{"id":123096,"date":"2022-10-07T09:09:51","date_gmt":"2022-10-07T09:09:51","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=123096"},"modified":"2022-10-08T08:22:43","modified_gmt":"2022-10-08T08:22:43","slug":"la-religio-a-la-guerra-ducraina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-religio-a-la-guerra-ducraina\/","title":{"rendered":"La religi\u00f3 a la guerra d’Ucra\u00efna"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/p><\/div>\n

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va abordar el silenciat paper de les religions a la guerra d’Ucra\u00efna a la confer\u00e8ncia “La(s) religi\u00f3n(es) en la guerra de Ucrania”<\/strong>, que va pronunciar el passat 23 de setembre dins del marc de l’agenda d’activitats del tercer cicle “Crisis en Ucrania”<\/strong> de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote<\/strong>. La sessi\u00f3 es va transmetre en streaming a trav\u00e9s del canal de YouTube<\/strong> d’aquesta instituci\u00f3, on ara es pot visionar.<\/p>\n

Presentat per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i director de l’Institut de Relacions Institucionals<\/strong> de la RAED, que va moderar el posterior debat, Gonz\u00e1lez de Posada va partir de la premissa que si b\u00e9 el conflicte a Ucra\u00efna no es pot definir com a guerra religiosa, el paper autoc\u00e8fal de les esgl\u00e9sies cristianes ortodoxes d’Orient s\u00ed que marca la guerra, amb les m\u00e0ximes figures de les esgl\u00e9sies ortodoxes russa i ucra\u00efnesa assumint un paper de suport als r\u00e8gims de Moscou i K\u00edev, respectivament. Tot aix\u00f2 en un marc en qu\u00e8 el suport dels pa\u00efsos occidentals a Ucra\u00efna, de majoria cristiana protestant al nord i cat\u00f2lica al sud i a Pol\u00f2nia, es dona des d’uns postulats marcadament laics. Com tamb\u00e9 \u00e9s el cas dels Estats Units, de majoria protestant i ferm defensor d’Ucra\u00efna des del la\u00efcisme.<\/p>\n

En aquest context, l’acad\u00e8mic va concloure que si b\u00e9 la religi\u00f3 no constitueix el principal referent de la guerra, les esgl\u00e9sies s\u00ed que hi s\u00f3n presents i actuen en el conflicte. Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> va repassar de manera succinta tant la hist\u00f2ria de l’Imperi rus com de l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Oriental, que de forma paradoxal va cobrar la seva pr\u00f2pia personalitat sota el r\u00e8gim socialista i va tenir un gran ressorgir despr\u00e9s del col\u00b7lapse de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. El desmantellament de l’URSS i la independ\u00e8ncia de bona part de les rep\u00fabliques va portar tamb\u00e9 a la independ\u00e8ncia relativa de les esgl\u00e9sies ortodoxes nacionals, amb el gran cisma de l’Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa<\/strong> que es va donar l’any 2019 des que el patriarca Kirill I<\/strong> de Moscou adopt\u00e9s les tesis de la Gran R\u00fassia, que contempla la unitat pol\u00edtica i administrativa de R\u00fassia, Ucra\u00efna i Bielor\u00fassia.<\/p>\n

\"\"Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna, l’Epifani de K\u00edev i de tota Ucra\u00efna<\/strong> va assumir un rol actiu que va condemnar les accions de Moscou i va q\u00fcestionar la submissi\u00f3 de Kirill I a Vlad\u00edmir Putin<\/strong>. Un fet que, per al ponent, deixa clar que si b\u00e9 la religi\u00f3 no \u00e9s el fet que ha propiciat i ni tan sols encoratjat la guerra, s\u00ed que \u00e9s cert que les dues grans esgl\u00e9sies ortodoxes orientals s\u00ed que s\u00f3n ara per ara en guerra.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid<\/strong>. Posse\u00efdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenci\u00f3 i va ser aix\u00ed mateix rector de la Universitat de Cant\u00e0bria<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Medicina d’Espanya<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i membre de l’Acad\u00e8mia Mundial d’Arts i Ci\u00e8ncies<\/strong>, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Cadis<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando<\/strong>\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies, Belles Arts i Bones Lletres d’\u00c8cija<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Cant\u00e0bria<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana<\/strong>, de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia de Cadis<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Can\u00e0ries<\/strong>. Presideix l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Enginyeries de Lanzarote.<\/p>\n

 <\/p>\n