{"id":126173,"date":"2022-12-16T07:01:41","date_gmt":"2022-12-16T07:01:41","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=126173"},"modified":"2022-12-18T12:08:58","modified_gmt":"2022-12-18T12:08:58","slug":"de-la-bioetica-a-la-sociologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/de-la-bioetica-a-la-sociologia\/","title":{"rendered":"De la Bio\u00e8tica a la Sociologia"},"content":{"rendered":"
\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), aborda diversos aspectes sobre la Bio\u00e8tica i els aspectes sociol\u00f2gics i hist\u00f2rics de la Medicina i la Pediatria en quatre articles publicats a les seccions “Lectores expertos”<\/strong> i “La mirada del lector”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “La casita de la resiliencia de Stefan Vanistendael”<\/strong>, “Principios bio\u00e9ticos en Medicina”<\/strong>, “Interpretando a Santiago Ram\u00f3n y Cajal”<\/strong> i “El dec\u00e1logo bio\u00e9tico de Jean Bernard”<\/strong>, que es van publicar entre els passats 14 d’octubre i 29 de novembre i que Callabed<\/strong> comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica.<\/p>\n

A “La casita de la resiliencia de Stefan Vanistendael”, l’acad\u00e8mic comparteix la seva visita a aquest reconegut soci\u00f2leg neerland\u00e8s, difusor del concepte de “resili\u00e8ncia” juntament amb Michel Manciaux<\/strong> i Jacques Lecomte<\/strong> i autor d’obres de refer\u00e8ncia com ara “La resiliencia o el realismo de la esperanza”<\/strong>, “La felicidad es posible”<\/strong>, junt a Lecomte, o “Despertar en ni\u00f1os maltratados la confianza en s\u00ed mismos: construir la resiliencia”<\/strong>. \u00c9s, a m\u00e9s, el creador del gr\u00e0fic “La caseta de la resili\u00e8ncia”<\/strong>. En aquest sentit, assenyala la definici\u00f3 que el mateix Vanistendael li va oferir de la resili\u00e8ncia: “La capacitat de la persona, grup o comunitat, de superar dificultats i continuar el creixement positiu davant de dificultats molt greus. La dificultat revela els recursos interiors que no coneixia la persona. Est\u00e0 comprovat que la qualitat de relaci\u00f3 humana, l’autoestima, el desenvolupament de les compet\u00e8ncies, les xarxes socials i l’humor aporten solucions a les persones en dificultat. Som drogoaddictes del canvi r\u00e0pid i l’educaci\u00f3 del nen necessita temps”.<\/p>\n

Vanistendael<\/strong> tamb\u00e9 defineix la seva caseta: \u201cAl principi, la caseta va ser una eina de comunicaci\u00f3 per presentar de manera comprensible la resili\u00e8ncia. Despr\u00e9s es va comen\u00e7ar a utilitzar la caseta com una eina per acompanyar els processos de creaci\u00f3 de resili\u00e8ncia. D’aquesta manera, aquesta caseta s’ha anat transformant en un model qualitatiu d’elements de resili\u00e8ncia, com l’acceptaci\u00f3 fonamental de la persona, l’humor constructiu, la recerca de sentit… Es tracta d’una petita casa composta de diversos pisos i habitacions. Cada part fa refer\u00e8ncia a un camp d’intervenci\u00f3 possible per a la construcci\u00f3 o el manteniment de la resili\u00e8ncia. Els fonaments representen les necessitats materials b\u00e0siques, com el menjar i les cures de salut. La planta baixa est\u00e0 formada pels vincles i les xarxes socials. A la primera planta hi ha la capacitat per buscar sentit a la vida. A la segona planta hi ha diverses habitacions: autoestima, aptituds personals i socials i sentit de l’humor. A les golfes hi ha una habitaci\u00f3 oberta per a les noves experi\u00e8ncies per descobrir”.<\/p>\n

