{"id":117199,"date":"2022-05-04T12:18:32","date_gmt":"2022-05-04T12:18:32","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=117199"},"modified":"2022-05-05T14:17:24","modified_gmt":"2022-05-05T14:17:24","slug":"sha-acabat-un-cicle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/sha-acabat-un-cicle\/","title":{"rendered":"S’ha acabat un cicle"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"De

D’esquerra a dreta: Josep Piqu\u00e9, Jos\u00e9 Luis Bonet, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo, Rosal\u00eda Arteaga, Enrique Iglesias i Aldo Olcese<\/p><\/div>\n

Rosal\u00eda Arteaga<\/strong><\/em><\/a>, expresidenta i exministra d’Educaci\u00f3 de l’Equador, presidenta de la Fundaci\u00f3 per al Desenvolupament d’Am\u00e8rica Llatina<\/strong> i de la Fundaci\u00f3 Cofuturo<\/strong> i reconeguda activista per l’educaci\u00f3 i la inf\u00e0ncia i acad\u00e8mica d’honor i membre del Senat<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors -Barcelona 1914<\/strong> (RAED); Aldo Olcese<\/strong><\/em><\/a>, president de la Fundaci\u00f3n Independente<\/strong> i de l’Associaci\u00f3 Nacional Societat Civil Ahora<\/strong>, acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Financeres<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero i vicepresident de la RAED, i Jos\u00e9 Luis Bonet<\/strong>, president del Grup Freixenet<\/strong>, de l’Associaci\u00f3 de Marques Renomenades Espanyoles<\/strong>, de l’Associaci\u00f3 per al Foment del Desenvolupament Agroalimentari<\/strong> i de la Cambra de Comer\u00e7 d’Espanya<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero electe de la RAED, van participar el passat 28 d’abril al f\u00f2rum “Hacia un nuevo orden pol\u00edtico y econ\u00f3mico mundial”<\/strong>, organitzat per la Cambra de Comer\u00e7 d’Espanya<\/strong><\/a> a la seva seu madrilenya i transm\u00e8s per streaming a trav\u00e9s del seu canal de YouTube<\/strong>, on es pot visionar.<\/p>\n

L’acte va estar condu\u00eft i moderat per Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>, assessor estrat\u00e8gic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputaci\u00f3<\/strong>, director del Club d’Excel\u00b7l\u00e8ncia<\/strong> d’Ubbiquo Business School<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero d i president de l’Institut de Cooperaci\u00f3 Internacional<\/strong> de la RAED. Va comptar tamb\u00e9 amb la participaci\u00f3 de ponents de primer nivell com l’economista i l’exministre Josep Piqu\u00e9<\/strong>; Mira Milosevich Juaristi<\/strong>, investigadora principal del Reial Institut Elcano<\/strong> i professora de l’Institut d’Empresa<\/strong>, o Enrique Iglesias<\/strong>, exsecretari general iberoameric\u00e0.<\/p>\n

Bonet va obrir el debat destacant la responsabilitat de les autoritats espanyoles d’aprofitar i optimitzar els fons europeus per recuperar-los i transformar-los per garantir-se el seu futur en un nou escenari geopol\u00edtic. “Hi ha un realineament i R\u00fassia ha posat en alerta el m\u00f3n sobre les pot\u00e8ncies autocr\u00e0tiques. En aquest escenari, els Estats Units han reafirmat el seu lideratge. Pel que fa al pes demogr\u00e0fic, permetr\u00e0 que \u00c0frica i Iberoam\u00e8rica ressorgeixin, i aix\u00f2 \u00e9s una oportunitat per a Espanya. Ara cadasc\u00fa sap on \u00e9s de cara a la batalla del futur”, va assenyalar l’acad\u00e8mic electe.<\/p>\n

