{"id":127420,"date":"2023-01-13T06:19:44","date_gmt":"2023-01-13T06:19:44","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=127420"},"modified":"2023-01-13T12:04:03","modified_gmt":"2023-01-13T12:04:03","slug":"una-ruta-cultural-per-franca-i-italia-de-la-ma-dels-ultims-articles-del-dr-joaquin-callabed","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/una-ruta-cultural-per-franca-i-italia-de-la-ma-dels-ultims-articles-del-dr-joaquin-callabed\/","title":{"rendered":"Una ruta cultural per Fran\u00e7a i It\u00e0lia de la m\u00e0 dels \u00faltims articles del Dr. Joaqu\u00edn Callabed"},"content":{"rendered":"

\"El<\/p>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), convida a la comunitat acad\u00e8mica a realitzar un recorregut cultural per Europa de la m\u00e0 dels articles “<\/strong>Paseo por los viejos caf\u00e9s de Roma”<\/strong>, “Pinceladas navide\u00f1as en Venecia”<\/strong>, “Los enamorados de la Breta\u00f1a”<\/strong>, “El rastro art\u00edstico del exilio de Goya en Burdeos”<\/strong>, “La verdad de <\/strong><\/span>Gustave<\/span> Flaubert en <\/span>Rouen”<\/span><\/strong> i\u00a0“Van Gogh en <\/strong><\/span>Auvers<\/span><\/strong>-sur-Oise”<\/strong><\/span>, que ha anat publicant entre el passat mes d’octubre i aquest mes de gener a la secci\u00f3 “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.<\/p>\n

A “Paseo por los viejos caf\u00e9s de Roma”, Callabed<\/strong> realitza un complet recorregut per la ciutat que ha sedu\u00eft artistes de totes les \u00e8poques, visitant llocs emblem\u00e0tics que van servir d’inspiraci\u00f3 a pintors, cinemat\u00f2grafs i poetes que han sabut conservar viva la seva ess\u00e8ncia gr\u00e0cies al respecte que Roma i els romans han tingut cap a ells. “Roma va ser un dest\u00ed escollit per gent il\u00b7lustre a la hist\u00f2ria, com ara Lutero<\/strong>, Ignasi de Loiola<\/strong> i Felip Neri<\/strong>, que van impregnar l’Esgl\u00e9sia de sentit social profund. A la Via del Tritone i la Via del Corso es van fer concessions urban\u00edstiques i van mutilar d’alguna manera una part de la ciutat. Es van respectar, \u00e9s clar, les belles esgl\u00e9sies”, assenyala recomanant un llarg itinerari per als enamorats de l’urbs i, en general, de l’art i la bona vida.<\/p>\n

Per la seva banda, a “Pinceladas navide\u00f1as en Venecia” recorre una altra imprescindible ciutat italiana per sumar als seus encants de qualsevol \u00e8poca de l’any el seu enc\u00eds nadalenc. Centra la seva ruta als museus i llocs de culte de la ciutat i suma a la seva visita un passeig per Murano, Burano i Torcello. “Ven\u00e8cia \u00e9s un rac\u00f3 per somiar cada dia de l’any, per\u00f2 per Nadal tamb\u00e9 t\u00e9 unes pinzellades especials. Comen\u00e7o el dia visitant Sant Marc i la seva exquisida esgl\u00e9sia bizantina. Els mosaics em transporten un moment a Ravena, amb el seu delici\u00f3s Sant Vital i el mausoleu de Gala Plac\u00eddia<\/strong>. Al Caf\u00e8 Florian<\/strong> no reben abans de les deu. Crec que ha perdut glamur i necessita ‘aggiornamento’. Combato el fred matut\u00ed en un caf\u00e8 proper que t\u00e9 m\u00fasica de piano en viu. Llisquen els dits per un teclat que el torna com \u00a1Que trista \u00e9s Ven\u00e8cia sense el teu amor! Charles Aznavour<\/strong> posa una nota l\u00edrica aquesta ‘gelida matina'”, inicia el seu relat.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

