{"id":132320,"date":"2023-04-28T09:42:59","date_gmt":"2023-04-28T09:42:59","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=132320"},"modified":"2023-05-01T10:14:10","modified_gmt":"2023-05-01T10:14:10","slug":"creativitat-i-innovacio-com-a-base-del-desenvolupament-cientific","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/creativitat-i-innovacio-com-a-base-del-desenvolupament-cientific\/","title":{"rendered":"Creativitat i innovaci\u00f3 com a base del desenvolupament cient\u00edfic"},"content":{"rendered":"
\"\"

Dr. Sheldon Lee Glashow<\/p><\/div>\n

Sheldon Glashow<\/strong><\/em><\/a>, premi Nobel de F\u00edsica i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va obrir el passat 21 d’abril la primera Jornada sobre Creativitat i Innovaci\u00f3<\/strong>, organitzada per la RAED, la Fundaci\u00f3 Ram\u00f3n Areces<\/strong>, el F\u00f2rum d’Empreses Innovadores<\/strong> i la Fundaci\u00f3 General del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques<\/strong> sota el t\u00edtol “Conversaciones en torno a las tecnolog\u00edas cu\u00e1nticas”<\/strong>. Glashow<\/strong> va presentar la pon\u00e8ncia “De la serendipia a la creatividad”<\/strong>, en qu\u00e8 va abordar els descobriments marcats tant per l’estudi com per l’atzar, en qu\u00e8 la creativitat va resultar fonamental per trobar les seves claus.<\/p>\n

A la jornada tamb\u00e9 van participar Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, assessor estrat\u00e8gic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED, que va ser l’encarregat de presentar el Nobel; Mateo Valero<\/strong><\/em><\/a>, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia d’Enginyeria<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la RAED, que va participar a la taula rodona sobre tecnologies disruptives, que va portar per t\u00edtol “Presente y futuro de la tecnolog\u00eda cu\u00e1ntica”<\/strong>, i S\u00f2nia Fern\u00e1ndez Vidal<\/strong><\/em><\/a>, reconeguda divulgadora cient\u00edfica i acad\u00e8mica de n\u00famero de la RAED, que va protagonitzar la xerrada “Verdades provisionales”<\/strong>.<\/p>\n

El Nobel va exposar des del descobriment accidental de la radioactivitat per part d’Henri Becquerel<\/strong>, a qui un dia ennuvolat i l’\u00fas fortu\u00eft de sals d’urani en un experiment li va permetre no poder demostrar la hip\u00f2tesi en qu\u00e8 treballava i, de passada, obrir els ulls a una nova realitat, al de la penicil\u00b7lina, descoberta per Alexander Fleming<\/strong> tamb\u00e9 per casualitat, la radiaci\u00f3 infraroja i la ultraviolada, descoberta per William Herschel<\/strong> el 1800, quan estava estudiant la llum solar dispersada per un prisma i va col\u00b7locar term\u00f2metres a cada color de la llum i altres de control. Un term\u00f2metre que va estar m\u00e9s enll\u00e0 de la part vermella de l’espectre i que va registrar una temperatura alta i aix\u00ed va descobrir, per casualitat, una forma de llum fora de l’espectre visible: la radiaci\u00f3 infraroja. Tamb\u00e9 va explicar que van ser descobriments accidentals els Raigs X, quan Wilhelm Conrad R\u00f6ntgen<\/strong> treballava en uns experiments amb els raigs cat\u00f2dics i, per atzar, va observar com una l\u00e0mina de cart\u00f3 impregnada en cianur mostrava fluoresc\u00e8ncia. R\u00f6ntgen ho va difondre entre la comunitat cient\u00edfica i va cridar al seu descobriment Raigs X perqu\u00e8 no sabia molt b\u00e9 el seu origen.<\/p>\n

