Inaugurada per Alfredo Rocafort<\/strong><\/a>, membre de la Junta de Govern de la Fundaci\u00f3n Independiente, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Junta de Govern de la RAED, i Dolors Montserrat, exministra del Govern d’Espanya i portaveu del Partit Popular al Parlament Europeu, a cita va abordar els sis grans \u00e0mbits de la que ja ser\u00e0 el tercer lliurament dels Reptes Vitals de la Reial Acad\u00e8mia, en altres sessions que van portar per t\u00edtol “Pol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>“, “Noves necessitats de l’economia postpand\u00e8mia<\/strong>“, “Energia i medi ambient<\/strong>“, “Reformes institucionals<\/strong>“, “Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes<\/strong>” i “Valors de la Uni\u00f3<\/strong>“.<\/p>\n A la primera, Jordi Mart\u00ed<\/strong><\/em><\/a>, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona<\/strong>, director del M\u00e0ster en Verificaci\u00f3 d’Informaci\u00f3 no Financera<\/strong> del mateix centre i acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern de la RAED, va reflexionar sobre la necessitat que la pol\u00edtica exterior de la Uni\u00f3 Europea s’estructuri des de dues perspectives: la de la diplom\u00e0cia i la militar. “A partir dels compromisos que els estats membre van adoptar a Lisboa es va resoldre el problema que fins aleshores tenia la UE. Sempre es deia amb sorna que quan el president dels Estats Units volia posar-se en contacte amb Europa no sabia a qui trucar. Avui, Josep Borrell t\u00e9 la capacitat de coordinar els serveis diplom\u00e0tics i les capacitats militars de la Uni\u00f3”, va assenyalar.<\/p>\n La sessi\u00f3 va comptar tamb\u00e9 amb les reflexions de Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet<\/strong> ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la RAED, que va presentar el treball “Pol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea”<\/strong>, al que va abordar la necessitat de comptar amb una pol\u00edtica exterior i de defensa europea potent, que permeti que la UE pugui exercir les funcions internacionals. “Donar m\u00e9s compet\u00e8ncies a la Uni\u00f3 Europea en aquesta mat\u00e8ria implicaria, entre altres f\u00f3rmules, refor\u00e7ar les del Parlament Europeu per ser aquest qui representa directament la ciutadania, reflectir de forma realista als pressupostos de la UE les partides necess\u00e0ries des de totes les perspectives que incideixen en aquesta pol\u00edtica, reformular les relacions amb l’OTAN<\/strong> i la manera d’abordar les accions armades conjuntes, aix\u00ed com abandonar la unanimitat en la presa de decisi\u00f3 per no paralitzar les actuacions que s’hagin de dur a terme”, va dir.<\/p>\n Aquesta primera sessi\u00f3, \u201cPol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea\u201d<\/strong> ha estat moderada per Gonzalo de Mendoza<\/strong>, lletrat del Parlament Europeu, que tamb\u00e9 \u00e9s Secretari General de l’organitzaci\u00f3 Citizens pro Europe i especialista en observaci\u00f3 electoral<\/p>\n Al debat “Noves necessitats de l’economia postpand\u00e8mia”, Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la RAED; Montserrat Casanovas<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica d’economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona, presidenta de l’Associaci\u00f3 Catalana de Comptabilitat i Direcci\u00f3<\/strong> (ACCID) i acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la RAED; Jaume Llopis<\/strong>, professor em\u00e8rit d’IESE Business School<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, i Joan Massons<\/strong><\/em><\/a>, professor de Finances d’Esade Business School<\/strong> i acad\u00e8mic numerari de la RAED, van abordar els reptes de les economies de l’Eurozona.<\/p>\n Casanovas<\/strong> va presentar la pon\u00e8ncia “La transposici\u00f3 a la normativa espanyola de la directiva d’accessibilitat als productes i serveis financers”<\/strong>, en qu\u00e8 va analitzar com afectar\u00e0 el cas espanyol la Directiva d’Accessibilitat als Productes i Serveis Financers, que t\u00e9 per objectiu contribuir al correcte funcionament del mercat interior, aproximant les disposicions legals, reglament\u00e0ries i administratives dels estats membres. “La import\u00e0ncia d’aquesta directiva \u00e9s la seva dimensi\u00f3 social ja que, afecta persones amb discapacitat, \u00e9s a dir aquelles que tenen disfuncionalitats f\u00edsiques, mentals, intel\u00b7lectuals o sensorials a llarg termini que en interactuar amb diferents barreres poden impedir la seva participaci\u00f3 plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions que les altres”, va explicar.