{"id":124192,"date":"2022-11-04T06:16:40","date_gmt":"2022-11-04T06:16:40","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=124192"},"modified":"2022-11-07T12:00:42","modified_gmt":"2022-11-07T12:00:42","slug":"la-primera-globalitzacio-parlava-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-primera-globalitzacio-parlava-espanyol\/","title":{"rendered":"La primera globalitzaci\u00f3 parlava espanyol"},"content":{"rendered":"

\"DesembarcoAldo Olcese<\/strong><\/em><\/a>, president de la “Fundaci\u00f3n Independendiente”<\/strong><\/a> i de l’Associaci\u00f3 “Nacional Sociedad Civil Ahora”<\/strong>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres<\/strong> i vicepresident i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va presidir i va presentar el 25 d’octubre passat la segona de les sessions del “Ciclo de historia y humanismo”<\/strong> que ha posat en marxa la Fundaci\u00f3 Independent amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Arxiu Hist\u00f2ric Nacional<\/strong> i el Ministeri de Cultura i Esport<\/strong>. Aquesta jornada va portar per t\u00edtol “La primera globalizaci\u00f3n hablaba espa\u00f1ol”<\/strong> i va comptar amb la participaci\u00f3 de la pintora i escriptora Pilar de Ar\u00edstegui<\/strong>, que va presentar el treball “Mujeres en la historia: la forja de Espa\u00f1a”<\/strong>, i de l’escriptor i periodista Antonio P\u00e9rez Henares<\/strong>, que va fer servir el mateix t\u00edtol de la sessi\u00f3, “La primera globalizaci\u00f3n hablaba espa\u00f1ol”, per a la seva exposici\u00f3. El cicle es va obrir el 4 d’octubre passat amb la jornada “Espa\u00f1a, un proyecto en com\u00fan”<\/strong>, i conclour\u00e0 el pr\u00f2xim 22 de novembre amb “Defensa de la unidad y la reconciliaci\u00f3n”<\/strong>. Totes les sessions tenen lloc al sal\u00f3 d’actes de l’Arxiu Hist\u00f2ric Nacional, a Madrid.<\/p>\n

Aquesta segona sessi\u00f3 es va obrir amb una intervenci\u00f3 de Juan Ram\u00f3n Romero<\/strong>, director de l’Arxiu Hist\u00f2ric Nacional, que va donar l’acollida a un cicle que, va assegurar, difon la hist\u00f2ria d’Espanya des d’una perspectiva did\u00e0ctica i educadora, i amb la introducci\u00f3 d’Olcese<\/strong>, per qui aquest cicle evoca l’esperit d’orgull i de pertinen\u00e7a a una Espanya forta, unida i amb una llarga hist\u00f2ria. “Amb aquest cicle volem transmetre a les generacions m\u00e9s joves, en un moment de disgregaci\u00f3, que Espanya val la pena i t\u00e9 una hist\u00f2ria quallada de fites que en van fer una gran naci\u00f3 i que la situen com una de les nacions m\u00e9s importants del m\u00f3n. Venim a escoltar, per\u00f2 tamb\u00e9 a participar. Protagonistes som tots els que formem aquesta comunitat d’inter\u00e8s. La “Fundaci\u00f3n Independendiente”<\/strong><\/a> que m’honro a presidir t\u00e9 la missi\u00f3 de representar una societat civil que t\u00e9 una responsabilitat col\u00b7lectiva”, va assenyalar el vicepresident de la RAED, que tamb\u00e9 va indicar que l’humanisme \u00e9s la inspiraci\u00f3 d’aquestes sessions.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. Aldo Olcese<\/p><\/div>\n

Pilar de Ar\u00edstegui<\/strong> va repassar les figures i traject\u00f2ries de dones que van forjar la hist\u00f2ria d’Espanya des de la seva creaci\u00f3, com la reina Isabel de Castella<\/strong>, o dones ara pr\u00e0cticament desconegudes com ara Luisa de Medrano<\/strong>, la primera professora d’universitat al comen\u00e7ament del segle XVI; Isabel Barreto<\/strong>, avan\u00e7ada del Mar del Sud tamb\u00e9 al segle XVI, o Luisa Rold\u00e1n<\/strong>, escultora del rei al segle XVII. “Espanya va culminar amb la presa de Granada, una gran gesta, i la reina Isabel va prendre en aquell moment un paper rellevant com qualsevol gran personatge al llarg de la hist\u00f2ria universal, sense acceptar els rols que la societat de l’\u00e8poca li tenia encomanats”, va destacar la conferenciant.<\/p>\n

Antonio P\u00e9rez Henares<\/strong>, per la seva banda, va incidir en la import\u00e0ncia del descobriment d’Am\u00e8rica per part de Crist\u00f3bal Col\u00f3n<\/strong>, una gesta de la corona espanyola que va permetre a Espanya guanyar la batalla a Portugal a la recerca de noves rutes i que va canviar el dest\u00ed de la humanitat. “No hi ha hagut a la hist\u00f2ria universal un fet tan transcendental com el que va passar a partir d’aquell dia per a la transformaci\u00f3 del m\u00f3n com el coneixem avui”, va assegurar el ponent. “Cada vaixell que arribava a Sevilla canviava la idea que ten\u00edem del m\u00f3n, a cada expedici\u00f3 el m\u00f3n s’ampliava”, va afegir. P\u00e9rez Henares fins i tot va recordar el projecte espanyol per construir el canal de Panam\u00e0 despr\u00e9s d’aquelles primeres exploracions sobre el terreny. De la mateixa manera va dedicar la seva atenci\u00f3 a la primera circumnavegaci\u00f3 de Fernando de Magallanes<\/strong> i Juan Sebasti\u00e1n Elcano<\/strong> i del tracte de ciutadans que van tenir per a la Corona els seus s\u00fabdits ind\u00edgenes de les \u00cdndies.<\/p>\n