{"id":129661,"date":"2023-02-23T11:14:46","date_gmt":"2023-02-23T11:14:46","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=129661"},"modified":"2023-02-27T11:29:29","modified_gmt":"2023-02-27T11:29:29","slug":"la-bona-i-la-mala-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-bona-i-la-mala-ciencia\/","title":{"rendered":"La bona i la mala ci\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong><\/em><\/a>, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va publicar al n\u00famero 499 de la ja centen\u00e0ria “Revista de Occidente”<\/strong>, corresponent al mes de desembre passat, l’article “La ciencia al servicio del mal”<\/strong>, en qu\u00e8 aborda el debat entre bona i mala ci\u00e8ncia, obert en ple segle XX, una vegada que als Judicis de Nuremberg es va certificar l’horror en qu\u00e8 havien participat destacats cient\u00edfics alemanys experimentant amb \u00e9ssers humans sense tenir en compte la seva dignitat, la seva salut i fins i tot les seves vides. Unes pr\u00e0ctiques que s’han anat repetint des de llavors malgrat el rebuig social.<\/p>\n

“Racisme antropol\u00f2gic, somaticisme m\u00e8dic, persecuci\u00f3 de l’anormal o de l’estrany… s\u00f3n alguns dels elements amalgamats a l’ideari nazi. Aix\u00ed, l’experimentaci\u00f3 m\u00e8dica (igual que altres branques de la ci\u00e8ncia) es va convertir en una eina m\u00e9s de poder pol\u00edtic i control social, amb connotacions militars cada cop m\u00e9s evidents. L’inici de la Segona Guerra Mundial va ser crucial en aquest sentit, ja que els jerarques nazis van veure en la investigaci\u00f3 una eina de primera l\u00ednia per millorar les conquestes b\u00e8l\u00b7liques i reduir les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives en les seves tropes, com traumatismes, malalties i epid\u00e8mies… I, en aquest punt, els camps de concentraci\u00f3 van constituir una font d’\u00e9ssers ‘inferiors’ i persones ‘degenerades’ que podien (i havien) de ser utilitzats com a subjectes de recerca. En doblegar-se als designis criminals del poder, la ci\u00e8ncia alemanya va perdre tota dignitat i projecci\u00f3”, explica l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Al llarg d’un estudi documentat, L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> apunta alguna de les pr\u00e0ctiques d’aquesta mala ci\u00e8ncia, exempta de tota \u00e8tica, i situa com a necessari punt d’inflexi\u00f3 el denominat Codi de Nuremberg<\/strong>, redactat despr\u00e9s de les condemnes a molts dels responsables de la barb\u00e0rie nazi disfressada de ci\u00e8ncia i orientat a impedir qualsevol repetici\u00f3 de la trag\u00e8dia. Un document que va ser publicat el 19 d’agost del 1947 establint les normes per dur a terme investigacions amb \u00e9ssers humans i incidint especialment en l’obtenci\u00f3 del consentiment voluntari del subjecte motiu de recerca.<\/p>\n

“La seva influ\u00e8ncia sobre els drets humans i la bio\u00e8tica ha estat enorme. Tot i aix\u00f2, aquestes trag\u00e8dies tornarien a repetir-se posteriorment, principalment en r\u00e8gims totalitaris, tot i que no en exclusiva, com l’extinta Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i la Rep\u00fablica Popular de la Xina, essencialment en relaci\u00f3 amb la repressi\u00f3 pol\u00edtica i religiosa, encara que tamb\u00e9 en el marc merament ideol\u00f2gic, com la suspensi\u00f3 cient\u00edfica de la gen\u00e8tica mendeliana per part del Partit Comunista de l’URSS<\/strong>, el 1949, acusada de burgesa i reaccion\u00e0ria, i la depuraci\u00f3 de tots els seus defensors. Disponible en relaci\u00f3 amb aquests pa\u00efsos \u00e9s extremadament escassa, ja que les activitats en q\u00fcesti\u00f3 mai no han arribat al coneixement p\u00fablic com ho van fer a Occident, per la qual cosa els seus responsables mai han estat condu\u00efts davant la just\u00edcia”, conclou L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong>.<\/p>\n

Expert en estudis sobre l’Holocaust, L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> va ser reconegut pel Centre per a la Medicina despr\u00e9s de l’Holocaust<\/strong>, un organisme amb seu a Houston que t\u00e9 la missi\u00f3 de defensar l’\u00e8tica de la investigaci\u00f3 i de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica i prevenir la repetici\u00f3 dels errors comesos pels professionals i autoritats sanit\u00e0ries durant el Tercer Reich. Aquest reconeixement est\u00e0 destinat a aquells professors universitaris de diferents pa\u00efsos que han destacat a l’estudi, l’ensenyament o la investigaci\u00f3 de la medicina durant el per\u00edode nazi.<\/p>\n