{"id":128326,"date":"2023-01-26T10:18:29","date_gmt":"2023-01-26T10:18:29","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=128326"},"modified":"2023-02-20T12:23:37","modified_gmt":"2023-02-20T12:23:37","slug":"ciencia-i-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/ciencia-i-llibertat\/","title":{"rendered":"Ci\u00e8ncia i llibertat"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica les reflexions filos\u00f2fiques i hist\u00f2riques que fa als articles “<\/strong>Qu\u00e9 es la libertad”<\/strong>, “Silveria Fa\u00f1an\u00e1s, el sustento de Ram\u00f3n y Cajal”<\/strong>, “La luz que ilumina la medicina”<\/strong><\/span> i\u00a0“L\u00e9vinas y la \u00e9tica de la responsabilidad<\/strong><\/span>“<\/strong><\/span>, que ha anat publicant entre el passat mes de novembre i aquest mes de gener a les seccions “La mirada del lector”<\/strong>, “Lectores expertos”<\/strong> i “Las fotos de los lectores”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.<\/p>\n

A “Qu\u00e9 es la libertad”<\/em>, l’acad\u00e8mic porta a col\u00b7laci\u00f3 les figures de pensadors que formen part de la hist\u00f2ria com ara Claude L\u00e9vi-Strauss<\/strong>, Ludwig Wittgenstein<\/strong> o Jean-Paul Sartre<\/strong> per rememorar la confer\u00e8ncia de Carlos Par\u00eds<\/strong>, catedr\u00e0tic de Filosofia durant 35 anys, a la sessi\u00f3 inaugural del curs de l’Ateneu de Madrid<\/strong>, a la qual va assistir. “Una limitaci\u00f3 de llibertat pot ser provocada pel m\u00e0rqueting, que indegudament usat \u00e9s capa\u00e7 d’hipnotitzar amb suposats ideals de perfecci\u00f3. Cada dia resulta m\u00e9s dif\u00edcil delimitar la realitat i la ficci\u00f3. Podria escriure’s una gran enciclop\u00e8dia sobre les trampes”, considera.<\/p>\n

\"Silveria

Silveria Fa\u00f1an\u00e1s<\/p><\/div>\n

A “Silveria Fa\u00f1an\u00e1s, el sustento de Ram\u00f3n y Cajal”<\/em>, recupera la figura de l’esposa del Premi Nobel espanyol, fot\u00f2grafa ajudant de laboratori, que sempre hi va creure i el va fer costat al llarg de la seva reeixida carrera cient\u00edfica. “Silveria Fa\u00f1an\u00e1s<\/strong> va ser col\u00b7laboradora permanent del seu marit en la seva activitat de recerca, treballant al laboratori i fent servir t\u00e8cniques artesanals per a la creaci\u00f3 de plaques fotogr\u00e0fiques que van servir de base per als seus estudis sobre neuroci\u00e8ncies. Les cures de la seva dona van ser decisives en la recuperaci\u00f3 de la salut, greument danyada pel paludisme i la tuberculosi, i els quatre primers anys despr\u00e9s del casament van portar a terme una activitat intensa”, afirma.<\/p>\n

D’altra banda, a “La luz que ilumina la medicina”<\/em>, Callabed<\/strong> desplega la seva afici\u00f3 a la fotografia per reunir diverses instant\u00e0nies sobre la gran l\u00e0mpada de la Sala Gimbernat<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya i tot l’entorn que queda il\u00b7luminat amb la seva llum. “Aquesta sala del segle XVIII \u00e9s un dels espais de m\u00e9s riquesa cultural i hist\u00f2rica de Barcelona. Noms com Servet<\/strong>, Mata<\/strong>, Gimbernat<\/strong>, Virgili<\/strong> i Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> adornen aquesta estada conjuntament amb unes elaborades vidrieres. I, al mig del sal\u00f3, hi ha la taula de marbre de les disseccions, una de les poques que es conserven a Europa”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “L\u00e9vinas y la \u00e9tica de la responsabilidad”<\/em>, el president del Club de Pediatria Social rememora la figura i l’obra d’Enmanuel L\u00e9vinas<\/strong>, fil\u00f2sof i escriptor litu\u00e0 d’origen jueu que va realitzar a la seva obra una dura cr\u00edtica a la ra\u00f3 occidental, que va generar l’holocaust, va imposar el colonialisme i el materialisme i el menyspreu als \u00e9ssers humans. “La ra\u00f3 desemboca en el poder i la noci\u00f3 de poder ha pogut fer-nos oblidar els l\u00edmits imposats pel no matar\u00e0s. \u00c9s dif\u00edcil fer callar l’esc\u00e0ndol de la indifer\u00e8ncia al dolor ali\u00e8 i a les morts en llunyanes terres o en mars pr\u00f2xims… La llibertat, tan abanderada, no \u00e9s fer el que un vol fer, sin\u00f3 triar la decisi\u00f3 m\u00e9s prudent. La llibertat no ha garantit la moralitat, ja que l’\u00e9sser hum\u00e0 pot exercir-la amb absoluta impunitat i indignitat. L’obedi\u00e8ncia cega pot acabar amb la consci\u00e8ncia moral. El fonamentalisme est\u00e0 m\u00e9s est\u00e8s del que sembla i consisteix ras i curt a no acceptar discussions intel\u00b7lectuals”, reflexiona.<\/p>\n