Salvador S\u00e1nchez Ter\u00e1n<\/strong>. Quatre humanistes i intel\u00b7lectuals que, des del postfranquisme i la transici\u00f3, i fins fa pocs mesos, van exercir les seves tasques per aconseguir objectius elevats a partir de la reconciliaci\u00f3 entre espanyols, el rigor i l’honestedat intel\u00b7lectual. I tot aix\u00f2 des de posicions ideol\u00f2giques diferents. Davant d’aquestes p\u00e8rdues, Olcese es planteja si ens trobem davant d’una fase declinant de l’esperit del consens.<\/p>\nL’acad\u00e8mic recorda que S\u00e1nchez Ter\u00e1n<\/strong> va negociar el retorn de l’exili de Josep Tarradellas<\/strong>, president de la Generalitat<\/strong>, una mesura que va obrir pas a la reconciliaci\u00f3 del catalanisme amb el Govern d’Espanya<\/strong>. Ho va fer, a m\u00e9s, sense cap afany de protagonisme, convertint en pe\u00e7a angular de la construcci\u00f3 democr\u00e0tica la llavors injuriada figura franquista del governador civil. Va ser el titular del Govern Civil de Barcelona<\/strong> que va dignificar aquell c\u00e0rrec de manera superlativa posant-lo aix\u00ed al servei de la democr\u00e0cia.<\/p>\nPer la seva banda, rememora Olcese<\/strong>, l’economista Juan Velarde<\/strong> va sustentar t\u00e8cnicament els Pactes de la Moncloa<\/strong> d’Enrique Fuentes Quintana<\/strong>, posant la solidaritat al frontispici dels freds n\u00fameros i demostrant que una fiscalitat responsable podia obrir cam\u00ed per solucionar les fins llavors injustes i profundes difer\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques al nostre pa\u00eds. Anys m\u00e9s tard, l’economista, jurista i polit\u00f2leg Pedro Solbes seria la figura indispensable per temperar els \u00e0nims en diverses mat\u00e8ries entre el PSOE<\/strong> de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> i el PP<\/strong> de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>. Ho va fer des de l’economia i les finances internacionals i en pro de la solidaritat, la conciliaci\u00f3 i la voluntat de mantenir a ratlla la cobd\u00edcia del mal capitalisme, cosa que tamb\u00e9 va destacar una vegada nomenat comissari europeu d’Economia.<\/p>\nFinalment aborda la figura de Josep Piqu\u00e9, economista i empresari que va tenir a c\u00e0rrec seu diferents carteres durant els governs de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>, entre el 1996 i el 2003, abans de tornar al sector privat. El seu ferm comprom\u00eds amb la societat civil es posa de manifest per la seva participaci\u00f3 activa a diverses organitzacions i entitats, ocupant c\u00e0rrecs com el de president de la Fundaci\u00f3 Iberoamericana Empresarial<\/strong>, del Centre Internacional de Toledo per la Pau<\/strong>, del F\u00f2rum i Fundaci\u00f3 Espanya-Jap\u00f3<\/strong>, com la presid\u00e8ncia honor\u00e0ria de la Cambra de Comer\u00e7 Espanya-Corea<\/strong> i de l’Associaci\u00f3 per a la Cerca de l’Excel\u00b7l\u00e8ncia<\/strong>, que ell mateix va fundar, i com a patr\u00f3 de diverses fundacions de refer\u00e8ncia (Euroam\u00e8rica<\/strong>, Consell Empresarial Alian\u00e7a per Iberoam\u00e8rica<\/strong>, Fundaci\u00f3 per a l’An\u00e0lisi i els Estudis Socials<\/strong>, Junts Sumem<\/strong> o Espanya Constitucional<\/strong>), a m\u00e9s de com a membre de diferents consells cient\u00edfics (Institut Atl\u00e0ntic de Govern<\/strong> o Reial Institut Elcano<\/strong>).<\/p>\n“El seu esperit com\u00fa de conciliaci\u00f3 i conc\u00f2rdia ha de servir de llavor per a la reconciliaci\u00f3 i el consens de la nostra generaci\u00f3 i de les generacions futures. Sembla que amb ells se’ns mor el consens en vista de la polaritzaci\u00f3 imperant a la societat espanyola dividida i enfrontada, per\u00f2 el seu llegat \u00e9s massa fort per desapar\u00e8ixer, i aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 des de l’humanisme i la conc\u00f2rdia tot es pot i perqu\u00e8 els \u00e9ssers humans som millors que pitjors, n’hi ha prou que se’ns estimuli i se’ns donin bons exemples com els dels nostres quatre amics desapareguts. Aquest exemple \u00e9s m\u00e9s fort que qualsevol esfor\u00e7 de divisi\u00f3 i enfrontament perqu\u00e8 estimula en nosaltres els sentiments m\u00e9s nobles i les conductes m\u00e9s lleials, i demostra que a Espanya \u00e9s molt m\u00e9s el que ens uneix que el que ens separa”, conclou Olcese<\/strong>.<\/p>\n
![\"Dr.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/Aldo-Olcese.jpg\")