{"id":130502,"date":"2023-03-09T12:57:04","date_gmt":"2023-03-09T12:57:04","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=130502"},"modified":"2023-03-10T11:43:14","modified_gmt":"2023-03-10T11:43:14","slug":"de-granada-a-napols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-granada-a-napols\/","title":{"rendered":"De Granada a N\u00e0pols"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida a la comunitat acad\u00e8mica a realitzar un viatge cient\u00edfic i cultural a trav\u00e9s dels articles “Los flamencos de la Capilla Real de Granada”<\/span><\/span><\/strong>,<\/span><\/span> “Ruta art\u00edstica Jean <\/span>Cocteau<\/span> por <\/span>Menton”<\/span><\/span><\/strong> i<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>“La huella espa\u00f1ola en N\u00e1poles”<\/span><\/span><\/strong>, que va publicar entre els passats 12 i 14 de febrer a les seccions “La mirada del lector”<\/strong> i “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Callabed<\/strong> complementa les seves reflexions amb imatges dels viatges preses per ell mateix.<\/p>\n

A “Los flamencos de la Capilla Real de Granada”, l’acad\u00e8mic repassa la pres\u00e8ncia d’obres de pintors com Dierik Bouts<\/strong>, Hans Memling<\/strong>, Jan Provost<\/strong> i Rogier van der Weyden<\/strong> a l’exposici\u00f3 permanent d’art que es troba al final del recorregut de la capella dels Reis Cat\u00f2lics a Granada. “Isabel la Cat\u00f2lica<\/strong>, el 1504, va fer testament i va disposar la creaci\u00f3 de la Capella Reial de Granada donant joies i les seves taules i llen\u00e7os de devoci\u00f3. Sembla un petit recorregut per Anvers, Bruges, Gant, Tournai i Brussel\u00b7les on aquests artistes ofereixen tot el seu fulgor art\u00edstic als museus que acullen les seves obres. La sensibilitat art\u00edstica de la reina Isabel de Castella va fer que puguem gaudir d’una exquisida col\u00b7lecci\u00f3 de pintura flamenca juntament amb altres tresors art\u00edstics”, assenyala Callabed<\/strong> ressenyant les principals d’aquestes obres.<\/p>\n

\"\"D’altra banda, a “Ruta art\u00edstica Jean Cocteau por Menton”, el president del Club de Pediatria Social explica els tres espais principals on es pot seguir la traject\u00f2ria i visitar l’obra d’aquest escriptor, pintor i dissenyador franc\u00e8s al municipi proven\u00e7al de Menton: el Museu Le Bastion<\/strong>, el que porta el nom i una sala a l’Ajuntament. “La ciutat de Menton, a la Costa Blava, sempre ha estat lloc de trobades i de cultura. On\u00edrica en les seves l\u00ednies i colors i atresorant una rica tradici\u00f3 cultural. Jean Cocteau<\/strong> (1889-1963) t\u00e9 aqu\u00ed una pres\u00e8ncia important amb un museu, Le Bastion, i la decoraci\u00f3 de La Salle des Mariages<\/strong>, a l’Ajuntament. Fa alguns anys es va inaugurar el Museu Jean Cocteau<\/strong>, que recull la donaci\u00f3 de l’americ\u00e0 Severin Winderman<\/strong> i es completa amb obres de Picasso<\/strong>, Modigliani<\/strong>, De Chirico<\/strong> i Foujita<\/strong>, entre altres. Cocteau tamb\u00e9 t\u00e9 obra en altres llocs de la Costa Blava i de la Proven\u00e7a, com a les capelles de Saint-Pierre a Villefranche-sur-Mer, Nostra-Senyora de Jerusalem a Frejus i la vila de Saint-Sospir a Saint Jean de Cap Ferrat. A Cap d’Ail va decorar un teatre a l’aire lliure”, explica abans de ressenyar \u00e0mpliament la traject\u00f2ria del creador.<\/p>\n

Finalment, a “La huella espa\u00f1ola en N\u00e1poles”, Callabed<\/strong> exposa les empremtes de la cultura grega, romana i aragonesa que conviuen en la hist\u00f2ria i la pr\u00f2pia morfologia de la ciutat de N\u00e0pols. “Roma va deixar intactes la seva llengua i la seva cultura. C\u00e8sar<\/strong>, Cicer\u00f3<\/strong> i Ner\u00f3<\/strong> van quedar fascinats per aquest vestigi de cultura hel\u00b7l\u00e8nica que va continuar vivint davant dels seus ulls. Amb Ferran I<\/strong> es torna a la literatura en llengua vulgar, afavorida per la recent introducci\u00f3 de la tipografia. Alfons I<\/strong> va voler recordar la conquesta de la ciutat amb un arc del triomf, que es pot contemplar al Castel Nuovo amb les quatre barres. Va afavorir el desenvolupament c\u00edvico-social i cultural, facilitant l’entrada d’idees renaixentistes i duent a terme maneres de govern d’inspiraci\u00f3 republicana amb participaci\u00f3 de les elits al govern dels estats”, assenyala l’acad\u00e8mic per ressenyar l’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la ciutat i punts principals d’inter\u00e8s.<\/p>\n