<\/p>\n Llopis<\/strong> va parlar dels conceptes nous del prop\u00f2sit i del nou capitalisme dels accionistes i dels grups d’inter\u00e8s. “No nom\u00e9s es tracta de qu\u00e8 es fa, sin\u00f3 de com es fa i de per qu\u00e8 es fa: el creixement sostenible i rendible, ent\u00e8s com la creaci\u00f3 de valor a llarg termini i per a tots els ‘stakeholders’, \u00e9s el nou mantra directiu. La realitat competitiva postpand\u00e8mia exigeix que les organitzacions regenerin les seves estrat\u00e8gies amb nous models de negoci m\u00e9s sostenibles, noves pr\u00e0ctiques, nous estils i enfocaments de direcci\u00f3 i lideratge”, va considerar.<\/p>\n Callabed<\/strong> va dissertar sobre “Economia, ci\u00e8ncia i bio\u00e8tica. Tres rodes que han de girar sincr\u00f2nicament”<\/strong>, una confer\u00e8ncia en qu\u00e8 va apel\u00b7lar a la creaci\u00f3 d’un codi \u00e8tic pluridisciplinari. “Tot pas i projecte en economia i ci\u00e8ncia ha de ser analitzat respecte a les finalitats que persegueix. L’economia \u00e9s neutra, la ci\u00e8ncia \u00e9s neutra i han de ser condu\u00efda pels valors. Els cient\u00edfics no s\u00f3n neutres i han de conduir la ci\u00e8ncia amb els valors. S\u00f3n precises institucions estables de bio\u00e8tica que estudi\u00efn epidemiol\u00f2gicament la realitat econ\u00f2mica i cient\u00edfica, legislin, informin i sancionin les desviacions. Hi ha la sensaci\u00f3 de fr\u00e0gils institucions internacionals”, va postil\u00b7lar.<\/p>\n Massons<\/strong>, per la seva banda, va abordar la recerca del rigor en el control de la millora econ\u00f2mica empresarial europea a l’etapa de postpand\u00e8mica. “El rigor en la constataci\u00f3 del progr\u00e9s afecta el mateix equip directiu i afecta de manera molt important la informaci\u00f3 que s’ofereix a l’accionariat i a la banca. Actualment, un important nombre d’empreses informa a trav\u00e9s de l’ebitda i tamb\u00e9 d’una s\u00e8rie de r\u00e0tios que se n’han derivat. No s\u00f3n m\u00e8triques indicatives del desenvolupament empresarial despr\u00e9s dels anys dif\u00edcils de la pand\u00e8mia”, va assegurar.<\/p>\n Jos\u00e9 Antonio Zamora<\/strong>, Economista de l’Estat a Brussel\u00b7les, ha moderat la sessi\u00f3 corresponent a noves necessitats de l’economia postpand\u00e8mia. Ha format part de l’equip econ\u00f2mic de la Representaci\u00f3 d’Espanya davant de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n A la sessi\u00f3 dedicada a “Energia i medi ambient”, Frederic Borr\u00e0s<\/strong><\/em><\/a>, president d’honor del Col\u00b7legi d’Auditors i Censors Jurats de Comptes de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, va exposar “Nova informaci\u00f3 financera per a un m\u00f3n en constant canvi; especial refer\u00e8ncia a la normativa sobre sostenibilitat”<\/strong>, on va oferir una visi\u00f3 sobre les principals novetats i punts de millora en qu\u00e8 s’est\u00e0 treballant a nivell internacional en aquest \u00e0mbit. “Des de la direcci\u00f3 de les empreses seria oport\u00fa fer seguiment de les noves deliberacions sobre les normes internacionals d’informaci\u00f3 no financera per observar com avan\u00e7a aquest debat, considerar els processos, els sistemes i els controls dissenyats per complir m\u00faltiples conjunts de requisits”, va aconsellar.<\/p>\n Per la seva banda, Maria \u00c0ngels Calvo<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica de la Facultat de Veterin\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>, acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong>, acad\u00e8mica i secret\u00e0ria general de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la RAED, va abordar el tema “One Health: energia i medi ambient”<\/strong> i va alertar sobre futures pand\u00e8mies, incidint en la necessitat d’un treball sense fronteres entre pa\u00efsos ni esp\u00e8cies. “La pand\u00e8mia desencadenada per SARS-CoV-2 \u00e9s sens dubte un exemple paradigm\u00e0tic de la intersecci\u00f3 entre salut, pol\u00edtica, economia i medi ambient. El repte futur a qu\u00e8 ens enfrontem \u00e9s sens dubte ser capa\u00e7os d’aportar des de tots els vessants els esfor\u00e7os necessaris per remuntar la situaci\u00f3 actual i col\u00b7laborar entre tots que el m\u00f3n reneixi tenint en compte les lli\u00e7ons que haur\u00edem d’haver apr\u00e8s i en conseq\u00fc\u00e8ncia no reincidir en els errors comesos col\u00b7laborant entre tots que la salut sigui realment global”, va afirmar.<\/p>\n Joaquim Gironella<\/strong><\/em><\/a>, codirector m\u00e8dic del centre Laser Medical Rent<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, va exposar el treball “Exist\u00e8ncia sostenible o experi\u00e8ncia singular?”