{"id":119257,"date":"2022-06-16T08:29:35","date_gmt":"2022-06-16T08:29:35","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=119257"},"modified":"2022-06-19T12:11:56","modified_gmt":"2022-06-19T12:11:56","slug":"el-lector-expert","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-lector-expert\/","title":{"rendered":"El lector expert"},"content":{"rendered":"

Joaqu\u00edn Callabed<\/strong><\/em><\/a>, president del Club de Pediatria Social<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies de la Salut de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), ha publicat una s\u00e8rie d’articles a la secci\u00f3 “Lectores expertos”<\/strong> del diari “La Vanguardia”<\/strong>, a la seva edici\u00f3 digital, on aborda aspectes de l’actualitat des d’un punt de vista hist\u00f2ric i erudit, tot i que amb una clara voluntat did\u00e0ctica. Entre el 25 d’abril i el 14 de juny, l’acad\u00e8mic ha il\u00b7lustrat a altres lectors del diari amb les reflexions “El doctor Porcell, el h\u00e9roe de la epidemia de peste”<\/strong>, “Por qu\u00e9 la Filosof\u00eda es la reina de las ciencias”<\/strong>, “Por qu\u00e9 la lengua es la morada del alma”<\/strong>, “Consejos para favorecer la autoestima en la infancia y en la adolescencia”<\/strong>, “\u00bfEs posible un mundo mejor?”<\/strong> i “Cuatro grandes humanistas de la educaci\u00f3n”<\/strong>.<\/p>\n

A “El doctor Porcell, el h\u00e9roe de la epidemia de peste”<\/strong><\/a>, l’acad\u00e8mic presenta la figura de Juan Tom\u00e1s Porcell<\/strong>, un metge que amb la seva iniciativa va resultar fonamental per combatre l’epid\u00e8mia de pesta que va assolar Saragossa l’any 1565 gr\u00e0cies al seu treball i, especialment, a aplicar m\u00e8todes cient\u00edfics, com la pr\u00e0ctica d’aut\u00f2psies i l’estudi estad\u00edstic dels resultats, allunyant els mites del moment i les ter\u00e0pies de purgues i sagnies de l’\u00e8poca.<\/p>\n

“Por qu\u00e9 la Filosof\u00eda es la reina de las ciencias”<\/strong><\/a> aborda l’origen, la hist\u00f2ria i el sentit de la Filosofia al llarg de la hist\u00f2ria fins a arribar als nostres dies. “La Filosofia no \u00e9s nom\u00e9s la mare de les ci\u00e8ncies al curs de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 la reina de les ci\u00e8ncies, ja sigui per con\u00e8ixer el m\u00e9s alt grau d’abstracci\u00f3, \u00e9s a dir, ser capa\u00e7 de posar a part o arrencar, ja sigui per ocupar-se de l’\u00e9sser en general, ja sigui per ocupar-se de les tesis, fonaments o principis que la ci\u00e8ncia, despr\u00e9s, desenvolupar\u00e0. No s’ha d’esqueixar la Filosofia de les ci\u00e8ncies. Tal acte seria una amputaci\u00f3 del saber. No oblidem els cl\u00e0ssics”, considera l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

\"Joaqu\u00edn

Dr. Joaqu\u00edn Callabed<\/p><\/div>\n

D’altra banda, a “Por qu\u00e9 la lengua es la morada del alma”<\/strong><\/a>, Callabed<\/strong> incideix en la import\u00e0ncia de la cultura com a factor de desenvolupament personal i social. “Neixem per segona vegada quan aprenem a llegir i escriure. Donar a un altre la possibilitat de fer-ho \u00e9s donar-li novament la vida. Est\u00e0 molt demostrat que les mares alfabetitzades moren en menor quantitat durant el part, perden menys fills de poca edat, fan vacunar als seus fills i proporcionen a la fam\u00edlia millors condicions d’higiene. El nen quan pren la paraula pren poder sobre el m\u00f3n”, reflexiona.<\/p>\n

L’article “Consejos para favorecer la autoestima en la infancia y en la adolescencia”<\/strong><\/a> \u00e9s una crida a l’aferrament i el foment de l’autoestima en els nens com una protecci\u00f3 contra la depressi\u00f3 i les dificultats d’adaptaci\u00f3 i d’aprenentatge. “La car\u00e8ncia afectiva durant els primers anys pot condicionar tota la vida del nen. Establint regles familiars i escolars poc nombroses i clares. Fent viure les conseq\u00fc\u00e8ncies l\u00f2giques i naturals del que passa quan les normes no es compleixen”, explica.<\/p>\n

A “\u00bfEs posible un mundo mejor?”<\/strong><\/a>, Callabed<\/strong> se centra en el llegat de pensadors com Karl Popper<\/strong> i Pedro La\u00edn Entralgo<\/strong>, que a m\u00e9s de sintetitzar l’ensenyament de fil\u00f2sofs de diversos mil\u00b7lennis insisteixen en la necessitat d’una regeneraci\u00f3 o un Renaixement a l’\u00e9sser hum\u00e0 contemporani. “\u00c9s bo recordar els cl\u00e0ssics, els que van apuntalar el nostre saber, els creadors de codis morals que travessen els segles i que suren a la hist\u00f2ria. Les veritats s\u00f3n amigues del temps”, assegura.<\/p>\n

Finalment, Callabed<\/strong> dedica “Cuatro grandes humanistas de la educaci\u00f3n”<\/strong><\/a> a repassar la traject\u00f2ria i l’obra d’autors capitals a la hist\u00f2ria de la formaci\u00f3 com ara Erasme de R\u00f2terdam<\/strong>, Fran\u00e7ois Rebelais<\/strong>, Juan Luis Vives<\/strong> i Michel de Montaigne<\/strong>, que van contribuir decisivament a la fixaci\u00f3 i elaboraci\u00f3 del pensament occidental. “Tots els humanistes consideren la idea de l’evoluci\u00f3 del m\u00f3n i de la societat que s’ha de basar en una bona educaci\u00f3 i el m\u00e9s preco\u00e7 possible. Insisteixen a pensar i actuar amb valors morals. La veu dels humanistes \u00e9s actual, continua sent v\u00e0lida”, conclou.<\/p>\n