{"id":129657,"date":"2023-02-23T11:06:34","date_gmt":"2023-02-23T11:06:34","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=129657"},"modified":"2023-02-27T12:35:23","modified_gmt":"2023-02-27T12:35:23","slug":"la-vida-la-historia-lart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-vida-la-historia-lart\/","title":{"rendered":"La vida, la hist\u00f2ria, l’art"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda les relacions entre la hist\u00f2ria, la medicina, la cultura i l’art als articles “La C\u00f3rdoba de Maim\u00f3nides y la \u00e9tica m\u00e9dica”, “Husserl y la Europa enferma”, “La Normand\u00eda de Claude Monet”<\/strong> i\u00a0“El mensaje b\u00edblico de Marc Chagall en Niza”<\/strong>, que ha anat publicant entre el passat mes de gener i principis de febrer a les seccions “Lectores expertos”<\/strong> i “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Callabed<\/strong> complementa les seves reflexions amb imatges dels viatges preses per ell mateix.<\/p>\n

A “La C\u00f3rdoba de Maim\u00f3nides y la \u00e9tica m\u00e9dica”, l’acad\u00e8mic repassa la hist\u00f2ria de la medicina i la figura del metge en les cultures grecollatina, hind\u00fa, jueva, xinesa, persa, a m\u00e9s de la seva evoluci\u00f3 durant la Il\u00b7lustraci\u00f3 i l’Edat Moderna i la configuraci\u00f3 de la Bio\u00e8tica. “Als temps actuals (segles XX i XXI), l’\u00e8tica aplicada a la ci\u00e8ncia ha pres for\u00e7a i els drets dels pacients i els seus deures tamb\u00e9. La Bio\u00e8tica de Van Rensselaer Potter<\/strong> del 1970 i l’Informe Belmont<\/strong> de Tom Beauchamp<\/strong> i James F. Childress<\/strong> (1974-1978) han marcat unes d\u00e8cades i segueixen vigents, van reaccionar a les barb\u00e0ries nazis jutjades a Nuremberg, es van ampliar a H\u00e8lsinki el 1964 matisant normes de recerca i es van precipitar pels esc\u00e0ndols de recerca a hospitals de Tuskegee i Wilow. No s’apaga mai la flama de l’\u00e8tica i sorgeixen veus per reafirmar-la”, assenyala.<\/p>\n

D’altra banda, a “Husserl y la Europa enferma” reflexiona sobre el “perill\u00f3s cansament de les nacions europees” del que va alertar el fil\u00f2sof i matem\u00e0tic alemany entre finals del segle XIX i principis del XX i sobre la seva determinant influ\u00e8ncia en el pensament contemporani. “Edmund Husserl<\/strong> \u00e9s el fundador, o un dels fundadors, de la Fenomenologia Transcendental. Va voler renovar el pensament filos\u00f2fic i convertir la filosofia en una ess\u00e8ncia estricta i tamb\u00e9 en una empresa col\u00b7lectiva. Va dir all\u00f2 que calia anar a les coses mateixes a contraposici\u00f3 a noves construccions de paraules i castells a l’aire.\u201d El seu pensament va influir en Jean-Paul Sartre<\/strong>, Paul Ricoeur<\/strong>, Jos\u00e9 Ortega y Gasset<\/strong> i fins i tot en Jacques Lacan<\/strong> i Jacques Derrida<\/strong>, Emmanuel L\u00e9vinas<\/strong> i Karol Wojtyla<\/strong>, futur papa Joan Pau II<\/strong>. Part de la seva filosofia encaixava en la postmodernitat de Jean-Fran\u00e7ois Lyotard<\/strong>, que analitza alguns greus excessos de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i de la ci\u00e8ncia incorrectament aplicada”, considera.<\/p>\n

A “La Normand\u00eda de Claude Monet”, el president del Club de Pediatria Social tra\u00e7a la relaci\u00f3 d’un dels m\u00e0xims exponents del modernisme amb la regi\u00f3 on va passar la seva inf\u00e0ncia. “Claude Monet<\/strong> (1840-1926) va ser un dels principals impulsors de l’impressionisme pict\u00f2ric a finals de XIX. Havia nascut a Par\u00eds, per\u00f2, als cinc anys es va traslladar a Le Havre, a Normandia. Una Normandia que t\u00e9 el sol, els n\u00favols canviants, la pluja i la boira, elements imprescindibles a la seva mirada pict\u00f2rica. Aquest va ser el paisatge de Monet. Es va enamorar del mar i del paisatge canviant normand. L’impressionisme intenta captar la trobada fuga\u00e7 de la llum, perqu\u00e8 la realitat s’escapa”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “El mensaje b\u00edblico de Marc Chagall en Niza”, rememora una visita al museu que Ni\u00e7a va dedicar al pintor d’origen rus, on s’exposen el conjunt d’obres de la s\u00e8rie “Missatge B\u00edblic”<\/strong>, pintades entre el 1930 i el 1936 i donades per ell mateix a l’Estat franc\u00e8s. “El 1966, mentre deixa la ciutat de Vence per Saint-Paul de Vence, acaba el seu cicle de 17 pintures dedicades al missatge b\u00edblic que dona a l’Estat amb la condici\u00f3 que siguin exposades p\u00fablicament. Aqu\u00ed neix el germen del Museu Nacional que Ni\u00e7a li va dedicar-se i est\u00e0 ubicat al tur\u00f3 de Cimiez amb magn\u00edfiques vistes sobre Ni\u00e7a i a prop del museu i l’esgl\u00e9sia dels franciscans i del Museu Matisse<\/strong>. L’arquitecte del museu va ser Andr\u00e9 Hermannt<\/strong>, col\u00b7laborador de Le Corbusier<\/strong>. \u00c9s un edifici elegant i discret gaireb\u00e9 intemporal que us permet travessar sense problemes el pas del temps. Ha privilegiat la senzillesa aprofitant la llum del sud per fer valdre aquesta imponent col\u00b7lecci\u00f3. Es va fer a la mida de l’obra que contindria. No es va aprofitar cap edifici ja constru\u00eft\u201d, conclou.<\/p>\n