<\/strong>, on va abordar la incid\u00e8ncia que est\u00e0 tenint en el comportament hum\u00e0 i en la forma d’afrontar la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia l’alarma generada davant la crisi clim\u00e0tica. “Cal una reflexi\u00f3 profunda sobre l’efecte dels gasos amb efecte hivernacle i els modes de comportament humans, situacions i conductes que s’han revelat com a q\u00fcestionables en molts \u00e0mbits en l’economia de la vida per gaudir d’una exist\u00e8ncia sostenible per a tota la humanitat”, va argumentar.<\/p>\n La sessi\u00f3 la va tancar Esther Subir\u00e1<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i tamb\u00e9 acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la RAED, que va exposar “Energia, cara i creu del medi ambient”<\/strong>. “La majoria de les nacions han pres en consideraci\u00f3 el problema i, mitjan\u00e7ant acords internacionals, han assumit compromisos per millorar les expectatives i anar substituint l’\u00fas d’energies f\u00f2ssils per renovables, per\u00f2 no \u00e9s un canvi senzill, requereix molta inversi\u00f3, sobretot, en tecnologia. Es confia en l’efectivitat de l’hidrogen verd i, tot i que a un termini m\u00e9s llarg l’energia provinent de la fusi\u00f3 nuclear. De qualsevol manera, el model de consum actual est\u00e0 abocat al frac\u00e0s i a m\u00e9s de trobar substituts a l’energia contaminant tamb\u00e9 cal reflexionar sobre quin ha de ser el cam\u00ed que cal seguir i necess\u00e0riament ha de passar per l’estalvi i l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica modificant h\u00e0bits de consum malgastadors”, va considerar.<\/p>\n La Dra. Elena Dom\u00ednguez<\/strong>, Directora de la Delegaci\u00f3 del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) davant de la UE a Brussel\u00b7les ha estat la moderadora de la sessi\u00f3 relativa a \u201cEnergia i medi ambient\u201d. Doctora en Farm\u00e0cia, ha estat tamb\u00e9 Catedr\u00e0tica de Qu\u00edmica Anal\u00edtica de la Universitat d’Alcal\u00e1 a Alcal\u00e1 de Henares (Madrid).<\/p>\n La jornada va finalitzar amb l’acte “Reformes institucionals”, a c\u00e0rrec de Daniel Berzosa<\/strong><\/em><\/a>, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals a Cunef Universitat<\/strong>, i Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>. “Un aspecte estrat\u00e8gicament clau per al futur de la UE rau a fer efectiva o articular adequadament la governan\u00e7a multinivell. La participaci\u00f3 real dels governs subestatals en la construcci\u00f3 europea \u00e9s encara una assignatura pendent”, va exposar Berzosa<\/strong>, qui tamb\u00e9 va plantejar la necessitat de reformes econ\u00f2miques al si de la Uni\u00f3. “Sembla necessari apostar pel desenvolupament de pol\u00edtiques i institucions que fomentin l’equilibri de fluxos comercials i financers al si de la UE, atenuar aix\u00ed tant els super\u00e0vits com els d\u00e8ficits cr\u00f2nics, i promoure una evoluci\u00f3 del Mecanisme Europeu d’Estabilitat<\/strong> cap a un instrument sota la responsabilitat de la Comissi\u00f3 Europea amb prou capacitat financera per realitzar actuacions d’emerg\u00e8ncia en cas de noves crisis financeres. Tot aix\u00f2 hauria d’anar acompanyat de la materialitzaci\u00f3 de la uni\u00f3 del mercat de capitals que possibiliti una aut\u00e8ntica pol\u00edtica econ\u00f2mica compartida”, va concloure.<\/p>\n Aquesta sessi\u00f3, \u201cReformes institucionals\u201d, ha tingut com a moderador Miguel \u00c1ngel Mart\u00edn Ramos<\/strong>, Delegat a Brussel\u00b7les de la Fundaci\u00f3 Acad\u00e8mia Europea i Iberoamericana de Yuste, instituci\u00f3 que atorga el Premi europeu Carlos V rebut entre d’altres per Antonio Tajani<\/strong>, Angela Merkel<\/strong>, Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> o Jacques Delors<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Les sessions van acabar amb una jornada celebrada a l’Ambaixada d’Espanya a Brussel\u00b7les amb l’acte “Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes”, que va comptar amb la intervenci\u00f3 de Pilar Bayer<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona<\/strong>, i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Experimentals de la RAED; Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, assessor estrat\u00e8gic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED, i Cecilia Kindel\u00e1n<\/strong><\/em><\/a>, professora de Comunicaci\u00f3 a ESIC Business & Marketing School<\/strong> i acad\u00e8mica corresponent de la RAED.