{"id":117862,"date":"2022-05-19T14:42:13","date_gmt":"2022-05-19T14:42:13","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=117862"},"modified":"2022-05-21T16:42:15","modified_gmt":"2022-05-21T16:42:15","slug":"un-cardenal-integre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/un-cardenal-integre\/","title":{"rendered":"Un cardenal \u00edntegre"},"content":{"rendered":"

\"\"Armand Puig<\/strong><\/em><\/a>, rector de l’Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0<\/strong>, rector del Seminari Major Interdioces\u00e0 de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va presidir el passat 17 de maig la presentaci\u00f3 del llibre “El cardenal Vidal i Barraquer: entre la crisi de la Restauraci\u00f3 i la dictadura de Primo de Rivera. Arxius vaticans (1921-1923)”<\/strong> (Sant Paci\u00e0 Books), fruit d’un ampli treball de recerca de Ramon Corts<\/strong>, vicerector de l’Ateneu i cap del Departament d\u2019Hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia de la Facultat Antoni Gaud\u00ed d’Hist\u00f2ria, Arqueologia i Art Cristianes<\/strong>. A l’acte, que es va celebrar a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200btamb\u00e9 hi van participar fra Valent\u00ed Serra<\/strong>, historiador i professor de la Facultat Antoni Gaud\u00ed, i Oriol Junqueras<\/strong>, historiador i investigador dels arxius vaticans.<\/p>\n

L’obra \u00e9s el segon lliurament de cinc que abordaran el paper de Francesc Vidal i Barraquer<\/strong>, arquebisbe de Tarragona entre el 1918 i la seva mort a l’exili su\u00eds el 1943, i el catalanisme entre finals del segle XIX i el franquisme. La primera va ser “La q\u00fcesti\u00f3 catalana i l’Arxiu Secret vatic\u00e0”<\/strong>, que va ser presentada pel tamb\u00e9 acad\u00e8mic numerari Josep Maria Sans Trav\u00e9<\/strong>, professor alhora de l’Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0 i exdirector de l’Arxiu Nacional de Catalunya<\/strong>.<\/p>\n

Al llarg de gaireb\u00e9 800 p\u00e0gines, l’obra aborda el primer per\u00edode en qu\u00e8 el cardenal es va enfrontar al poder, en aquest cas exercit per Miguel Primo de Rivera<\/strong>, despr\u00e9s d’un estudi exhaustiu dels arxius vaticans dedicats al seu magisteri. “\u00c9s el segon d’una s\u00e8rie de cinc llibres, escrits tots des del prisma de la q\u00fcesti\u00f3 catalana -va explicar el mateix autor durant la presentaci\u00f3 de l’obra-. No es podia investigar el per\u00edode de la Rep\u00fablica Espanyola perqu\u00e8 aquest per\u00edode estava tancat. El per\u00edode anterior, catalogat com a “Monarquia-La q\u00fcesti\u00f3 catalana”<\/strong>, s\u00ed que estava obert. I \u00e9s d’aqu\u00ed d’on surt el contingut d’aquest segon volum. Els dos seg\u00fcents correspondran al per\u00edode de la dictadura de Primo de Rivera, primer a la militar, entre el 1923 i el 1925, i despr\u00e9s a la civil, entre el 1925 i el 1930″.<\/p>\n

A m\u00e9s dels documents dipositats en aquest arxiu i que fins ara no havien estat consultats pr\u00e0cticament per cap historiador, el llibre tamb\u00e9 recull nombrosos documents dels arxius de l’Arquebisbat de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bla majoria in\u00e8dits. “No per parlar del que ja sabem, sin\u00f3 del que encara no sabem”, va insistir Cots. Aix\u00ed mateix, la recerca es recolza en documents de la Nunciatura<\/strong> a Espanya. “Hi ha d’altres que tampoc no es poden consultar encara, i que aborden el Pontificat de Pius XII<\/strong>, la crida del papa contra els bombardejos de Barcelona el 1938, les seves peticions per fer tornar a Tarragona a Vidal Barraquer despr\u00e9s de la vict\u00f2ria franquista, la prohibici\u00f3 de l’\u00fas del catal\u00e0 a les homilies o el paper de l’Abadia de Montserrat<\/strong> sobre el catalanisme. El mateix papa va fer declaracions sobre el nacionalisme basc i sobre els sacerdots represaliats a la zona franquista”, va assenyalar Cots.<\/p>\n

\"Armand

Dr. Armand Puig<\/p><\/div>\n

La Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i l’Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0 ja van acollir el debat “El cardenal Francesc Vidal i Barraquer. La seva vida i el seu itinerari”<\/strong>, que va recuperar la figura hist\u00f2rica i can\u00f2nica del recordat arquebisbe de Tarragona. L’acte va estar encap\u00e7alat per Jaume Pujol Balcells<\/strong>, arquebisbe de Tarragona, i per l’acad\u00e8mic de n\u00famero i president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort<\/strong><\/em><\/a>. En aquella sessi\u00f3 van participar Francesc d’Ass\u00eds Vidal-Barraquer i Mayol<\/strong>, nebot net del cardenal Vidal i Barraquer, que va oferir el perfil m\u00e9s \u00edntim i familiar; el mateix Ramon Corts, que va repassar la traject\u00f2ria del cardenal abans de l’esclat de la Guerra Civil; Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9<\/strong>, doctor en Hist\u00f2ria i professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bque va esbossar la figura de Vidal i Barraquer durant i despr\u00e9s de la Guerra Civil, i de nou Armand Puig, que va tancar la sessi\u00f3 amb l’exposici\u00f3 “Lectura del personatge del cardinal”<\/strong>.<\/p>\n

Vidal i Barraquer va ser repudiat pel r\u00e8gim franquista per negar-se a signar la “Carta col\u00b7lectiva dels bisbes espanyols amb motiu de la guerra a Espanya”<\/strong>, redactada el 1937 per l’episcopat espanyol a inst\u00e0ncies de Francisco Franco<\/strong>, en considerar-la un “document propagand\u00edstic poc adequat a la condici\u00f3 i car\u00e0cter dels que han de subscriure’l”, argumentant que la seva publicaci\u00f3 podria empitjorar la dif\u00edcil situaci\u00f3 que ja vivien els eclesi\u00e0stics que es trobaven a la zona republicana. Exiliat fora d’Espanya, el r\u00e8gim no li va permetre el retorn i fins i tot va pressionar la Santa Seu perqu\u00e8 l’obligu\u00e9s a renunciar, tot i que es va trobar amb la negativa dels papes Pius XI<\/strong> i Pius XII.<\/p>\n

 <\/p>\n