{"id":121790,"date":"2022-08-26T07:39:09","date_gmt":"2022-08-26T07:39:09","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=121790"},"modified":"2022-09-07T11:38:28","modified_gmt":"2022-09-07T11:38:28","slug":"compromesos-amb-la-biosfera-i-el-mar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/compromesos-amb-la-biosfera-i-el-mar\/","title":{"rendered":"Compromesos amb la biosfera i el mar"},"content":{"rendered":"
Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong><\/a>, presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’article “Compromesos amb la biosfera i el mar”<\/strong>, una reflexi\u00f3 sobre la necessitat de canviar l’actual model de desenvolupament que guia la Fundaci\u00f3 i la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) en projectes com l’Expedici\u00f3 Cient\u00edfica a les Illes Gal\u00e1pagos<\/strong><\/a> o el complet informe Reptes Vitals per a una nova Era<\/strong><\/a>, que ja es troba a la seva segona edici\u00f3.<\/div>\n

La intensa activitat humana ens ha portat a una dr\u00e0stica transformaci\u00f3 de l’entorn natural que \u00e9s cada cop m\u00e9s vulnerable i incapa\u00e7 de contrarestar els impactes i les pressions a qu\u00e8 l’hem sotm\u00e8s. Les inversemblants i cada cop m\u00e9s recurrents onades de calor que estem patint i les prolongades sequeres en s\u00f3n una clara prova. \u00c9s irrefutable que l’equilibri funcional de la biosfera, poc o m\u00e9s r\u00e0pid del que s’esperava, va remetent. Escalfament global, p\u00e8rdua de biodiversitat, pol\u00b7luci\u00f3 de l’aire i del s\u00f2l, contaminaci\u00f3 del cicle de l’aigua (pluja, rius, llacs, estuaris i mars del m\u00f3n, etc.), tot aix\u00f2 contribueix a augmentar la nostra vulnerabilitat i la capacitat de superviv\u00e8ncia de la nostra esp\u00e8cie en un planeta perfecte. La pregunta \u00e9s si reaccionarem a temps per evitar el m\u00e9s que probable col\u00b7lapse de la nostra civilitzaci\u00f3 durant la d\u00e8cada vinent.<\/p>\n

\"\"La RAED i la Fundaci\u00f3 continuen compromesos amb el prop\u00f2sit de protegir el medi mar\u00ed i fer valdre el seu capital natural, tant en l’\u00e0mbit ecol\u00f2gic com econ\u00f2mic i hum\u00e0, a trav\u00e9s del projecte Silmar i de la iniciativa Bluecapitals<\/strong>. Aquestes s\u00f3n dues accions disruptives, \u00fatils i molt necess\u00e0ries per contribuir des de l’acci\u00f3 local a preservar i protegir aquest patrimoni planetari de qu\u00e8 depenem i del qual nom\u00e9s en som els usufructuaris i del que ens inhibim de qualsevol responsabilitat envers les noves generacions.<\/p>\n

Al llarg dels darrers anys la societat global s’ha fet una mica m\u00e9s conscient del nivell de contaminaci\u00f3 del mar, sabent que m\u00e9s del 80% dels residus que es troben al gran oce\u00e0 provenen dels rius i les zones litorals humanitzades. A m\u00e9s, gran part de la contaminaci\u00f3 de les aig\u00fces costaneres i, espec\u00edficament en mars tancats com el Mediterrani, el mar Negre, el B\u00e0ltic, el Caspi o el mar Roig, prov\u00e9 de la contaminaci\u00f3 org\u00e0nica d’aig\u00fces residuals dels pobles i les ciutats que hi ha a les seves conques. Aig\u00fces que tamb\u00e9 aporten residus d’aliments, olis, microfibres, micropl\u00e0stics, subproductes d’higiene i infinitat de compostos qu\u00edmics com detergents, ceres, silicones, micropart\u00edcules de cautx\u00fa, barrejat amb bacteris, virus i altres microorganismes insalubres, a m\u00e9s d’efluents d’origen agr\u00edcola amb alts nivells de pesticides, f\u00f2sfor i nitrogen. Un brou de cultiu que afavoreix la proliferaci\u00f3 de bacteris pat\u00f2gens, microorganismes i algues que consumeixen l’oxigen dissolt a la columna d’aigua marina, empobrint h\u00e0bitats i ecosistemes i facilitant l’aparici\u00f3 d’esp\u00e8cies oportunistes i invasores.<\/p>\n