En \u00e0mbits quotidians, l’acad\u00e8mic honorari va explicar com el descobriment de la sacarina per part del qu\u00edmic Constantin Falhberg<\/strong>\u00a0tamb\u00e9 va ser fruit de l’atzar. L’investigador es va oblidar de rentar-se les mans despr\u00e9s d’un experiment i en emportar-se els dits a la boca va sentir un sabor dol\u00e7 extraordinari. En el cas de Michael Sueda<\/strong>, la casualitat va fer que deix\u00e9s un cigar que estava fumant damunt d’una taula de laboratori on treballava buscant un antifebril i en tornar a fumar-lo va sentir un extraordinari gust dol\u00e7, el ciclamat. Accidentals van ser tamb\u00e9 el descobriment de la Viagra el 1992, durant unes proves efectuades amb un f\u00e0rmac contra l’angina de pit. L’LSD, descobert per un qu\u00edmic su\u00eds Albert Hofmann<\/strong>, va apar\u00e8ixer quan intentava purificar els compostos produ\u00efts pel cornivell de s\u00e8gol per evitar les hemorr\u00e0gies que es produeixen despr\u00e9s del part.<\/p>\n

\"\"Glashow<\/strong> va explicar tamb\u00e9 com elements com els petits tacs de notes amb adhesiu, el velcro, el nil\u00f3, la goma d’esborrar, la vaselina, les patates xips, els sandvitxos, la cel\u00b7lofana o els cucurutxos de gelat s\u00f3n tamb\u00e9 fruit de la casualitat. Per contra, el desenvolupament de l’energia nuclear que, ajudat per la casualitat, va aconseguir el f\u00edsic itali\u00e0 Rico Fermi<\/strong>, b\u00e9 podrien haver-se produ\u00eft a l’Alemanya nazi el 1939, cosa que podria haver suposat una cat\u00e0strofe de dimensions incalculables, com va assenyalar el Nobel.<\/p>\n

Aquestes jornades pretenen obrir una reflexi\u00f3 sobre els diferents reptes que es plantegen en la innovaci\u00f3 respecte a una de les tecnologies emergents m\u00e9s disruptives actualment, com la tecnologia qu\u00e0ntica. La primera edici\u00f3 ha coincidit amb el Dia Mundial de la Creativitat i la Innovaci\u00f3<\/strong> designat per les Nacions Unides<\/strong> amb el prop\u00f2sit de sensibilitzar sobre el paper fonamental que tenen tots dos aspectes en el desenvolupament i progr\u00e9s de les societats. “El terme creativitat abasta des de l’expressi\u00f3 art\u00edstica fins a la resoluci\u00f3 de problemes en un context socioecon\u00f2mic, i el d’innovaci\u00f3, per la seva banda, fa refer\u00e8ncia al que constitueix una eina essencial per al creixement econ\u00f2mic de les nacions. La promoci\u00f3 de tots dos, creativitat i innovaci\u00f3, \u00e9s clau per propulsar el creixement econ\u00f2mic i la generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, aix\u00ed com per afrontar alguns dels desafiaments m\u00e9s urgents del present, com s\u00f3n l’erradicaci\u00f3 de la fam i la pobresa. L’Assemblea General<\/strong> de les Nacions Unides convida els seus estats membre a celebrar aquest dia mitjan\u00e7ant accions dirigides a crear una consci\u00e8ncia m\u00e9s gran de la import\u00e0ncia de fomentar la creativitat i la innovaci\u00f3 per aconseguir la consecuci\u00f3 d’un futur sostenible”, assenyala l’organitzaci\u00f3 de l’esdeveniment.<\/p>\n

El Dia Mundial de la Creativitat i la Innovaci\u00f3 ret homenatge, a m\u00e9s, a Leonardo Da Vinci<\/strong>, un dels m\u00e9s grans innovadors de la hist\u00f2ria de la humanitat i de les ments m\u00e9s creatives de tots els temps. Leonardo va n\u00e9ixer l’abril del 1452 i durant tota la seva vida, dedicada a l’aprenentatge i l’experimentaci\u00f3 constant, va desplegar una activitat incessant en l’\u00e0mbit de la pintura, l’escultura i l’arquitectura, que va complementar amb els seus treballs com a urbanista, inventor, anatomista, bot\u00e0nic, m\u00fasic, poeta, fil\u00f2sof i escriptor.<\/p>\n