{"id":121152,"date":"2022-07-21T06:45:32","date_gmt":"2022-07-21T06:45:32","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=121152"},"modified":"2022-07-22T10:51:20","modified_gmt":"2022-07-22T10:51:20","slug":"balmes-i-els-classics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/balmes-i-els-classics\/","title":{"rendered":"Confer\u00e8ncia en mem\u00f2ria de Jaime Balmes"},"content":{"rendered":"

\"RetratoMari\u00e0ngela Vilallonga<\/strong><\/em><\/a>, presidenta de la Fundaci\u00f3 Prudenci Bertrana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va protagonitzar el passat 9 de juliol la tradicional Confer\u00e8ncia Balmesiana<\/strong> que celebra l’Ajuntament de Vic<\/strong> des del 1861, com a pre\u00e0mbul de la Festa Major<\/strong> de la localitat en mem\u00f2ria d’un dels personatges m\u00e9s il\u00b7lustres de la seva hist\u00f2ria, el reconegut fil\u00f2sof i te\u00f2leg Jaume Balmes<\/strong>, qualificat pel papa Pius XII<\/strong> com a pr\u00edncep de l’apolog\u00e8tica moderna.<\/p>\n

L’acad\u00e8mica va iniciar la seva intervenci\u00f3 recordant la profunda empremta que ha deixat Balmes<\/strong> entre els intel\u00b7lectuals que l’han precedit i com molts s’han referit constantment a la seva obra, com \u00e9s el cas de Josep Pla<\/strong>. En aquest sentit, va assenyalar que se’l pot considerar en certa manera com un dels autors cl\u00e0ssics que ell va citar de forma reiterada a la seva obra. “La vig\u00e8ncia de Balmes<\/strong> no morir\u00e0 mai. La seva complexitat proposa lectures diverses, aix\u00ed com les seves pr\u00f2pies contradiccions, que mai no va ocultar. D’aqu\u00ed que la seva figura hagi estat utilitzada per tota mena de corrents ideol\u00f2gics, perqu\u00e8, com en el cas dels cl\u00e0ssics, tothom ha trobat un pensament que ha aconseguit adaptar-lo a les seves tesis”, va reflexionar.<\/p>\n

\"Dra.

Dra. Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/p><\/div>\n

Vilallonga<\/strong> va recuperar algunes de les traduccions balmesianes d’autors cl\u00e0ssics com Cicer\u00f3<\/strong>, Virgili<\/strong> i Horaci<\/strong> a les seves obres per donar suport, aix\u00ed mateix, a les seves tesis. I es va referir particularment a la reconeguda obra “Los sabios resucitados”<\/strong>, en qu\u00e8 l’autor recrea una reuni\u00f3 de savis dels segles XV al XVIII, tots ells entre el Renaixement i la contemporane\u00eftat, que exhumen textos cl\u00e0ssics de refer\u00e8ncia en una biblioteca imagin\u00e0ria per entroncar el seu pensament amb el dels pensadors que els han precedit com a exemple del car\u00e0cter acumulatiu de la cultura. “\u00c9s tota una lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria de la literatura, de la filosofia i de la ci\u00e8ncia”, va assenyalar.<\/p>\n

La conferenciant, aix\u00ed mateix, va destacar la reflexi\u00f3 de Jaume Balmes<\/strong> sobre la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, marcada per la tradici\u00f3, per\u00f2 fonamentalment per l’originalitat que exigia com a model. D’aqu\u00ed que consider\u00e9s que tot el que els romans van guanyar en la forma imitant els grecs ho havien perdut en el fons i que aquests autors que recuperava a la seva reuni\u00f3 de savis mai no aconseguissin posar-se d’acord en procedir cadascun del seu propi context cultural.<\/p>\n

Finalment, l’acad\u00e8mica va destacar com entre els cl\u00e0ssics i la modernitat, Balmes<\/strong> havia fixat el pensament cristi\u00e0 com a element indissoluble, fins i tot situant novament el pensament dels autors cl\u00e0ssics com a part d’un protocristianisme. En aquesta l\u00ednia, a les seves “Cartas a un esc\u00e9ptico en materia de religi\u00f3n”<\/strong>, Balmes<\/strong> utilitza la figura de Virgili<\/strong>, que ofereix l’argument definitiu, recuperant la figura del Redemptor apuntada per l’autor de l’“Eneida”<\/strong>, les “Buc\u00f2liques”<\/strong> i les “Ge\u00f2rgiques”<\/strong>. “Per definir la missi\u00f3 redemptora del m\u00f3n contemporani a trav\u00e9s de l’Esgl\u00e9sia, Balmes recorre a l’\u00c8gloga IV<\/strong> de Virgili i s\u00f3n comunes les refer\u00e8ncies al purgatori de Plat\u00f3<\/strong>“, va assenyalar.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya<\/strong> entre el mar\u00e7 del 2019 i el setembre del 2020, un c\u00e0rrec pel qual va renunciar a la vicepresid\u00e8ncia de l’Institut d’Estudis Catalans<\/strong>, Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/strong> va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilaci\u00f3 el curs passat. Des del maig \u00e9s, a m\u00e9s, presidenta de la Fundaci\u00f3 Prudenci Bertrana<\/strong>. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi<\/strong>, la m\u00e0xima distinci\u00f3 que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura human\u00edstica llatina de la Corona d’Arag\u00f3<\/strong>. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62<\/strong>.<\/p>\n