La producci\u00f3 de pl\u00e0stic a escala mundial genera 275 milions de tones de residus pl\u00e0stics\/any, un volum superior a la producci\u00f3 anual, at\u00e8s que s’hi incorporen estocs produ\u00efts d’anys anteriors m\u00e9s el c\u00f2mput del reciclatge. A les ciutats costaneres del planeta ubicades a menys de 50 km de la costa (uns 2.000 milions de persones viuen en aquesta franja litoral) se’n generen uns 99,5 milions de residus pl\u00e0stics\/any i la mala gesti\u00f3 d’aquests subproductes en generen 31,9 milions de tones\/any de pl\u00e0stics dels quals arriben al mar uns 8 milions de tones\/any, el 20% dels quals queda flotant a la superf\u00edcie marina i la resta s’enfonsa.<\/p>\n

Dades de la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura<\/strong> (UICN) del 2018 corroboren que les deixalles pl\u00e0stiques causen la mort de m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’aus marines cada any i afecten m\u00e9s de cent mil mam\u00edfers marins. La Xina \u00e9s el principal abocador de pl\u00e0stic, en llan\u00e7ar al voltant d’un mili\u00f3 de tones d’escombraries al mar, en gran part a causa de la seva enorme poblaci\u00f3 que viu a prop de les conques dels grans rius i tamb\u00e9 al llarg de la seva extensa costa. El segueixen Indon\u00e8sia, \u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina i la zona del Carib, Am\u00e8rica del Nord, la Mediterr\u00e0nia oriental i Europa.<\/p>\n

Els ecosistemes marins funcionals s\u00f3n capa\u00e7os de generar, a partir d’elements i factors bi\u00f2tics i abi\u00f2tics, estocs de capital natural i un conjunt de serveis ecosist\u00e8mics vitals per al manteniment de la vida i el benestar hum\u00e0. Serveis ecol\u00f2gics com el magatzem primordial que permet el cicle de l’aigua entre mars i continents, establir la protecci\u00f3 de la l\u00ednia de costa, modular l’estabilitat clim\u00e0tica que permet el desenvolupament de la vida marina en totes les seves formes, la generaci\u00f3 de l’anomenada prote\u00efna perfecta (Sharpless, 2013); una idea revolucion\u00e0ria sobre l’explotaci\u00f3 sostenible del peix blau per alimentar el m\u00f3n protegint els oceans.<\/p>\n

El gran oce\u00e0 tamb\u00e9 mant\u00e9 sanes i productives les pesqueries, a m\u00e9s de conservar i produir biodiversitat. Genera el 60% de l’oxigen planetari i captura el carboni (carboni blau) sobrant de l’atmosfera (un proc\u00e9s ara molt alentit). Cal destacar la funci\u00f3 ecol\u00f2gica i ambiental dels manglars i les praderies marines, aquestes emmagatzemen als seus sediments aproximadament 83 TC\/km\u00b2 anuals, demostrant la seva major capacitat de retenci\u00f3 de carboni comparat amb altres ecosistemes terrestres (Fourqurean et al., 2012). A m\u00e9s, el proc\u00e9s de funcionament natural del sistema mar\u00ed mant\u00e9 el paisatge litoral i les platges, elements essencials per al nostre benestar i per mantenir l’economia del turisme a escala mundial. D’altra banda, el mar cont\u00e9 infinitat de principis actius (farmacologia blava) integrats a la seva prou biodiversitat gen\u00e8tica i dels quals nom\u00e9s en coneixem una m\u00ednima part. Avui, es comen\u00e7a a entreveure, gr\u00e0cies a les noves tecnologies, les importants aplicacions m\u00e8diques, farmacol\u00f2giques i cosm\u00e8tiques i que, en un futur pr\u00f2xim, amb l’\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la biomim\u00e8tica, podrem descobrir i utilitzar en tot el potencial.<\/p>\n