<\/p>\n Bayer<\/strong> va presentar el treball “L’impacte de les tecnologies emergents al medi ambient ia la societat”<\/strong>, en qu\u00e8 va considerar algunes de les tecnologies digitals presents en els canvis que s’acosten i el cam\u00ed cap a la sostenibilitat. “Les tecnologies digitals aportaran transformacions essencials a les transicions energ\u00e8tiques, l’assoliment d’una economia sostenible i el control del canvi clim\u00e0tic. S’estima que, de cara al 2030, les tecnologies digitals tindran el potencial d’ajudar a un estalvi del 20% de les emissions mundials de CO2<\/sub>“, va considerar.<\/p>\n Calvo<\/strong> va explicar el potencial de les noves tecnologies en el control i la lluita davant de les malalties. “L’aplicaci\u00f3 dels bessons digitals a la simulaci\u00f3 de pacients permet avan\u00e7ar en ter\u00e0pies personalitzades i integrar la informaci\u00f3 cl\u00ednica d’altres pacients amb condicions patol\u00f2giques similars per augmentar el percentatge d’\u00e8xit de la ter\u00e0pia i reduir els costos sanitaris. Un bess\u00f3 digital d\u00b4un centre de salut podria facilitar el proc\u00e9s de presa de decisions m\u00e8diques, cosa que suposaria una millora en termes de costos de gesti\u00f3 de salut poblacional. L’experi\u00e8ncia de la pand\u00e8mia de Covid-19 \u00e9s un bon exemple de com la simulaci\u00f3 de sistemes podria haver-hi ajudat a gestionar millor els colls d’ampolla viscuts a atenci\u00f3 prim\u00e0ria, urg\u00e8ncies o unitats d’hospitalitzaci\u00f3”, va argumentar.<\/p>\n Per la seva banda, Kindel\u00e1n<\/strong>, a “Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes: l’\u00e8tica en la transformaci\u00f3 digital”<\/strong>, va abordar la dimensi\u00f3 humana de l’actual disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica. “En l’economia digital, l’organitzaci\u00f3 amb \u00e8xit ser\u00e0 aquella que no nom\u00e9s sigui conscient dels valors \u00e8tics com la confian\u00e7a, l’honestedat, l’equitat, la confidencialitat i la responsabilitat, sin\u00f3 que els adopti activament per fer el que \u00e9s correcte i prendre decisions irreprotxables. L’\u00e8tica ja no ha de ser pensada nom\u00e9s com una eina de m\u00e0rqueting que no t\u00e9 una influ\u00e8ncia real a la cultura de les organitzacions digitals, sin\u00f3 que representa un conjunt fonamental de comportaments que han d’exhibir tots aquells que tenen un inter\u00e8s personal en la transformaci\u00f3 digital” , va asseverar.<\/p>\n “Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes”<\/strong> ha estat moderada per Lu\u00eds Cuervo<\/strong>, Administrador principal de la Comissi\u00f3 Europea, a la Direcci\u00f3 General de la Ind\u00fastria de la Defensa i l’Espai, on s’ocupa de programes espacials com Copernicus i Galileu.<\/p>\n La visita va culminar amb la sessi\u00f3 “Valors de la Uni\u00f3”, amb Daniel Berzosa<\/strong><\/em><\/a> i Carol Moreno<\/strong><\/em><\/a>, professora de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, responsable del Programa Cl\u00ednic i Translacional de la Leuc\u00e8mia Limfoc\u00edtica Cr\u00f2nica<\/strong> de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero de la RAED. “Si la Uni\u00f3 Europea s’imposa a si mateixa com a objectiu, en les seves relacions amb la resta del m\u00f3n, l’afirmaci\u00f3 i la promoci\u00f3 dels seus valors, seria incoherent i deterioraria, no nom\u00e9s la seva imatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fonament de la seva pol\u00edtica exterior, si no fes aquesta mateixa afirmaci\u00f3 i promoci\u00f3 dels seus propis valors al seu interior”, va assenyalar Berzosa<\/strong> en relaci\u00f3 amb la coher\u00e8ncia que segui mantenir el club europeu en el seu propi si. Per la seva banda, Moreno va presentar l’estudi “Impacte de la Covid a les neopl\u00e0sies hematol\u00f2giques”<\/strong>. “Els estats membres han d’oferir assessorament sobre nutrici\u00f3 a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la necessitat d’abordar plans de consum alimentari saludable, reduir almenys un 10% el consum nociu d’alcohol per al 2025, fixar l’objectiu de destinar el 3% del PIB de la Uni\u00f3 Europea a la investigaci\u00f3 i el desenvolupament i, finalment, donar suport a la coordinaci\u00f3 del coneixement entre els pa\u00efsos europeus per disposar d’intercanvi per avan\u00e7ar a l’\u00e0mbit de la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer”, va advertir.<\/p>\n L’\u00faltima sessi\u00f3 ha tingut novament com a moderador Miguel \u00c1ngel Mart\u00edn Ramos<\/strong>, Delegat a Brussel\u00b7les de la Fundaci\u00f3 Yuste.