Arteaga<\/strong>, per la seva banda, es va referir al valor de l’educaci\u00f3 com a element transformador en un context en qu\u00e8 la Xina aflora com a gran guanyador de la pand\u00e8mia. “Quan parlem d’educaci\u00f3 estem parlant de la soluci\u00f3 per al m\u00f3n que arribar\u00e0 despr\u00e9s de la pand\u00e8mia i despr\u00e9s de l’actual guerra d’Ucra\u00efna. Una educaci\u00f3 de qualitat, no qualsevol mena d’educaci\u00f3. La pand\u00e8mia va obrir una oportunitat amb els nous models h\u00edbrids i online, que han arribat per quedar-se i que permeten portar, per exemple, la universitat a entorns geogr\u00e0fics i socials on abans no arribava. Amb la Xina com a dominador del nou escenari internacional haurem de repensar la globalitzaci\u00f3”, va argumentar.<\/p>\n

Piqu\u00e9<\/strong> es va centrar en aquest nou ordre internacional dominat per la Xina i va alertar el pes demogr\u00e0fic d’altres pa\u00efsos com l’\u00cdndia, Indon\u00e8sia i fins i tot Nig\u00e8ria. “La pand\u00e8mia i la guerra han accelerat i posat en relleu tend\u00e8ncies que ja existien abans. El m\u00f3n estava despla\u00e7ant el seu centre de gravetat des de l’Atl\u00e0ntic al Pac\u00edfic, amb una bipolaritat diferent de la de la guerra freda, fonamentalment en ser interdependent. El m\u00f3n ja no \u00e9s euroc\u00e8ntric i cada cop som menys rellevants, per\u00f2 per primera vegada Europa \u00e9s vista des de l’exterior com un \u00fanic subjecte pol\u00edtic i econ\u00f2mic: la visi\u00f3 egocentrista de la Xina i la seva manera d’actuar la situen en una posici\u00f3 de domini, per\u00f2 no atracci\u00f3”, va afirmar.<\/p>\n

Iglesias<\/strong> va incidir tamb\u00e9 en aquests canvis demogr\u00e0fics que poden comportar crisis sense precedents i inabastables i va alertar sobre una transformaci\u00f3 tr\u00e0gica del m\u00f3n. “Estan en risc els anys m\u00e9s brillants del m\u00f3n des de la Segona Guerra Mundial. Estem en un proc\u00e9s de canvi en qu\u00e8 s’ha d’imposar el sentit com\u00fa i la col\u00b7laboraci\u00f3. No ens podem permetre un proc\u00e9s de canvi com el que es va produir al m\u00f3n des de la Primera Guerra Mundial fins a l’ordre que va deixar la derrota del totalitarisme”, va dir.<\/p>\n

Milosevich<\/strong> va abordar la guerra d’Ucra\u00efna i va alertar de la seva evoluci\u00f3. “R\u00fassia ha perdut la primera fase de la guerra, per\u00f2 no ha canviat els seus objectius i ara vol convertir Ucra\u00efna en un pa\u00eds a\u00efllat, sense sortida al mar. No ha aconseguit canviar el govern ucra\u00efn\u00e8s, aix\u00f2 no obstant, continuar\u00e0 intentant-ho mitjan\u00e7ant el seu desgast. Estem davant una guerra per ara indirecta entre R\u00fassia i Occident i no es pot descartar una guerra nuclear”, va considerar.<\/p>\n

Olcese<\/strong>, per la seva banda, va destacar el futur lideratge xin\u00e8s i va apostar per tra\u00e7ar ponts d’entesa. “Els protagonistes del nou ordre mundial s\u00f3n ara els Estats Units i la Xina, el pes demogr\u00e0fic de la qual la far\u00e0 predominant ben aviat en ser un valor determinant, en aquest cas per tenir un mercat intern que fa que la seva economia sigui autosuficient. Per\u00f2 \u00e9s que a m\u00e9s \u00e9s el m\u00e9s prestador a l’escenari mundial i t\u00e9 el domini en tres continents: \u00c0sia, \u00c0frica i Am\u00e8rica del Sud. A aix\u00f2 se sumen el control log\u00edstic, de mat\u00e8ries primeres i de tecnologia”, va afirmar.<\/p>\n