A “Los enamorados de la Breta\u00f1a”, l’acad\u00e8mic convida a una detinguda visita de petits municipis bretons com Dinan o Saint-Servan, amb una arquitectura uniforme que mant\u00e9 un ritme harm\u00f2nic amb la natura i la t\u00e8nue pluja atl\u00e0ntica. “Saint-Servan \u00e9s una bella sorpresa a poca dist\u00e0ncia de l’enrenou del bell Saint-Malo. I a Dinan hi ha el conjunt art\u00edstic m\u00e9s ben conservat de la Bretanya. S’hi recorda a Bertrand del Gresclin<\/strong>, vencedor de Thomas de Canterbury<\/strong> a la lluita contra els anglesos “El seu cor reposa a l’esgl\u00e9sia de Sant Salvador. Una est\u00e0tua d’Emmanuel Fremier<\/strong> immortalitza l’heroi i s\u00edmbol de la ciutat. El comte de Garaye<\/strong> \u00e9s un altre personatge singular”, apunta.<\/p>\n

Callabed<\/strong> prossegueix el seu recorregut a una altra ciutat francesa, Bordeus, on segueix l’empremta de Francisco de Goya<\/strong>, que hi va residir entre 1824 i 1828, quan va morir. “Bordeus \u00e9s ciutat amb bella hist\u00f2ria, bressol de personatges il\u00b7lustres com l’assagista Michel de Montaigne<\/strong>, alcalde de la ciutat entre el 1581 i el 1585; Montesquieu<\/strong>, considerat com el s\u00edmbol de l’esplendor del segle XVIII; i Fran\u00e7ois Mauriac<\/strong>, novel\u00b7lista brillant que va aconseguir el Premi Nobel de Literatura. Francisco de Goya<\/strong> hi va romandre entre el 1824 i\u00a0 1828. Va acudir com a exiliat, amb Leocadia Weis<\/strong> i els seus dos fills, Guillermo<\/strong> i Rosario<\/strong>. I va trobar un grup d’amics i artistes que li van permetre viure i desenvolupar el seu art malgrat el seu art avan\u00e7ada edat. La ciutat de Bordeus el recorda amb afecte i li va dedicar un carrer. Goya va decidir exiliar-se a Bordeus decebut i temor\u00f3s de la pol\u00edtica absolutista de Ferran VII<\/strong>. All\u00e0 es va refugiar el 1824 despr\u00e9s del trienni liberal”, explica el president del Club de Pediatria Social.<\/p>\n

A “La verdad de Gustave Flaubert en Rouen”, prossegueix el seu viatge a la capital de la Normandia, terra natal del gran novel\u00b7lista franc\u00e8s del segle XIX, al qual la ciutat dedica un museu. “Es conserva l’habitaci\u00f3 on va n\u00e9ixer l’escriptor, les escales per on corria a la seva inf\u00e0ncia. Est\u00e0 dissecat el lloro Lul\u00fa<\/strong> present a la seva obra. Hi ha un retrat d’aire rom\u00e0ntic de Maxime de Champ<\/strong>, amic amb qu\u00e8 va rec\u00f3rrer la Bretanya i va fer un viatge a Orient que us serviria d’inspiraci\u00f3 per a la seva obra ‘Salambo’<\/strong>. El museu s’ha convertit en un centre de pelegrinatge internacional. Al jard\u00ed hi ha un bell monument a l’escriptor realitzat per Henri-Michel-Antoine Chapu<\/strong>, amb marbre de Carrara blanc. Va ser una iniciativa d’Edmond Huot de Goncourt<\/strong> i Guy de Maupassant<\/strong>“, assenyala.<\/p>\n

Finalment, a “Van Gogh en Auvers-sur-Oise”, Callabed<\/strong> recorre el petit municipi de la Proven\u00e7a francesa que es va convertir en l’\u00faltim refugi del pintor Vincent van Gogh<\/strong> fins a la seva mort el 1890. “L’Auberge Ravoux va servir de pensi\u00f3 a Van Gogh<\/strong> quan va arribar el 20 de maig del 1890. El preu era de 3,50 francs per dia i tenia set metres quadrats, evoca les condicions de vida d’un pintor de finals del segle XIX i ja no es va llogar m\u00e9s aquesta habitaci\u00f3 despr\u00e9s de la mort del pintor. L’alberg est\u00e0 classificat com a monument hist\u00f2ric”, assenyala abans de recordar la seva pr\u00f2pia ruta per la casa del doctor Gachet<\/strong>, el metge local que va acollir el pintor, el museu de l’Absinta, el Chateau d’Auvers, habilitat per explicar amb audiovisuals la hist\u00f2ria de l’impressionisme, i el Museu Daubigny<\/strong>.<\/p>\n