{"id":113305,"date":"2022-02-18T17:16:55","date_gmt":"2022-02-18T17:16:55","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=113305"},"modified":"2022-02-19T14:39:41","modified_gmt":"2022-02-19T14:39:41","slug":"la-urgencia-dabordar-els-problemes-mentales-associats-a-la-pandemia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-urgencia-dabordar-els-problemes-mentales-associats-a-la-pandemia\/","title":{"rendered":"La urg\u00e8ncia d’abordar els problemes mentals associats a la pand\u00e8mia"},"content":{"rendered":"

Laura Rojas-Marcos<\/em><\/strong><\/a>
\nPsic\u00f2loga cl\u00ednica, col\u00b7laboradora del Projecte Llibertat d’assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica a les v\u00edctimes de l’11-S i acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).<\/em><\/p>\n

Laura Rojas-Marcos<\/em><\/strong><\/a>, reconeguda psic\u00f2loga cl\u00ednica i acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va participar el passat 16 de gener a la primera tert\u00falia del cicle “Petit Comit\u00e9”<\/strong>, organitzada pel diari digital El Espa\u00f1ol<\/strong>. La cita, liderada per la periodista Charo Izquierdo<\/strong>, va servir per debatre sobre l’afectaci\u00f3 que ha tingut la pand\u00e8mia sobre la salut mental. Tamb\u00e9 hi van participar l’especialista en “mindfullness” Alejandra S\u00e1nchez Yag\u00fce<\/strong> i l’especialista en nutrici\u00f3 i salut N\u00edtida Pastor<\/strong>. La xerrada es va centrar a l’Estrat\u00e8gia de Salut Mental<\/strong> presentada pel Govern el mes de desembre passat, la primera en dotze anys. Un pla que s’estendr\u00e0 fins al desembre del 2026 i estar\u00e0 dotat amb 100 milions d’euros per donar resposta a l’alerta plantejada per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong>, que va advertir que l’any 2030 les malalties associades a la ment seran la primera causa de discapacitat al m\u00f3n.<\/p>\n

\"Laura

Dra. Laura Rojas-Marcos<\/p><\/div>\n

“L’estrat\u00e8gia \u00e9s un bon primer pas. Crec que la pand\u00e8mia i aquesta experi\u00e8ncia que portem vivint durant dos anys ha llu\u00eft la import\u00e0ncia de la salut, no nom\u00e9s f\u00edsica, sin\u00f3 tamb\u00e9 mental, ja que si falta una de les dues \u00e9s molt dif\u00edcil avan\u00e7ar i gaudir d’una vida saludable. I a partir de l’increment de patologies i detecci\u00f3 que hem trobat els professionals de la salut \u00e9s important aquest primer pas de conscienciaci\u00f3 global social, no nom\u00e9s per abordar i tractar aquestes patologies, no nom\u00e9s per ajudar als afectats, sin\u00f3 per conscienciar socialment i eliminar estigmes. \u00c9s un primer pas, per\u00f2 queda molt per fer”, va reflexionar l’acad\u00e8mica en la primera reflexi\u00f3, com recull l’article que va dedicar a la xerrada El Espa\u00f1ol a la seva secci\u00f3 MagasIN<\/strong>.<\/p>\n

Rojas-Marcos<\/strong> va alertar de la desatenci\u00f3 que a Espanya se segueix donant a les malalties mentals i problemes psicol\u00f2gics i va advertir que amb prou feines hi ha 12 psiquiatres per 100.000 habitants, quan el 2020 es van detectar 2,1 milions de persones amb depressi\u00f3, la majoria dones, segons dades oficials. A aix\u00f2 se suma la manca de confian\u00e7a de la majoria de la poblaci\u00f3 en aquesta especialitat m\u00e8dica. “Una cosa que de vegades comentem psiquiatres i psic\u00f2legs cl\u00ednics \u00e9s que hi ha persones que quan els parles de psicologia o de psiquiatria diuen que no creuen, com si fos una ideologia! Jo no conec ning\u00fa que digui ‘no crec en la cardiologia’. Aix\u00f2 est\u00e0 directament relacionat amb la ignor\u00e0ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 amb falta d’informaci\u00f3 i sens dubte amb un estigma\u2026 Com si aquesta mat\u00e8ria no tingu\u00e9s a veure amb la ci\u00e8ncia”, va advertir.<\/p>\n

Com a dificultats associades a la pand\u00e8mia, l’acad\u00e8mica va assenyalar l’increment de quadres cl\u00ednics de por, ansietat, estr\u00e8s i l’anomenat ‘burn out’, una sensaci\u00f3 de cansament produ\u00efda per les tensions que ha creat una situaci\u00f3 que s’allarga dos anys a escala social i laboral i que t\u00e9 el seu correlat emocional. “Aquests dos darrers anys s’estan vivint amb ansietat causada per la incertesa i les p\u00e8rdues; de la salut, dels nostres \u00e9ssers estimats, de la nostra seguretat econ\u00f2mica, de la feina. Per aix\u00f2 s’ha desenvolupat la fatiga pand\u00e8mica”, va assenyalar. Aix\u00ed mateix, va abordar el seu extrem: el su\u00efcidi, l’alternativa desesperada que van prendre el 2020 gaireb\u00e9 4.000 espanyols. A una mitjana d’onze su\u00efcidis diaris, la majoria de persones entre els 40 i els 59 anys.<\/p>\n

“Si parlem de su\u00efcidi, m’agradaria afegir alguns signes d’advert\u00e8ncia que serveixen tant per a adults com per a nens: si la persona parla molt sobre voler morir o voler matar-se, si anomena molt el buit, la desesperaci\u00f3, el sentiment de no tenir prop\u00f2sit a la vida, sovint, tamb\u00e9 manifesta sentiments de ser una c\u00e0rrega per als altres, viu en un estat de sentiment de culpa constant, d’a\u00efllament social. En el cas dels adults, hi ha un signe que \u00e9s posar tots els seus assumptes en ordre, de cop ordenen temes personals i professionals, econ\u00f2mics, o comencen a tenir conductes d’alt risc, o canvis d’\u00e0nim molt extrems, p\u00e8rdua de control… Moltes vegades expressen f\u00faria, r\u00e0bia, desitjos de venjan\u00e7a, sentiments d’indefensi\u00f3. Persones amb conductes impulsives, que potser abusen de subst\u00e0ncies, com les drogues, l’alcohol o amb conductes addictives, com la ludopatia”, va concloure.<\/p>\n

Laura Rojas-Marcos<\/strong> va ingressar com a acad\u00e8mica el mes de juliol passat amb el discurs “Envejecimiento activo: salud y bienestar en las personas mayores”<\/strong><\/a>. Especialitzada en tractaments d’ansietat, depressi\u00f3, conflictes familiars, xoc cultural i adaptaci\u00f3, \u00e9s llicenciada en Psicologia per la Universitat de Nova York<\/strong> i m\u00e0ster en Psicologia per la Universitat Albert Einstein<\/strong> de Yeshiva, ha treballat a l’Hospital Bellevue<\/strong> de la Universitat de Nova York, a l‘Institut de Fam\u00edlia Porto-riquenya<\/strong> i, despr\u00e9s dels atemptats de l’11-S, va col\u00b7laborar en el projecte creat pel Govern nord-americ\u00e0 per oferir assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica a les v\u00edctimes. \u00c9s autora de diversos llibres, com “Hablar y aprender: conversaciones con mi padre”<\/strong>, “La familia. De las relaciones t\u00f3xicas a las relaciones sanas” <\/strong>i “Convivir y compartir”<\/strong>.<\/p>\n