{"id":123074,"date":"2022-10-07T08:44:28","date_gmt":"2022-10-07T08:44:28","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=123074"},"modified":"2022-10-08T08:48:36","modified_gmt":"2022-10-08T08:48:36","slug":"un-emotiu-i-erudit-viatge-per-italia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/un-emotiu-i-erudit-viatge-per-italia\/","title":{"rendered":"Un emotiu i erudit viatge per It\u00e0lia"},"content":{"rendered":"

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social, acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica un sentimental i erudit viatge a It\u00e0lia que resumeix als \u00faltims articles que ha publicat a la secci\u00f3 “Lectores corresponsales”<\/strong> de l’edici\u00f3 digital del diari “La Vanguardia”<\/strong>, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa. Es tracta de “Verona, la ciudad de Julieta y Romeo”<\/strong>, “Los mosaicos de R\u00e1vena y la tumba de Dante”<\/strong>, “C\u00f3mo Masaccio renov\u00f3 el arte en Florencia”<\/strong>, “La Vicenza de Palladio”<\/strong> y “Giambologna en Florencia”<\/strong>, que es van publicar entre els passats 9 i 28 de setembre.<\/p>\n

A “Verona, la ciudad de Julieta y Romeo”<\/strong><\/a>, l’acad\u00e8mic inicia el seu viatge convidant els lectors a con\u00e8ixer la ciutat a trav\u00e9s d’alguns dels seus espais llegendaris com el Grand Hotel, la pla\u00e7a de Bra, l’Arena, Sant Zeno, Sant Ferm i, l\u00f2gicament, el record de Romeu<\/strong> i Julieta<\/strong> que respiren tots els racons del centre. “La rom\u00e0ntica Verona de Julieta i Romeo segueix fascinant per l’encant medieval dels seus carrers, places, palaus medievals i impressionants restes romanes, que semblen detingudes en el temps. Expliquen les cr\u00f2niques que l’any 89 aC va ser una de les m\u00e9s pr\u00f2speres ciutats romanes. Aconsegu\u00ed la seva m\u00e0xima esplendor com el senyoriu dels Scaliger<\/strong> entre el 1260 i el 1387. \u00c9s coneguda mundialment pels festivals d’\u00f2pera que se celebren a l’amfiteatre de l’Arena. \u00c9s el bressol del pintor Pisanello<\/strong>. I aqu\u00ed van n\u00e9ixer Plini<\/strong>, C\u00e0tol<\/strong> i Vitrubi<\/strong>“.<\/p>\n

\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

D’altra banda, a “Los mosaicos de R\u00e1vena y la tumba de Dante”<\/strong><\/a> l’acad\u00e8mic presenta l’important llegat art\u00edstic d’aquesta ciutat italiana, patrimoni de la humanitat per la seva gran riquesa i simbolisme. “R\u00e0vena \u00e9s una ciutat que enamora. Els mosaics que cobreixen les parets de les esgl\u00e9sies i edificis religiosos s\u00f3n els m\u00e9s rellevants d’Europa per la intensitat dels seus colors, la riquesa decorativa i un fort simbolisme que evoca una gran espiritualitat. Han estat declarats per la Unesco<\/strong> com a patrimoni de la humanitat. A m\u00e9s, la tomba de Dante<\/strong> \u00e9s un al\u00b7licient afegit. El 404, Honori<\/strong> va abandonar Roma i va triar a R\u00e0vena com a seu de l’Imperi. Gal\u00b7la Plac\u00eddia<\/strong>, germana d’Honori, va regnar amb fasto rom\u00e0 sobre la vila, abans de la conquesta pels reis gots Odoacro<\/strong> i Teodoric<\/strong>. La seva situaci\u00f3 privilegiada sobre l’Adri\u00e0tic, oberta al m\u00f3n grec, el va relacionar amb Branci, on s’havia despla\u00e7at la capital de l’imperi l’any 476. Posteriorment, va ser governada per Justini\u00e0<\/strong>“, presenta Callabed<\/strong> l’article abans de citar els espais de visita obligada, inclosa la tomba de Dante Alighieri<\/strong>.<\/p>\n

A “C\u00f3mo Masaccio renov\u00f3 el arte en Florencia”<\/strong><\/a>, l’acad\u00e8mic explica com la incorporaci\u00f3 de la perspectiva va trencar amb les tradicions g\u00f2tiques i va crear un nou llenguatge en la pintura gr\u00e0cies a la paleta de Tomaso di ser Giovanni di Mone Cassal<\/strong>, m\u00e9s conegut per Massaccio<\/strong>. “Va sorprendre el m\u00f3n florent\u00ed per la seva originalitat. Va prendre la natura com a obra mestra de refer\u00e8ncia. Masaccio<\/strong> estudia models cl\u00e0ssics. Amplia coneixements de matem\u00e0tiques i geometria i investiga en el camp de la perspectiva en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Brunelleschi<\/strong>. Vasari<\/strong>, gran historiador de l’art, escriu que ‘despr\u00e9s de Giotto<\/strong> s’havia produ\u00eft una atonia que desperta amb Masaccio<\/strong>. Brunelleschi<\/strong> i Donatello<\/strong> tenen influ\u00e8ncia en el concepte de la pintura de Massaccio<\/strong>‘. Masaccio<\/strong> ha considerat que la pintura era la presentaci\u00f3 pel dibuix i els colors de totes les coses existents a la naturalesa tal com havien estat creades. Aquest era l’objectiu\u201d, explica Callabed<\/strong>.<\/p>\n

Per la seva banda, a “La Vicenza de Palladio”<\/strong><\/a>, el president del Club de Pediatria Social rememora la vida i l’obra de l’arquitecte Andrea Prieto della Gondola<\/strong>, Palladio<\/strong>, aturant-se a Vincenza. “Entre les moltes sent\u00e8ncies que ens va deixar Plant\u00f3<\/strong> he triat aquesta, ‘la sorpresa constitueix el principi de la saviesa’, per comen\u00e7ar aquest recorregut per la Vicenza de Palladio. Vicenza \u00e9s una bella ciutat del V\u00e8neto, situada a 60 km de Ven\u00e8cia, coneguda com la ciutat de Palladio per les nombroses construccions que va realitzar aqu\u00ed i a les viles de la regi\u00f3. Palladio ha estat reconegut com l’arquitecte m\u00e9s influent de tota la hist\u00f2ria de l’arquitectura d’Occident. No \u00e9s estrany, doncs, que Vicenza hagi estat considerada per la Unesco com a patrimoni de la humanitat (1994)”, assenyala.<\/p>\n

Finalment, al “Giambologna en Florencia”<\/strong><\/a>, Callabed<\/strong> aborda la figura de Joan de Bolonya<\/strong>, escultor de la cort dels Medici, evocant les seves principals i universals obres. “Va influir en autors del primer Barroc com Pietro Tacca<\/strong>, principal alumne i seguidor de Giambologna<\/strong>, autor de l’est\u00e0tua de Felip IV<\/strong> a la pla\u00e7a Major de Madrid, i de Gian Lorenzo Bernini<\/strong>. Va q\u00fcestionar la validesa de l’ideal cl\u00e0ssic de bellesa i va aportar la seva empremta personal. Va ser un pont al Barroc. Les seves restes descansen a Flor\u00e8ncia des del 1608, en una capella de la bas\u00edlica de l’Anunciata que ell mateix va crear”, conclou.<\/p>\n