Universitat de M\u00farcia<\/strong>, a Cartagena.<\/p>\nEl recipienari va llegir el discurs d’ingr\u00e9s\u00a0“Victo Dolore: el triunfo de la terap\u00e9utica sobre el dolor en el siglo XIX”<\/strong> despr\u00e9s de ser presentat per l’acad\u00e8mic de n\u00famero Eduardo Osuna Carrillo de<\/strong> Albornoz<\/strong>. La sessi\u00f3 va estar encap\u00e7alada per Stella Moreno Grau<\/strong>, presidenta de l’Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia Santa Maria d’Espanya, i va comptar amb la pres\u00e8ncia de Jes\u00fas Ca\u00f1avate Gea<\/strong>, director general de Planificaci\u00f3, Recerca, Farm\u00e0cia i Atenci\u00f3 al Ciutad\u00e0 de la Regi\u00f3 de M\u00farcia, i Jos\u00e9 Manuel L\u00f3pez Nicol\u00e1s<\/strong>, vicerector de Transfer\u00e8ncia i Divulgaci\u00f3 Cient\u00edfica de la Universitat de M\u00farcia.<\/p>\n“El dolor, ent\u00e8s com un s\u00edmptoma vinculat a una patologia, ha acompanyat sempre l’home i ha estat el principal element d’evoluci\u00f3 de la medicina, ja que el primer \u00fas d’analg\u00e8sics d’origen natural cal buscar-los a les primeres civilitzacions”, va iniciar la seva intervenci\u00f3 L\u00f3pez Mu\u00f1oz referint-se a les diferents subst\u00e0ncies que s’han fet servir en la medicina des dels seus inicis. Pel que fa a la tradici\u00f3 farmacol\u00f2gica occidental que s’inicia a l’Antiga Gr\u00e8cia, amb una influ\u00e8ncia important en la tradici\u00f3 \u00e0rab, l’expert va destacar dos per\u00edodes que van marcar sengles punts d’inflexi\u00f3: l’alqu\u00edmia medieval i els aven\u00e7os cient\u00edfics del segle XIX.<\/p>\n
La utilitzaci\u00f3 de diverses subst\u00e0ncies alcaloides i l’a\u00efllament de la morfina va suposar un altre aven\u00e7 fonamental per a la medicina al mateix segle XIX i al llarg de tot el segle XX, que va tenir en l’aplicaci\u00f3 intravenosa un altre moment decisiu en la lluita contra el dolor, va destacar. Aix\u00ed mateix, L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> va incidir en el paper de les investigacions de Sigmund Freud<\/strong> i l’\u00fas de la coca\u00efna per combatre els efectes de la depressi\u00f3 i com a anest\u00e8sia local. Tot i que els efectes secundaris d’aquestes subst\u00e0ncies i la seva depend\u00e8ncia aviat van fer reformular-ne l’\u00fas terap\u00e8utic i farmacol\u00f2gic i, alhora, evolucionar en l’estudi.<\/p>\nL’aspirina i el complex proc\u00e9s de patent que va haver d’aplicar la firma Bayer<\/strong> va marcar un nou punt d’inflexi\u00f3, com va destacar el ponent. Aquest analg\u00e8sic ha esdevingut el f\u00e0rmac m\u00e9s utilitzat de la hist\u00f2ria, els efectes del qual nom\u00e9s han estat superats ja entrat el segle XIX gr\u00e0cies als grans aven\u00e7os que han fet les grans farmac\u00e8utiques. L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> va concloure la seva intervenci\u00f3 abordant tamb\u00e9 la hist\u00f2ria de l’anest\u00e8sia, rememorant els moments i els personatges claus en la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/04\/Franisco-Lopez-Munoz-Ingreso-Academico.webp\")
<\/p>\n