{"id":120681,"date":"2022-07-06T20:59:12","date_gmt":"2022-07-06T20:59:12","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=120681"},"modified":"2022-07-07T12:16:42","modified_gmt":"2022-07-07T12:16:42","slug":"la-farmacia-a-la-historia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-farmacia-a-la-historia\/","title":{"rendered":"La Farm\u00e0cia a la hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Francisco Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tic de Fonaments F\u00edsics de la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid<\/strong> i acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va ingressar el 23 de juny passat com a acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Farm\u00e0cia<\/strong><\/a> amb el discurs “Momentos hist\u00f3ricos relevantes del sistema Farmacia-Qu\u00edmica-Academia”<\/strong> durant un solemne acte que es va celebrar a la seu acad\u00e8mica i es va poder seguir per streaming. Li va respondre en nom de la Reial Corporaci\u00f3 l’acad\u00e8mic numerari Antonio Luis Doadrio Villarejo<\/strong>.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> va ser elegit acad\u00e8mic d’honor el mar\u00e7 passat a proposta de la Junta de Govern<\/strong> d’aquesta instituci\u00f3 per unir-se a les personalitats que han estat mereixedors d’aquest honor com ara Manuel Losada Villasante<\/strong> (1999), Joan Massagu\u00e9 Sol\u00e9<\/strong> (2005), Jos\u00e9 Elguero Bertolini<\/strong> (2009), el tamb\u00e9 membre honorari de la RAED i Premi Nobel de Medicina Erwin Neher<\/strong><\/em><\/a> (2009), Mariano Barbacid<\/strong> (2011), Juan Jos\u00e9 Badim\u00f3n<\/strong> (2016), Michael C. Nussenzweig<\/strong> (2016), Juan Carlos Izpis\u00faa Belmonte<\/strong> (2016) ) i Pedro Guill\u00e9n Garc\u00eda<\/strong> (2017).<\/p>\n

\"\"En el discurs, el nou acad\u00e8mic honorari de la Reial Acad\u00e8mia Nacional de Farm\u00e0cia va glossar les relacions entre Qu\u00edmica i Farm\u00e0cia a trav\u00e9s de quatre moments hist\u00f2rics. En primer lloc, va abordar les albors de les institucions acad\u00e8miques sanit\u00e0ries al segle XVIII, en particular de la g\u00e8nesi de l’Acad\u00e8mia M\u00e8dica Matritense<\/strong> i del Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics de Madrid<\/strong>, on la Qu\u00edmica te\u00f2rica gaudeix d’un rol protagonista. El segon moment va quedar dedicat als treballs de Jorge Juan y Santacilia<\/strong> (1713-1773) i institucions com la Casa de la Geografia<\/strong> o el Reial Laboratori Qu\u00edmic<\/strong>.<\/p>\n

El tercer moment fa refer\u00e8ncia als estudis de la Universitat Compostel\u00b7lana<\/strong>, amb figures com les d’Antonio Casares Rodr\u00edguez<\/strong> (1812-1888), Laureano Calder\u00f3n de Arana<\/strong> (1847-1894), Jos\u00e9 Rodr\u00edguez Carracido<\/strong> (1856-1928), Jos\u00e9 Rodr\u00edguez Mourelo<\/strong> (1857 -1932) o Jos\u00e9 Casares Gil<\/strong> (1866-1961). I el quart a la Qu\u00edmica dels inicis del segle xx, amb un especial record a l’escola de Blas Cabrera i Felipe<\/strong> (1878-1945), amb el punt culminant de la celebraci\u00f3, el 1934, del IX Congr\u00e9s Internacional de Qu\u00edmica<\/strong>, organitzat per Enrique Moles Ormella<\/strong> (1883-1953) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d’Obdulio Fern\u00e1ndez Rodr\u00edguez<\/strong> (1883-1982).<\/p>\n

Gonz\u00e1lez de Posada<\/strong> \u00e9s enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Polit\u00e8cnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca<\/strong> i llicenciat en Ci\u00e8ncies F\u00edsiques per la Universitat Complutense de Madrid<\/strong>. Posse\u00efdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber i \u00e9s membre de diverses acad\u00e8mies cient\u00edfiques.<\/p>\n