{"id":131934,"date":"2023-04-21T08:34:56","date_gmt":"2023-04-21T08:34:56","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=131934"},"modified":"2023-04-21T09:38:17","modified_gmt":"2023-04-21T09:38:17","slug":"de-benito-jeronimo-feijoo-a-santiago-ramon-y-cajal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-benito-jeronimo-feijoo-a-santiago-ramon-y-cajal\/","title":{"rendered":"De Benito Jer\u00f3nimo Feij\u00f3o a Santiago Ram\u00f3n y Cajal"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida a la comunitat acad\u00e8mica a fer un viatge cient\u00edfic i cultural a trav\u00e9s dels articles “Las lecturas que marcaron a Ram\u00f3n y Cajal“<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “El secreto de la nostalgia de Par\u00eds<\/span>“<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Blues en La Louisiane” i<\/span><\/span><\/strong>\u00a0“Un espa\u00f1ol pionero en los derechos de la mujer”<\/span><\/span><\/strong>, que va publicar entre els passats 19 de febrer i 7 d’abril a les seccions “Lectores expertos”<\/strong> i “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “Las lecturas que marcaron a Ram\u00f3n y Cajal”, l’acad\u00e8mic s’endinsa al m\u00f3n interior del Premi Nobel de Medicina espanyol per abordar la seva part humanista, que va marcar bona part del seu ideari. En aquest sentit, apunta alguns dels autors que m\u00e9s el van marcar. “La historiografia de Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> va passar per diverses fases: el romanticisme exaltador dels valors patris i la genialitat de la ra\u00e7a. Tamb\u00e9 sorgeix l’home liberal i cr\u00edtic amb la religiositat tradicional i dogm\u00e0tica de l’\u00e8poca. Igualment, el gran cient\u00edfic universal. En aquestes exaltacions es van deixar en segon pla altres dimensions de la seva personalitat i de la seva obra que mereixen ser comentades, hi ha un altre Ram\u00f3n y Cajal ‘des de dins’, que deia Jos\u00e9 Ortega i Gasset<\/strong>. Un moment determinant en la formaci\u00f3 liter\u00e0ria de Cajal passa durant unes vacances a Ayerbe. Era l’estiu del 1864, en qu\u00e8 descobreix sigil\u00b7losament una biblioteca del ve\u00ed confiter, Codiuras, a la qual accedia des de la seva terrassa… All\u00e0 troba obres d’Espronceda<\/strong>, Zorrilla<\/strong>, B\u00e9cquer<\/strong>, Cadalso<\/strong>, lord Byron<\/strong>, Chateaubriand<\/strong>, Dumas<\/strong>, Victor Hugo<\/strong>, Defoe<\/strong> i Cervantes<\/strong>“, assenyala l’article.<\/p>\n

D’altra banda, a “El secreto de la nostalgia de Par\u00eds”, Callabed rememora un recent viatge a la capital parisenca, en qu\u00e8 va rec\u00f3rrer escenaris passats i va visitar les nombroses i sorprenents llibreries amb qu\u00e8 la ciutat sorpr\u00e8n el passejant. “El temps no s’atura m\u00e9s que als poemes. I mai no s’esvaeix l’encanteri de Par\u00eds. La nost\u00e0lgia \u00e9s una planta capa\u00e7 d’arrelar als llocs m\u00e9s inh\u00f2spits. Tinc uns dies lliures per passejar, recordar, escriure i dibuixar pels meus barris preferits de la capital francesa A la Rue Monsieur le Prince, l’hotel Le Relais Saint-Germain<\/strong> em porta bons records… All\u00e0 vaig escriure part de la meva novel\u00b7la ‘De Saint Germain a Montmartre’<\/strong>. La recepcionista estava feli\u00e7 perqu\u00e8 un barri era el seu punt de treball i l’altre la seva resid\u00e8ncia habitual. A la porta de cada habitaci\u00f3 hi ha el nom d’un literat. Ella coneix tots els hotels literaris de Par\u00eds”, inicia la seva reflexi\u00f3.<\/p>\n

\"\"

Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/p><\/div>\n

A “Blues a La Louisiane”, el president del Club de Pediatria Social prossegueix amb els seus records parisencs i, en aquesta ocasi\u00f3, t\u00e9 un record per a Nova Orleans i el jazz. “Recordo un hotel de Par\u00eds que em va recomanar el doctor Rof Carballo<\/strong>: La Louisiane<\/strong>, al n\u00famero 60 de la Rue de Seine, molt a prop del bulevard Saint-Germain. All\u00e0 s’allotgen gent del jazz i acollia Louis Armstrong<\/strong> cada vegada que arribava a la ciutat. El seu antic director era un home encantador. Coneixia b\u00e9 Espanya. Havia viscut a Madrid. Un gran conversador. Repetia amb freq\u00fc\u00e8ncia aquella frase de Miguel de Cervantes<\/strong>, ‘qui llegeix molt i va molt, veu molt i sap molt'”, comen\u00e7a l’articulista.<\/p>\n

Finalment, a “Un espa\u00f1ol pionero en los derechos de la mujer”, l’acad\u00e8mic esbossa la figura de Benito Jer\u00f3nimo Feij\u00f3o<\/strong> (1676-1764), autor de l’assaig “Defensa de las mujeres”<\/strong>, publicat el 1726. “Benito Jer\u00f3nimo Feij\u00f3o i Montenegro (1676-1764) va ser un religi\u00f3s benedict\u00ed gallec, assagista i pol\u00edgraf. Va guanyar per oposici\u00f3 una c\u00e0tedra de Teologia a la Universitat d’Oviedo<\/strong> i all\u00e0 va residir des del 1709 fins al final dels seus dies, consagrat a l’estudi, a l’ensenyament, a la creaci\u00f3 de les seves obres i a mantenir un important epistolari, amb altres erudits i cient\u00edfics de tota Espanya, Europa i Am\u00e8rica. Juntament amb el valenci\u00e0 Gregorio Mayans<\/strong> (1699-1781) constitueix la figura m\u00e9s destacada de la primera Il\u00b7lustraci\u00f3 Espanyola, que abasta des del 1737 fins poc despr\u00e9s de la mort de Ferran VI<\/strong>. \u00c9s autor del discurs ‘Defensa de las mujeres’ (1726), considerat el primer tractat del feminisme espanyol”, explica.<\/p>\n