{"id":118704,"date":"2022-06-02T16:37:28","date_gmt":"2022-06-02T16:37:28","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=118704"},"modified":"2022-06-03T12:32:09","modified_gmt":"2022-06-03T12:32:09","slug":"beethoven-immortal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/beethoven-immortal\/","title":{"rendered":"Beethoven, immortal"},"content":{"rendered":"
\"Dr.

Dr. Salvador de Broc\u00e0 i Dra. Pilar Bayer<\/p><\/div>\n

Salvador de Broc\u00e0<\/strong><\/em><\/a>, professor em\u00e8rit de la Universitat Rovira i Virgili<\/strong> i del Monestir de Poblet<\/strong>, acad\u00e8mic em\u00e8rit de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) i president de la seva Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Humanes, i Pilar Bayer<\/strong><\/em><\/a>, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la Universitat de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bfundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bmembre de la junta de la Societat Catalana de Matem\u00e0tiques<\/strong>, vicepresidenta de la Secci\u00f3 de Ci\u00e8ncies Experimentals i tamb\u00e9 acad\u00e8mica numer\u00e0ria de la RAED, van protagonitzar el passat 26 de maig l’acte acad\u00e8mic “Homenatge a Beethoven”<\/strong>, que es va realitzar a la seu de la Reial Acad\u00e8mia. La sessi\u00f3 va ser presentada per Xabier A\u00f1overos<\/strong><\/em><\/a>, acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la Junta de Govern<\/strong> de la RAED.<\/p>\n

De Broc\u00e0 va protagonitzar la primera part de la sessi\u00f3, que va portar per t\u00edtol “El Romanticisme”<\/strong>. Hi va oferir una refer\u00e8ncia cultural de l’\u00e8poca, un moment marcat per un llenguatge expressiu i emocional que depenia, hist\u00f2ricament, de la Declaraci\u00f3 d’Independ\u00e8ncia<\/strong> de les col\u00f2nies brit\u00e0niques a l’Am\u00e8rica del Nord el 1776 i la Revoluci\u00f3 Francesa a Europa el 1789. “El romanticisme \u00e9s un estat de l’esperit definible per dues notes concretes: intimitat, amb un sentit de transcend\u00e8ncia, i sentit de la hist\u00f2ria, que s’interioritza donant ra\u00f3 de l’individu i de la col\u00b7lectivitat al concepte de naci\u00f3. La nova figura de l’home rom\u00e0ntic, poeta, estadista o fil\u00f2sof, posa ara el centre de la realitat en l’acci\u00f3, com \u00e9s evident al fil\u00f2sof Johann Gottlieb Fichte<\/strong> i al ‘Fausto’<\/strong> de Johann Wolfgang von Goethe<\/strong>“.<\/p>\n

Per a De Broc\u00e0, aquest nou home renuncia a la contemplaci\u00f3 i a la quietud per una acci\u00f3 infinita, ja que el que \u00e9s important no \u00e9s arribar, sin\u00f3 anar-hi, fer-ne. Aix\u00ed mateix, s’obre pas el m\u00f3n de la nit i del son, s\u00edmbols mitjan\u00e7ant els quals l’artista rom\u00e0ntic confia poder comunicar amb la realitat m\u00e9s profunda, sobrepassant la dimensi\u00f3 del m\u00f3n sensible, mera par\u00e0bola. “Vam passar d’un art anal\u00edtic, descriptiu i estimadament objectiu, a formes que buscaven l’expressi\u00f3 d’una visi\u00f3 global i eminentment subjectiva, una est\u00e8tica que afirmava la intemporalitat de la bellesa i l’aspiraci\u00f3 irrenunciable a transformar la realitat, per tal de reflectir una subjectivitat exaltada i un sentiment de dist\u00e0ncia en relaci\u00f3 amb el present, aclaparador, avorrit i miserable”, va explicar l’acad\u00e8mic.<\/p>\n

L’expert va ressenyar que precisament aquesta riquesa de possibilitats expressives d’una est\u00e8tica semblant va donar lloc, anys m\u00e9s tard, a una s\u00e8rie de corrents art\u00edstics que s’originen: simbolisme, expressionisme, surrealisme, que es poden considerar transformacions evolutives del romanticisme en la mesura que l’est\u00e8tica rom\u00e0ntica apareix com una est\u00e8tica de crisi profunda del model cultural franc\u00e8s dominant a tot Europa.<\/p>\n

Bayer, per la seva banda, va glossar la figura de Beethoven a l’exposici\u00f3 “Beethoven, la persona i l’artista”<\/strong>, que va dividir en quatre parts. A la primera, va revisar les efem\u00e8rides m\u00e9s significatives de la vida del compositor relatives a la fam\u00edlia, els mestres de m\u00fasica, els protectors i els amics. A la segona part, Bayer es va referir a l’estat d’aspectes t\u00e8cnics musicals de l’\u00e8poca, com el sistema d’afinaci\u00f3 temperat, l’evoluci\u00f3 dels instruments de teclat i la de les formes de composici\u00f3 musicals, analitzant l’eco en la producci\u00f3 del m\u00fasic i la seva influ\u00e8ncia posterior.<\/p>\n

L’obra de Beethoven va ser comentada a la tercera part, fent \u00fas de la catalogaci\u00f3 de Georg Kinsky<\/strong> i Hans Halm<\/strong> del 1955, en qu\u00e8 es comptabilitzen 389 obres. Va esmentar les obres m\u00e9s significatives de Beethoven, en el context general de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica, i les que han tingut una prevalen\u00e7a m\u00e9s continuada en el temps. Finalment, en una quarta part, va analitzar el rol de Beethoven dins del context del simfonisme a Barcelona, \u200b\u200ba partir del segle XX.<\/p>\n

El transcurs de l’exposici\u00f3 va ser il\u00b7lustrat amb l’audici\u00f3 de quatre \u00e0udios, que van comptabilitzar un total de 15 minuts de m\u00fasica. Dos \u00e0udios van correspondre a l’arranjament d’una obra i d’un motiu de Beethoven: el Minuete en Sol, WoO10, No2, gravat per a l’ocasi\u00f3 per Marcel\u00b7l\u00ed Bayer Isant<\/strong> (saxo tenor) i Pilar Bayer (piano), segons un arranjament de Marcelino Bayer Gasp\u00e0<\/strong> del 1950, i un fragment del 5\u00e8 moviment, Allegretto, de la Sisena Simfonia, Op. 68 (1808), Pastorale, arreglat i interpretat per a l’ocasi\u00f3 per Marcel\u00b7l\u00ed Bayer (instruments de vent fusta) i Santiago Careta<\/strong> (guitarres ac\u00fastiques).<\/p>\n

Els altres dos \u00e0udios van estar dedicats a l’audici\u00f3 d’enregistraments originals: el sorprenent fragment conegut col\u00b7loquialment com a boogie-woogie del segon moviment, Arietta, de la Sonata per a piano No 32 en do, Op.111 (1822), interpretat per Maurizio Pollini<\/strong>, i l’inici del Concert per a Viol\u00ed i Orquestra en Re, Op. 61 (1806), en un enregistrament hist\u00f2ric de Jascha Heifetz<\/strong> i l’Orquestra Simf\u00f2nica de Boston<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n\n\t\t