{"id":128361,"date":"2023-01-26T11:31:06","date_gmt":"2023-01-26T11:31:06","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=128361"},"modified":"2023-01-26T17:49:46","modified_gmt":"2023-01-26T17:49:46","slug":"ramon-y-cajal-cientific-i-regeneracionista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/ramon-y-cajal-cientific-i-regeneracionista\/","title":{"rendered":"Ram\u00f3n y Cajal, cient\u00edfic i regeneracionista"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/p><\/div>\n

Francisco L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong><\/em><\/a>, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ci\u00e8ncia i Doctorat de la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va pronunciar el passat 19 de gener al Reial Casino de Madrid<\/strong> la confer\u00e8ncia “Ram\u00f3n y Cajal y su compromiso patri\u00f3tico y social, m\u00e1s all\u00e1 de la ciencia”<\/strong>. La sessi\u00f3 va estar emmarcada al cicle “Ciencia en el Real Casino de Madrid”<\/strong> i es va transmetre en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> d’aquesta entitat, on es pot visualitzar. L’acte va ser presidit i presentat pel vicesecretari del Reial Casino, Jos\u00e9 Ignacio Ruiz Rodr\u00edguez<\/strong>.<\/p>\n

“L’obra de Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> mant\u00e9 una absoluta vig\u00e8ncia, per m\u00e9s que els seus plantejaments pol\u00edtics i patri\u00f2tics segueixen sent molt desconeguts”, va iniciar l’acad\u00e8mic la seva intervenci\u00f3 abans de fer un recorregut succintament per la seva biografia, destacant els continus enfrontaments amb el seu pare i una traject\u00f2ria acad\u00e8mica irregular fins al servei militar a Cuba, on va observar l’estat de corrupci\u00f3 del Govern colonial fins que va emmalaltir i va haver de tornar a Espanya.<\/p>\n

L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> va situar la C\u00e0tedra d’Anatomia Descriptiva<\/strong> de la Universitat de Val\u00e8ncia<\/strong>\u00a0com a punt d’inflexi\u00f3 a la seva tasca investigadora, a la que van seguir altres c\u00e0tedres a la Universitat de Barcelona<\/strong> i a la Universitat Central de Madrid<\/strong>, on va desenvolupar les teories neuronals que li van mer\u00e8ixer el Premi Nobel. Aix\u00ed mateix, va ocupar una s\u00e8rie de c\u00e0rrecs pol\u00edtics, com a conseller d’instrucci\u00f3 p\u00fablica des del 1902 i com a senador vitalici des del 1910, tot i que va rebutjar fer-se c\u00e0rrec del Ministeri d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica<\/strong> davant la falta de comprom\u00eds del Govern<\/strong> d’afrontar el projecte de renovaci\u00f3 de la recerca a Espanya.<\/p>\n

\"Santiago

Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/p><\/div>\n

L’acad\u00e8mic tamb\u00e9 va destacar com Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> va incorporar la dona a la recerca cient\u00edfica quan la seva pres\u00e8ncia a la universitat espanyola era residual, assenyalant que van formar part del seu equip cient\u00edfic Manuela Serra<\/strong>, Laura Forster<\/strong>, Mar\u00eda Soledad Ruiz-Capillas<\/strong> i Mar\u00eda Luisa Herreros<\/strong>. El mateix Ramon y Cajal va avan\u00e7ar que, en assolir un grau de formaci\u00f3 comparable al dels homes, serien les dones les que portarien la iniciativa en els diferents \u00e0mbits de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n

Finalment, L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> va abordar la figura del Nobel al moviment regeneracionista espanyol, molt marcat per la p\u00e8rdua de les col\u00f2nies. El cient\u00edfic va ser un dels part\u00edcips de les tert\u00falies del Caf\u00e8 Su\u00eds<\/strong> de Madrid i en d’altres de les principals tert\u00falies regeneracionistes de l’\u00e8poca, i va postular una regeneraci\u00f3 pel treball i per l’estudi. L’acad\u00e8mic va acabar amb una dada reveladora: m\u00e9s enll\u00e0 de la seva obra cient\u00edfica, la paraula m\u00e9s repetida a la seva obra no cient\u00edfica \u00e9s la paraula “patriotisme”.<\/p>\n

Expert a la figura del Nobel espanyol, l’acad\u00e8mic va ser el comissari de l’exposici\u00f3 “Ram\u00f3n y Cajal, ciencia y arte”<\/strong>, organitzada per la Universitat Camilo Jos\u00e9 Cela l’any passat a la seva Escola de Postgrau<\/strong>. Aix\u00ed mateix, va abordar la poc coneguda relaci\u00f3 del Premi Nobel espanyol amb la psicoter\u00e0pia hipn\u00f2tica i suggestiva a finals del segle XIX a l’article “Cajal y la hipnosis: una visi\u00f3n desconocida del cient\u00edfico universal”<\/strong>, publicat a l’edici\u00f3 espanyola del portal acad\u00e8mic The Conversation<\/strong>. L\u00f3pez Mu\u00f1oz<\/strong> tamb\u00e9 havia estudiat i escrit sobre Ram\u00f3n y Cajal i la seva condici\u00f3 de metge militar i la influ\u00e8ncia que aquesta etapa va tenir en la seva carrera cient\u00edfica a l’article “La experiencia militar de Santiago Ram\u00f3n y Cajal: oficial de sanidad militar”<\/strong>, publicat al n\u00famero 41 del “Bolet\u00edn Informativo de Sanidad Militar”<\/strong>, corresponent a l’any 2021.<\/p>\n