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ _builder_version=”4.19.5″ _module_preset=”default” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.19.5″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_gallery gallery_ids=”128677,128680,128686,128689,128692,128695,128698,128716″ posts_number=”16″ show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” module_class=”galeria-pad-1″ _builder_version=”4.19.5″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_gallery][et_pb_gallery gallery_ids=”128701,128704,128707,128710,128713″ posts_number=”16″ orientation=”portrait” show_title_and_caption=”off” show_pagination=”off” module_class=”galeria-pad-1″ _builder_version=”4.19.5″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_gallery][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La RAED celebra, amb una excel\u00b7lent acollida a la seu del Parlament Europeu de Brussel\u00b7les, la sessi\u00f3 acad\u00e8mica “Reptes vitals 2023. La Uni\u00f3 Europea a la cru\u00eflla”<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":128672,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) va celebrar entre els passats 31 de gener i 1 de febrer amb una excel\u00b7lent acollida a la seu del Parlament Europeu<\/strong> de Brussel\u00b7les, a invitaci\u00f3 de la pr\u00f2pia cambra, la sessi\u00f3 acad\u00e8mica \"Reptes vitals 2023 . La Uni\u00f3 Europea a la cru\u00eflla\"<\/strong>, que va comptar amb la participaci\u00f3 d'una nodrida representaci\u00f3 acad\u00e8mica i destacats europarlamentaris. La instituci\u00f3 refor\u00e7a aix\u00ed la seva aposta europeista amb una cita que es va completar amb una sessi\u00f3 a l'Ambaixada d'Espanya a Brussel\u00b7les<\/strong> i que va definir el marc de la tercera edici\u00f3 del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era<\/strong>, on experts de refer\u00e8ncia als seus \u00e0mbits aborden des de una mirada pluridisciplin\u00e0ria als reptes que afronta la humanitat en temps de crisi.\r\n\r\nInaugurada per Alfredo Rocafort<\/strong><\/em><\/a>, membre de la Junta de Govern<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Independent<\/strong>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Junta de Govern de la RAED, i Dolors Montserrat<\/strong>, exministra del Govern d'Espanya<\/strong> i portaveu del Partit Popular<\/strong> al Parlament Europeu, a cita va abordar els sis grans \u00e0mbits de la que ja ser\u00e0 el tercer lliurament dels Reptes Vitals de la Reial Acad\u00e8mia, en altres sessions que van portar per t\u00edtol \"Pol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea\"<\/strong>, \"Noves necessitats de l'economia postpand\u00e8mia\"<\/strong>, \"Energia i medi ambient\"<\/strong>, \"Reformes institucionals\"<\/strong>, \"Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes\"<\/strong> i \"Valors de la Uni\u00f3\"<\/strong>.\r\n\r\nA la primera, Jordi Mart\u00ed<\/strong><\/em><\/a>, professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona<\/strong>, director del M\u00e0ster en Verificaci\u00f3 d'Informaci\u00f3 no Financera<\/strong> del mateix centre i acad\u00e8mic de n\u00famero i membre de la Junta de Govern de la RAED, va reflexionar sobre la necessitat que la pol\u00edtica exterior de la Uni\u00f3 Europea s'estructuri des de dues perspectives: la de la diplom\u00e0cia i la militar. \"A partir dels compromisos que els estats membre van adoptar a Lisboa es va resoldre el problema que fins aleshores tenia la UE. Sempre es deia amb sorna que quan el president dels Estats Units volia posar-se en contacte amb Europa no sabia a qui trucar. Avui, Josep Borrell t\u00e9 la capacitat de coordinar els serveis diplom\u00e0tics i les capacitats militars de la Uni\u00f3\", va assenyalar.\r\n\r\nLa sessi\u00f3 va comptar tamb\u00e9 amb les reflexions de Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet<\/strong> ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la RAED, que va presentar el treball \"Pol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea\"<\/strong>, al que va abordar la necessitat de comptar amb una pol\u00edtica exterior i de defensa europea potent, que permeti que la UE pugui exercir les funcions internacionals. \"Donar m\u00e9s compet\u00e8ncies a la Uni\u00f3 Europea en aquesta mat\u00e8ria implicaria, entre altres f\u00f3rmules, refor\u00e7ar les del Parlament Europeu per ser aquest qui representa directament la ciutadania, reflectir de forma realista als pressupostos de la UE les partides necess\u00e0ries des de totes les perspectives que incideixen en aquesta pol\u00edtica, reformular les relacions amb l'OTAN<\/strong> i la manera d'abordar les accions armades conjuntes, aix\u00ed com abandonar la unanimitat en la presa de decisi\u00f3 per no paralitzar les actuacions que s'hagin de dur a terme\", va dir.