{"id":123240,"date":"2022-10-14T05:40:55","date_gmt":"2022-10-14T05:40:55","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=123240"},"modified":"2022-10-16T09:55:09","modified_gmt":"2022-10-16T09:55:09","slug":"la-llei-de-memoria-democratica-en-dubte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-llei-de-memoria-democratica-en-dubte\/","title":{"rendered":"La llei de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, en q\u00fcesti\u00f3"},"content":{"rendered":"

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va participar el 4 d’octubre passat amb l’exministre Rafael Arias-Salgado<\/strong> i l’historiador Jos\u00e9 Varela Ortega<\/strong> a la sessi\u00f3 “La ley de Memoria Democr\u00e1tica, una tergiversaci\u00f3n del pacto constitucional”<\/strong>, organitzada per la Fundaci\u00f3 Transici\u00f3 Espanyola<\/strong>. Els tres experts van argumentar des del pla pol\u00edtic, legal i hist\u00f2ric contra una llei que consideren partidista i parcial i que t\u00e9 com a objectiu \u00faltim deslegitimar la transici\u00f3 pol\u00edtica espanyola. En aquest sentit, van sumar la seva veu a la d’hist\u00f2rics dirigents dels principals partits d’aquest per\u00edode, incl\u00f2s el PSOE<\/strong>, que demanen la seva retirada abans que arribi al Senat<\/strong>.<\/p>\n

El principal punt de discrep\u00e0ncia, tant dels ponents com dels ja 24 exministres, 57 exdiputats i senadors i nombrosos exaltes c\u00e0rrecs del Govern que critiquen el text, \u00e9s que el nou text contempli que la investigaci\u00f3 dels crims franquistes per violacions de drets humans arribi fins al 1983, cinc anys despr\u00e9s que la Constituci\u00f3 Espanyola<\/strong> fos aprovada, avalant la llei d’Amnistia que va permetre avan\u00e7ar en la reconciliaci\u00f3, deixant impunes tantes actuacions contra els drets humans de la dictadura com dels grups terroristes que operaven a l’Espanya de l’\u00e8poca. Un per\u00edode imposat en la negociaci\u00f3 de la llei pels diputats de Bildu<\/strong>.<\/p>\n

\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Per a Freixes<\/strong>, el redactat de la llei resulta “infantil”. “Com pot saber el legislador qu\u00e8 \u00e9s democr\u00e0tic i qu\u00e8 no? Per qu\u00e8 la llei no va m\u00e9s enrere en el temps, per exemple, per revisar, els processos empresos pels anomenats tribunals populars durant la Segona Rep\u00fablica?”, es va q\u00fcestionar la jurista, assenyalant alhora la inseguretat jur\u00eddica que implica jutjar fets de forma retroactiva en un proc\u00e9s revisionista empr\u00e8s, no des de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 des del sistema judicial, gaireb\u00e9 mig segle despr\u00e9s. “Totes les constitucions a Espanya, des de la de Cadis, han anat contra l’altre. La primera vegada en la hist\u00f2ria en qu\u00e8 s’accepta que no ser\u00e0 una constituci\u00f3 dels uns contra els altres \u00e9s el 1978. Tots els partits pol\u00edtics van participar per primera vegada en la seva redacci\u00f3. Tot i aix\u00f2, la nova llei pret\u00e9n desestimar l’origen del sistema per deslegitimar el mateix sistema”, va afegir.<\/p>\n

A l’acte es va presentar la llista provisional de personalitats que s’han posicionat obertament contra aquesta llei signant el manifest que promou l’Associaci\u00f3 per a la Defensa dels Valors de la Transici\u00f3<\/strong>, entre els quals figuren destacats membres de l’UCD<\/strong>, el PP<\/strong> i el PSOE com ara Joaqu\u00edn Leguina<\/strong>, Javier Rojo<\/strong>, Juan Jos\u00e9 Laborda<\/strong>, Juli\u00e1n Garc\u00eda Vargas<\/strong>, Juli\u00e1n Garc\u00eda Valverde<\/strong>, Javier S\u00e1enz de Cosculluela<\/strong>, Jos\u00e9 Rodr\u00edguez de la Borbolla<\/strong>, Francisco V\u00e1zquez<\/strong>, Soledad Becerril<\/strong>, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo<\/strong>, Eduardo Serra<\/strong>, Miguel Arias Ca\u00f1ete<\/strong>, Fernando M\u00fagica Heras<\/strong>, Carmen Iglesias<\/strong> o Manuel Pizarro<\/strong>. El mateix expresident Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> va assenyalar p\u00fablicament que la nova llei “no em sona b\u00e9”.<\/p>\n

“No acceptem que el pacte constitucional sigui objecte d’una tergiversaci\u00f3 injusta i aliena a la veritat hist\u00f2rica. No acceptem que es consideri per\u00edode sospit\u00f3s fins al desembre del 1983, quan ja s’havien celebrat el refer\u00e8ndum constitucional, tres eleccions generals, dues municipals i diverses auton\u00f2miques. Ens preocupa que aquesta sospita sigui fruit d’un pacte amb Bildu que encara no ha formulat una cr\u00edtica als crims terroristes”, assenyalen els signants del manifest.<\/p>\n