{"id":115987,"date":"2022-04-13T14:43:52","date_gmt":"2022-04-13T14:43:52","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=115987"},"modified":"2022-04-14T20:14:00","modified_gmt":"2022-04-14T20:14:00","slug":"una-forta-baula-entre-la-tradicio-classica-i-el-present","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/una-forta-baula-entre-la-tradicio-classica-i-el-present\/","title":{"rendered":"Una forta baula entre la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica i el present"},"content":{"rendered":"
\"Mari\u00e0ngela

Dra. Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/p><\/div>\n

Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/strong><\/em><\/a>, presidenta de la Fundaci\u00f3 Prudenci Bertrana<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va impartir el passat 4 d’abril la lli\u00e7\u00f3 “Els treballs i els dies”<\/strong>, Lectio Ultima que va oferir a la Universitat de Girona<\/strong>, on ha desenvolupat la seva llarga i reconeguda traject\u00f2ria docent, en un homenatge emotiu amb motiu de la seva jubilaci\u00f3. La sessi\u00f3 es va celebrar a una Sala de Graus<\/strong> de la Facultat de Lletres plena a vessar i va comptar amb la pres\u00e8ncia i les paraules del rector, Joaquim Salvi<\/strong>; el deg\u00e0 de la facultat, \u00c0ngel Quintana<\/strong>; la professora Mita Casacuberta<\/strong>, que va pronunciar la Laudatio inicial, i la directora actual i l’exdirectora de la biblioteca universit\u00e0ria, que van agrair a Vilallonga<\/strong> la cessi\u00f3 de la seva biblioteca i la tasca en l’ampliaci\u00f3 del fons documental amb donacions de reconeguts investigadors internacionals.<\/p>\n

Vilallonga<\/strong> va iniciar la seva intervenci\u00f3 recordant l’\u00faltima lli\u00e7\u00f3 que a la mateixa estrada van oferir els malaguanyats Modests\u00a0Prats<\/strong> i Carles Miralles<\/strong>, companys i amics d’universitat, i va centrar la seva exposici\u00f3 en una succinta an\u00e0lisi de les “Buc\u00f2liques”<\/strong> de Virgili<\/strong>, destacant les que el poeta dedica al patiment de la guerra i al patiment amor\u00f3s, per\u00f2 tamb\u00e9 les que suposen la superaci\u00f3 de totes les mitjan\u00e7ant all\u00f2 que el seu protagonista defineix com les m\u00fasiques dels d\u00e9us o les m\u00fasiques humanes, en refer\u00e8ncia a la inspiraci\u00f3 i motivaci\u00f3 per seguir endavant que suposen tant el designi dels d\u00e9us com la creaci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"En aquest punt, l’acad\u00e8mica va considerar que aquesta primera obra de Virgili sintetitza no nom\u00e9s tot all\u00f2 que l’autor desenvolupar\u00e0 m\u00e9s endavant al llarg de tota la seva obra, sin\u00f3 tota la literatura universal que s’ha escrit i s’escriur\u00e0. “Con\u00e8ixer la tradici\u00f3 \u00e9s imprescindible per avan\u00e7ar”, va afirmar, destacant en aquest sentit el paper de nombrosos homes de lletres com Carles Riba<\/strong>, autor d’una ambiciosa i irrepetible traducci\u00f3 en hex\u00e0metres catalans de l’obra de Virgili i, alhora, gresol de la tradici\u00f3 de l’Antiguitat, romana i grega, a la seva pr\u00f2pia obra liter\u00e0ria.<\/p>\n

En aquest punt, Vilallonga<\/strong> va introduir el concepte de la Imitatio, com\u00fa ja a autors cl\u00e0ssics com ara Horaci<\/strong>; Quintili\u00e0<\/strong>, que fixa les seves bases en la seva “Ret\u00f2rica”<\/strong>, o el mateix Virgili, que s’inspira en la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. I va resumir tot el sentit de l’obra de Virgili analitzant-ne els versos m\u00e9s coneguts. “Si he tingut un objectiu a la vida, ha estat ensenyar els cl\u00e0ssics llatins. He intentat ser la baula resistent entre el nostre present i la tradici\u00f3, de Roma i de Gr\u00e8cia”, va assenyalar la professora. L’acte va culminar amb l’entrega de dos significats regals a l’homenatjada: un ram amb llorer recollit al campus mateix i d’un ginkgo biloba, un dels arbres m\u00e9s antics com els que tamb\u00e9 presideixen l’entorn de la seva facultat.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya<\/strong> entre el mar\u00e7 del 2019 i el setembre del 2020, un c\u00e0rrec pel qual va renunciar a la vicepresid\u00e8ncia de l’Institut d’Estudis Catalans<\/strong>, Mari\u00e0ngela Vilallonga<\/strong> va reprendre la seva activitat docent i acad\u00e8mica. Des del maig passat \u00e9s, a m\u00e9s, presidenta de la Fundaci\u00f3 Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi<\/strong>, la m\u00e0xima distinci\u00f3 que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura human\u00edstica llatina de la Corona d’Arag\u00f3. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62<\/strong>.<\/p>\n