\r\n\r\nAl debat \"Noves necessitats de l'economia postpand\u00e8mia\", Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la RAED; Montserrat Casanovas<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica d'economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona, presidenta de l'Associaci\u00f3 Catalana de Comptabilitat i Direcci\u00f3<\/strong> (ACCID) i acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la RAED; Jaume Llopis<\/strong>, professor em\u00e8rit d'IESE Business School<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, i Joan Massons<\/strong><\/em><\/a>, professor de Finances d'Esade Business School<\/strong> i acad\u00e8mic numerari de la RAED, van abordar els reptes de les economies de l'Eurozona.\r\n\r\nCasanovas va presentar la pon\u00e8ncia \"La transposici\u00f3 a la normativa espanyola de la directiva d'accessibilitat als productes i serveis financers\"<\/strong>, en qu\u00e8 va analitzar com afectar\u00e0 el cas espanyol la Directiva d'Accessibilitat als Productes i Serveis Financers, que t\u00e9 per objectiu contribuir al correcte funcionament del mercat interior, aproximant les disposicions legals, reglament\u00e0ries i administratives dels estats membres. \"La import\u00e0ncia d'aquesta directiva \u00e9s la seva dimensi\u00f3 social ja que afecta persones amb discapacitat, \u00e9s a dir aquelles que tenen disfuncionalitats f\u00edsiques, mentals, intel\u00b7lectuals o sensorials a llarg termini que en interactuar amb diferents barreres poden impedir la seva participaci\u00f3 plena i efectiva a la societat , en igualtat de condicions que les altres\", va explicar.\r\n\r\nLlopis va parlar dels conceptes nous del prop\u00f2sit i del nou capitalisme dels accionistes i dels grups d'inter\u00e8s. \"No nom\u00e9s es tracta de qu\u00e8 es fa, sin\u00f3 de com es fa i de per qu\u00e8 es fa: el creixement sostenible i rendible, ent\u00e8s com la creaci\u00f3 de valor a llarg termini i per a tots els 'stakeholders', \u00e9s el nou mantra directiu. La realitat competitiva postpand\u00e8mia exigeix que les organitzacions regenerin les seves estrat\u00e8gies amb nous models de negoci m\u00e9s sostenibles, noves pr\u00e0ctiques, nous estils i enfocaments de direcci\u00f3 i lideratge\", va considerar.\r\n\r\nCallabed va dissertar sobre \"Economia, ci\u00e8ncia i bio\u00e8tica. Tres rodes que han de girar sincr\u00f2nicament\"<\/strong>, una confer\u00e8ncia en qu\u00e8 va apel\u00b7lar a la creaci\u00f3 d'un codi \u00e8tic pluridisciplinari. \"Tot pas i projecte en economia i ci\u00e8ncia ha de ser analitzat respecte a les finalitats que persegueix. L'economia \u00e9s neutra, la ci\u00e8ncia \u00e9s neutra i han de ser condu\u00efda pels valors. Els cient\u00edfics no s\u00f3n neutres i han de conduir la ci\u00e8ncia amb els valors. S\u00f3n precises institucions estables de bio\u00e8tica que estudi\u00efn epidemiol\u00f2gicament la realitat econ\u00f2mica i cient\u00edfica, legislin, informin i sancionin les desviacions. Hi ha la sensaci\u00f3 de fr\u00e0gils institucions internacionals\", va postil\u00b7lar.\r\n\r\nMassons, per la seva banda, va abordar la recerca del rigor en el control de la millora econ\u00f2mica empresarial europea a l'etapa de postpand\u00e8mica. \"El rigor en la constataci\u00f3 del progr\u00e9s afecta el mateix equip directiu i afecta de manera molt important la informaci\u00f3 que s'ofereix a l'accionariat ia la banca. Actualment un important nombre d'empreses informa a trav\u00e9s de l'ebitda i tamb\u00e9 d'una s\u00e8rie de r\u00e0tios que se n'han derivat. No s\u00f3n m\u00e8triques indicatives del desenvolupament empresarial despr\u00e9s dels anys dif\u00edcils de la pand\u00e8mia\", va assegurar.\r\n\r\nA la sessi\u00f3 dedicada a \"Energia i medi ambient\", Frederic Borr\u00e0s<\/strong><\/em><\/a>, president d'honor del Col\u00b7legi d'Auditors i Censors Jurats de Comptes de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, va exposar \"Nova informaci\u00f3 financera per a un m\u00f3n en constant canvi; especial refer\u00e8ncia a la normativa sobre sostenibilitat\"<\/strong>, on va oferir una visi\u00f3 sobre les principals novetats i punts de millora en qu\u00e8 s'est\u00e0 treballant a nivell internacional en aquest \u00e0mbit. \"Des de la direcci\u00f3 de les empreses seria oport\u00fa fer seguiment de les noves deliberacions sobre les normes internacionals d'informaci\u00f3 no financera per observar com avan\u00e7a aquest debat, considerar els processos, els sistemes i els controls dissenyats per complir m\u00faltiples conjunts de requisits\", va aconsellar.