{"id":118944,"date":"2022-06-09T14:05:13","date_gmt":"2022-06-09T14:05:13","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=118944"},"modified":"2022-06-10T13:49:45","modified_gmt":"2022-06-10T13:49:45","slug":"el-futur-del-constitucionalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-futur-del-constitucionalisme\/","title":{"rendered":"El futur del constitucionalisme"},"content":{"rendered":"
\"Teresa

Dra. Teresa Freixes<\/p><\/div>\n

Teresa Freixes<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vicepresidenta de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va participar el passat 31 de maig amb l’escriptor Valent\u00ed Puig<\/strong>, membre del Consell Assessor<\/strong> del Club Tocqueville<\/strong>, a l’acte “El futur del constitucionalisme, a debat”<\/strong>, organitzat per la plataforma Valents<\/strong> a l’espai de debat Vil\u00b7la Florida<\/strong> de Barcelona. Albert Guivernau<\/strong>, secretari general de Valents, va ser l’encarregat de moderar un acte en qu\u00e8 tamb\u00e9 va intervenir per tancar ja la sessi\u00f3 l’advocada Eva Parera<\/strong>, candidata a l’alcaldia de Barcelona a la llista electoral que presentar\u00e0 Valents.<\/p>\n

Tots dos ponents van defensar el constitucionalisme pol\u00edtic catal\u00e0 i van assenyalar la import\u00e0ncia que aconsegu\u00eds imposar-se a les urnes a les eleccions auton\u00f2miques per no ser silenciat. “Avui dia es busquen majories per conformar governs que s\u00f3n poc \u00e8tiques. Els vots dels catalans s\u00f3n moneda de canvi per conformar governs. Successius governs espanyols, de diferents colors, ens han venut als catalans que som constitucionalistes. Per posar fi a aquesta situaci\u00f3, el constitucionalisme ha de guanyar a les urnes. Si no es guanya a les urnes, no hi haur\u00e0 manera de sortir de l’imp\u00e0s”, va assenyalar l’acad\u00e8mica.<\/p>\n

\"\"Freixes<\/strong> va destacar com la Constituci\u00f3<\/strong>, en plena transici\u00f3 pol\u00edtica, va aconseguir posar d’acord amb el gruix de la societat espanyola. “El text va intentar integrar tot all\u00f2 integrable dins del sistema. Despr\u00e9s hem vist que alguns dels integrats han estat deslleials, amb especial insist\u00e8ncia per part del grup catal\u00e0 i el basc -va assenyalar-. \u00c9s fals que la Constituci\u00f3 sigui irreformable. \u00c9s normal que tinguem un sistema complicat de reforma, per\u00f2 aix\u00f2 no suposa que no pot ser reformada. El que ens falta \u00e9s capacitat de crear acords. Als Estats Units, per exemple, no hi ha ning\u00fa que hagi votat la seva constituci\u00f3, i aix\u00f2 no suposa cap problema per a ning\u00fa. Que cada generaci\u00f3 hagi de votar la seva constituci\u00f3 \u00e9s populisme barat”.<\/p>\n

Puig, per la seva banda, va lloar la iniciativa de Valents. “Cal tenir en compte que el PSC<\/strong>, massa vegades, dissimula una mica el seu constitucionalisme. El PP<\/strong> est\u00e0 aturat a un sem\u00e0for. I Ciutadans<\/strong> no s\u00e9 on \u00e9s ara, que alg\u00fa m’ho digui. No s’han parat a analitzar els seus errors i aix\u00ed els va”, va exposar. Per a l’escriptor, la Constituci\u00f3 es troba ara mateix amb dos importants fronts oberts: “El primer, l’esquerra antisistema; el segon, una hist\u00f2ria de deslleialtat per part d’alguns grups”, va afirmar, tot i que va assegurar que la Carta Magna \u00e9s s\u00f2lida i resistent, per\u00f2 tamb\u00e9 flexible, per aix\u00f2 creu que no est\u00e0 en perill. “No nom\u00e9s els governs nacionalistes de Catalunya han estat els culpables de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trobem, els diferents governs centrals tamb\u00e9 hi han contribu\u00eft i des de diferents espais”, va concloure.<\/p>\n