D’altra banda, a \u201cPrincipios bio\u00e9ticos en Medicina\u201d reflexiona sobre els l\u00edmits \u00e8tics de la medicina actual i, com a expert en la mat\u00e8ria, fixa els grans principis de la bio\u00e8tica, una disciplina jove, per\u00f2 assumida per la comunitat m\u00e8dica. “Hi ha una certa confusi\u00f3 entre els fins de la Medicina i els objectius d’aquesta. Es pensa que el m\u00e9s important \u00e9s v\u00e8ncer la mort i que, amb la tecnologia adequada, es pot superar qualsevol malaltia. El biaix dirigit a la curaci\u00f3, sent molt rellevant, pot ser tamb\u00e9 cost\u00f3s, arriscat i incert, pot desembocar en alguns moments en una progressiva escassetat de recursos i fins i tot en una profunda crisi \u00e8tica. Nom\u00e9s \u00e9s \u00e8tic all\u00f2 que \u00e9s cient\u00edfic, cosa que no significa que tot all\u00f2 que \u00e9s cient\u00edfic sigui \u00e8tic. Com diu el radi\u00f2leg Maurice Tubiana<\/strong>, ‘s’han de respectar les arrels de la nostra cultura que s\u00f3n l’objectivitat i la prud\u00e8ncia i posar a prova les decisions adoptades sabent que les veritats s\u00f3n temporals perqu\u00e8 sempre s\u00f3n perfectibles'”, assenyala.<\/p>\n

\"\"A “Interpretando a Santiago Ram\u00f3n y Cajal”, Callabed<\/strong> recupera la figura del Nobel espanyol que tant ha estudiat, en particular en els seus anys de formaci\u00f3, per explicar la seva visita al centre d’interpretaci\u00f3 sobre la figura del cient\u00edfic al municipi oscenc d’Ayerbe. “Els meus passos es dirigeixen al n\u00famero 19 del carrer Nou, on Santiago Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> va passar nou anys de la seva vida en un redu\u00eft pis d’una casa de tres plantes, que compartien amb dues fam\u00edlies i tenien un corral com\u00fa. Justo Ram\u00f3n Casas\u00fas<\/strong>, pare de Ram\u00f3n y Cajal<\/strong>, la va llogar el 1860 i hi va viure ‘Santiagu\u00e9’ fins que al cap de 17 anys va anar a viure a Saragossa seguint les destinacions professionals del seu pare. Al Centre d’Interpretaci\u00f3<\/strong> es mostra el patrimoni intacte d’un gran personatge. Va escriure aix\u00ed Ram\u00f3n y Cajal<\/strong> sobre el seu pare Justo: ‘Honestedat amb qu\u00e8 va servir el meu pare, honestedat connatural als homes de la muntanya, ja que es porta tan endins que s’arrossega per la vida des del bressol a la tomba'”, explica.<\/p>\n

Finalment, a “El dec\u00e1logo bio\u00e9tico de Jean Bernard”, l’acad\u00e8mic rememora la figura de l’expresident de l’Acad\u00e8mia Nacional de Medicina Francesa<\/strong> i del Comit\u00e8 Nacional d’\u00c8tica<\/strong> de Fran\u00e7a. “Deia que la Medicina li havia perm\u00e8s fer compatible l’humanisme i el seu gust per la ci\u00e8ncia. Amic de Paul Val\u00e9ry<\/strong> i Jules Romains<\/strong>. Va ocupar la butaca 26 de l’Acad\u00e8mia Francesa<\/strong> substituint Marcel Pagnol<\/strong>. De les seves ensenyances i aportacions a la Bio\u00e8tica en tenim el seu Dec\u00e0leg Bio\u00e8tic<\/strong>“, assenyala. Callabed<\/strong> recorda com gr\u00e0cies a ell, els comit\u00e8s de Bio\u00e8tica estan formats per fil\u00f2sofs, soci\u00f2legs, associacions familiars, juristes, parlamentaris, metges, bi\u00f2legs, investigadors, bioeticistes titulats i les persones necess\u00e0ries implicades i necess\u00e0ries per al cas per a resoldre.<\/p>\n