\r\n\r\nPer la seva banda, Maria \u00c0ngels Calvo<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica de la Facultat de Veterin\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>, acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong>, acad\u00e8mica i secret\u00e0ria general de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la RAED, va abordar el tema \"One Health: energia i medi ambient\"<\/strong> i va alertar sobre futures pand\u00e8mies, incidint en la necessitat d'un treball sense fronteres entre pa\u00efsos ni esp\u00e8cies. \"La pand\u00e8mia desencadenada per SARS-CoV-2 \u00e9s sens dubte un exemple paradigm\u00e0tic de la intersecci\u00f3 entre salut, pol\u00edtica, economia i medi ambient. El repte futur a qu\u00e8 ens enfrontem \u00e9s sens dubte ser capa\u00e7os d'aportar des de tots els vessants els esfor\u00e7os necessaris per remuntar la situaci\u00f3 actual i col\u00b7laborar entre tots que el m\u00f3n reneixi tenint en compte les lli\u00e7ons que haur\u00edem d'haver apr\u00e8s i en conseq\u00fc\u00e8ncia no reincidir en els errors comesos col\u00b7laborant entre tots que la salut sigui realment global\", va afirmar.\r\n\r\nJoaquim Gironella<\/strong><\/em><\/a>, codirector m\u00e8dic del centre Laser Medical Rent<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la RAED, va exposar el treball \"Exist\u00e8ncia sostenible o experi\u00e8ncia singular?\"<\/strong>, on va abordar la incid\u00e8ncia que est\u00e0 tenint en el comportament hum\u00e0 i en la forma d'afrontar la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia l'alarma generada davant la crisi clim\u00e0tica. \"Cal una reflexi\u00f3 profunda sobre l'efecte dels gasos amb efecte hivernacle i els modes de comportament humans, situacions i conductes que s'han revelat com a q\u00fcestionables en molts \u00e0mbits en l'economia de la vida per gaudir d'una exist\u00e8ncia sostenible per a tota la humanitat\", va argumentar.\r\n\r\nLa sessi\u00f3 la va tancar Esther Subir\u00e1<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i tamb\u00e9 acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la RAED, que va exposar \"Energia, cara i creu del medi ambient\"<\/strong>. \"La majoria de les nacions han pres en consideraci\u00f3 el problema i, mitjan\u00e7ant acords internacionals, han assumit compromisos per millorar les expectatives i anar substituint l'\u00fas d'energies f\u00f2ssils per renovables, per\u00f2 no \u00e9s un canvi senzill, requereix molta inversi\u00f3, sobre tot, en tecnologia.Es confia en l'efectivitat de l'hidrogen verd i, tot i que a un termini m\u00e9s llarg l'energia provinent de la fusi\u00f3 nuclear. De qualsevol manera, el model de consum actual est\u00e0 abocat al frac\u00e0s ia m\u00e9s de trobar substituts a l'energia contaminant tamb\u00e9 cal reflexionar sobre quin ha de ser el cam\u00ed que cal seguir i necess\u00e0riament ha de passar per l'estalvi i l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica modificant h\u00e0bits de consum malgastadors\", va considerar.\r\n\r\nLa jornada va finalitzar amb l'acte \"Reformes institucionals\", a c\u00e0rrec de Daniel Berzosa<\/strong><\/em><\/a>, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals a Cunef Universitat<\/strong>, i Teresa Freixes. \"Un aspecte estrat\u00e8gicament clau per al futur de la UE rau a fer efectiva o articular adequadament la governan\u00e7a multinivell. La participaci\u00f3 real dels governs subestatals en la construcci\u00f3 europea \u00e9s encara una assignatura pendent\", va exposar Berzosa, qui tamb\u00e9 va plantejar la necessitat de reformes econ\u00f2miques al si de la Uni\u00f3. \"Sembla necessari apostar pel desenvolupament de pol\u00edtiques i institucions que fomentin l'equilibri de fluxos comercials i financers al si de la UE, atenuar aix\u00ed tant els super\u00e0vits com els d\u00e8ficits cr\u00f2nics, i promoure una evoluci\u00f3 del Mecanisme Europeu d'Estabilitat<\/strong> cap a un instrument sota la responsabilitat de la Comissi\u00f3 Europea amb prou capacitat financera per realitzar actuacions d'emerg\u00e8ncia en cas de noves crisis financeres. Tot aix\u00f2 hauria d'anar acompanyat de la materialitzaci\u00f3 de la uni\u00f3 del mercat de capitals que possibiliti una aut\u00e8ntica pol\u00edtica econ\u00f2mica compartida\", va concloure.\r\n\r\nLes sessions van acaba amb una jornada celebrada a l'Ambaixada d'Espanya a Brussel\u00b7les amb l'acte \"Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes\", que va comptar amb la intervenci\u00f3 de Pilar Bayer<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona<\/strong>, membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Experimentals de la RAED; Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, assessor estrat\u00e8gic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina del Pa\u00eds Basc<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l'Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED, i Cecilia Kindel\u00e1n<\/strong><\/em><\/a>, professora de Comunicaci\u00f3 a ESIC Business & Marketing School<\/strong> i acad\u00e8mica corresponent de la RAED.