\"Miquel

Miquel Ventura<\/p><\/div>\n

La poblaci\u00f3 mundial no deixa de cr\u00e9ixer, establint-se en societats cada cop m\u00e9s complexes, interconnectades i interdependents, amb un denominador com\u00fa: la cultura del creixement i el consum on tot, o gaireb\u00e9 tot, es compra i es ven i on la pressi\u00f3 sobre el medi mar\u00ed i el medi ambient en general \u00e9s cada cop m\u00e9s dif\u00edcil de frenar. Modular correctament el creixement, sobretot a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3, \u00e9s un repte que cal afrontar sense dilaci\u00f3, si volem continuar prosperant com a humans. Un altre repte essencial \u00e9s aconseguir la conciliaci\u00f3 de l’\u00fas sostenible dels mars i els oceans (ecologia) amb la gesti\u00f3 responsable dels recursos obtinguts (l’economia). Aquest proc\u00e9s de concordan\u00e7a ha de servir per trencar l’hist\u00f2ric a\u00efllament conceptual i professional que ha fet que les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i ambientals s’anul\u00b7lin m\u00fatuament, en lloc de refor\u00e7ar-se i innovar per assegurar la vida de manera perdurable.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aquesta metamorfosi tingui lloc cal incorporar a les nostres cultures un canvi de paradigma sobre els objectius i visi\u00f3 de l’economia que, lluny de la productivitat i el benefici a qualsevol preu, ha de protegir, sobretot, el capital natural perqu\u00e8 generi els r\u00e8dits que permetin mantenir sa i actiu el mateix ecosistema oce\u00e0nic i aportar els serveis ecosist\u00e8mics suficients per permetre la prosperitat humana ben entesa. Els reptes que plantejo com a principals tenen un factor de depend\u00e8ncia des d’un punt de vista hum\u00e0 a l’economia i concretament a la inversi\u00f3 en capital i recursos que els estats i les corporacions han de realitzar per canviar les coses. En aquest sentit, la protecci\u00f3 efica\u00e7 dels ecosistemes marins del planeta, tant a zones costaneres dels continents, com als espais insulars i en gran part de l’oce\u00e0, \u00e9s un repte fonamental que hem d’acceptar per garantir mars sans, ecol\u00f2gicament funcionals i productius.<\/p>\n

Queda pal\u00e8s que les limitacions de creixement de la humanitat en un planeta finit ens faran tornar la nostra mirada al mar, perqu\u00e8 el nostre futur ser\u00e0 mar\u00ed o no ser\u00e0. Aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 possible si som capa\u00e7os de fer front a un altre repte essencial, invertir els esfor\u00e7os necessaris per impulsar la ci\u00e8ncia i millorar el nostre coneixement sobre el gran oce\u00e0 planetari. Les noves generacions han d’acollir la saviesa per veure als mars i els oceans una oportunitat per al progr\u00e9s hum\u00e0, en qu\u00e8 prevalguin un profund respecte i l’admiraci\u00f3 per la seva naturalesa. Enfront dels reptes plantejats, el risc m\u00e9s gran que pot experimentar la humanitat amb el coneixement i les eines de qu\u00e8 disposa en el seu periple cap al futur, \u00e9s no fer res i esvair-se.<\/p>\n

En aquest context d’acci\u00f3 pel planeta el Centre Comercial Diagonal Mar<\/strong><\/a> de Barcelona, \u200b\u200bpatrocinador actiu del projecte Silmar i coincidint amb el 20\u00e8 aniversari est\u00e0 impulsant el projecte de sensibilitzaci\u00f3 social Reciclart<\/strong><\/a>. Aquest nou projecte integra art, sostenibilitat i consci\u00e8ncia ciutadana per a la conservaci\u00f3 del mar. Els artistes Albert Aran<\/strong> i Luciano Lozupone<\/strong> han creat un espectacular mural de grans dimensions (45 metres de llarg x 4 metres d’alt) mitjan\u00e7ant “live-painting”. L’obra incorpora elements i espais presents al centre comercial i despr\u00e8n valors i el prop\u00f2sit de Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa Diagonal Mar com \u00e9s el car\u00e0cter mediterrani i la vinculaci\u00f3 amb el mar, la sostenibilitat i la implicaci\u00f3 per a la conservaci\u00f3 del mar a trav\u00e9s mitjan\u00e7ant el projecte Silmar. Al projecte Reciclart<\/em> tamb\u00e9 hi han participat la Fundaci\u00f3 Trinijove<\/strong> i la Federaci\u00f3 Catalana de Vela<\/strong> i els clients del centre comercial Diagonal Mar. El mural es pot visitar al mateix centre.<\/p>\n

Links d’inter\u00e8s:<\/h2>\n