\r\n\r\nBayer va presentar el treball \"L'impacte de les tecnologies emergents al medi ambient ia la societat\"<\/strong>, en qu\u00e8 va considerar algunes de les tecnologies digitals presents en els canvis que s'acosten i el cam\u00ed cap a la sostenibilitat. \"Les tecnologies digitals aportaran transformacions essencials a les transicions energ\u00e8tiques, l'assoliment d'una economia sostenible i el control del canvi clim\u00e0tic. S'estima que, de cara al 2030, les tecnologies digitals tindran el potencial d'ajudar a un estalvi del 20% de les emissions mundials de CO2\", va considerar.\r\n\r\nCalvo va explicar el potencial de les noves tecnologies en el control i la lluita davant de les malalties. \"L'aplicaci\u00f3 dels bessons digitals a la simulaci\u00f3 de pacients permet avan\u00e7ar en ter\u00e0pies personalitzades i integrar la informaci\u00f3 cl\u00ednica d'altres pacients amb condicions patol\u00f2giques similars per augmentar el percentatge d'\u00e8xit de la ter\u00e0pia i reduir els costos sanitaris. Un bess\u00f3 digital de un centre de salut podria facilitar el proc\u00e9s de presa de decisions m\u00e8diques, cosa que suposaria una millora en termes de costos de gesti\u00f3 de salut poblacional. L'experi\u00e8ncia de la pand\u00e8mia de Covid-19 \u00e9s un bon exemple de com la simulaci\u00f3 de sistemes podria haver-hi ajudat a gestionar millor els colls d'ampolla viscuts a atenci\u00f3 prim\u00e0ria, urg\u00e8ncies o unitats d'hospitalitzaci\u00f3\", va argumentar.\r\n\r\nPer la seva banda, Kindel\u00e1n, a \"Digitalitzaci\u00f3 i nous reptes: l'\u00e8tica en la transformaci\u00f3 digital\"<\/strong>, va abordar la dimensi\u00f3 humana de l'actual disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica. \"En l'economia digital, l'organitzaci\u00f3 amb \u00e8xit ser\u00e0 aquella que no nom\u00e9s sigui conscient dels valors \u00e8tics com la confian\u00e7a, l'honestedat, l'equitat, la confidencialitat i la responsabilitat, sin\u00f3 que els adopti activament per fer el que \u00e9s correcte i prendre decisions irreprotxables. L'\u00e8tica ja no ha de ser pensada nom\u00e9s com una eina de m\u00e0rqueting que no t\u00e9 una influ\u00e8ncia real a la cultura de les organitzacions digitals, sin\u00f3 que representa un conjunt fonamental de comportaments que han d'exhibir tots aquells que tenen un inter\u00e8s personal en la transformaci\u00f3 digital\" , va asseverar.\r\n\r\nLa visita va culminar amb la sessi\u00f3 \"Valors de la Uni\u00f3\", amb Daniel Berzosa i Carol Moreno<\/strong><\/em><\/a>, professora de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, responsable del Programa Cl\u00ednic i Traslacional de la Leuc\u00e8mia Linfoc\u00edtica Cr\u00f2nica<\/strong> de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero de la RAED. \"Si la Uni\u00f3 Europea s'imposa a si mateixa com a objectiu, en les seves relacions amb la resta del m\u00f3n, l'afirmaci\u00f3 i la promoci\u00f3 dels seus valors, seria incoherent i deterioraria, no nom\u00e9s la seva imatge, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fonament de la seva pol\u00edtica exterior, si no fes aquesta mateixa afirmaci\u00f3 i promoci\u00f3 dels seus propis valors al seu interior\", va assenyalar Berzosa en relaci\u00f3 amb la coher\u00e8ncia que segui mantenir el club europeu en el seu propi si. Per la seva banda, Moreno va presentar l'estudi \"Impacte de la Covid a les neopl\u00e0sies hematol\u00f2giques\"<\/strong>. \"Els estats membres han d'oferir assessorament sobre nutrici\u00f3 a l'atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la necessitat d'abordar plans de consum alimentari saludable, reduir almenys un 10% el consum nociu d'alcohol per al 2025, fixar l'objectiu de destinar el 3% del PIB de la Uni\u00f3 Europea a la investigaci\u00f3 i el desenvolupament i, finalment, donar suport a la coordinaci\u00f3 del coneixement entre els pa\u00efsos europeus per disposar d'intercanvi per avan\u00e7ar a l'\u00e0mbit de la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer\", va advertir.","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[371],"tags":[],"class_list":["post-128607","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reptes-vitals-per-a-una-nova-era","et-has-post-format-content","et_post_format-et-post-format-standard"],"yoast_head":"\nPol\u00edtica exterior i de defensa de la Uni\u00f3 Europea<\/h2>\n
Noves necessitats de l’economia postpand\u00e8mia<\/h2>\n
Energia i medi ambient<\/h2>\n
Reformes institucionals<\/h2>\n
![\"\"](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/sede-del-Parlamento-Europeo-de-Bruselas-dst.webp\")
<\/p>\nDigitalitzaci\u00f3 i nous reptes<\/h2>\n
Valors de la Uni\u00f3<\/h2>\n