{"id":111198,"date":"2022-01-20T11:53:13","date_gmt":"2022-01-20T11:53:13","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=111198"},"modified":"2022-01-20T18:15:22","modified_gmt":"2022-01-20T18:15:22","slug":"el-repte-dinvertir-en-serveis-ecosistemics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-repte-dinvertir-en-serveis-ecosistemics\/","title":{"rendered":"El repte d’invertir en serveis ecosist\u00e8mics"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong><\/a>, presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’article “El repte d’invertir en serveis ecosist\u00e8mics”<\/strong>, que complementa les seves recents reflexions sobre el paper que tenen la Fundaci\u00f3 i la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.<\/p>\n

El repte d’invertir en serveis ecosist\u00e8mics<\/h2>\n

La civilitzaci\u00f3 humana dep\u00e8n de la naturalesa per a la superviv\u00e8ncia i el progr\u00e9s. Abans, sobreviv\u00edem davant de la natura, avui, m\u00e9s que mai, l’hem de protegir per sobreviure. La naturalesa ens proporciona infinitat de beneficis que t\u00e8cnicament anomenem els “serveis ecosist\u00e8mics”. Serveis ecosist\u00e8mics vitals que no podem reempla\u00e7ar perqu\u00e8 s\u00f3n el resultat del magn\u00edfic i insubstitu\u00efble funcionament de la biosfera. La biosfera treballa en la fixaci\u00f3 del carboni als reservoris adequats per mantenir uns nivells \u00f2ptims per gaudir d’una atmosfera estable i habitable, ens proveeix d’aigua neta, permet produir els nostres aliments, recicla tots els residus org\u00e0nics i genera capital natural per continuar funcionant.<\/p>\n

L’absurd hum\u00e0 ens ha portat a la disfunci\u00f3 de la biosfera desestabilitzant-la. \u00c9s evident que no podem donar-nos el luxe de permetre que aix\u00f2 passi perqu\u00e8 la nostra civilitzaci\u00f3 va directa a entrar en cicles de crisis ecol\u00f2giques i mediambientals que fan inviable la nostra forma de viure. Avui podem assolir a comprendre des del coneixement l’impacte que significa la p\u00e8rdua del patrimoni natural i hi ha un reconeixement generalitzat de la necessitat urgent d’actuar a escala planet\u00e0ria. En aquest sentit, la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biol\u00f2gica<\/strong> (CDB) de les Nacions Unides<\/strong> va publicar el 12 de juliol de 2021 el primer esborrany oficial del nou Marc Mundial de la Diversitat Biol\u00f2gica<\/strong><\/a> que guiar\u00e0 les accions per preservar i protegir la naturalesa i els seus serveis essencials d’aqu\u00ed al 2030. En aquest sentit, una de les principals accions \u00e9s la conservaci\u00f3 del 30% de les \u00e0rees terrestres i marines planeta, especialment les de particular import\u00e0ncia per a la biodiversitat i les seves contribucions a la societat a trav\u00e9s d’un sistema d’\u00e0rees protegides efica\u00e7. Aquesta \u00e9s una acci\u00f3 essencial per aturar i revertir la p\u00e8rdua global de la natura que requereix el ferm comprom\u00eds de governs, empreses i de tota la societat. \u00c9s en aquest context on el paper de les finances \u00e9s primordial.<\/p>\n

\"Parque

La bellesa, la diversitat de paisatges i la biodiversitat del Parc Natural del Mass\u00eds del Montseny i la Reserva de la Biosfera integren un valor cultural, ecosocial i econ\u00f2mic alt\u00edssim que \u00e9s essencial per mantenir la nostra qualitat de vida. Aquest emblem\u00e0tic espai ha inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel\u00b7lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants. Foto: Miquel Ventura Mons\u00f3. Fundaci\u00f3 RAED.<\/p><\/div>\n

Fent refer\u00e8ncia a publicacions del Banc Mundial<\/strong> del 2019, demostren que actualment al m\u00f3n s’inverteix m\u00e9s d’un bili\u00f3 de d\u00f2lars de diners p\u00fablics en subsidis a sectors econ\u00f2mics que fan malb\u00e9 la biodiversitat (una xifra que representa vuit vegades m\u00e9s de la quantitat invertida a protegir a la natura) com \u00e9s l’expansi\u00f3 intensiva de granges de bov\u00ed en zones vulnerables, inversions en el manteniment i desenvolupament d’empreses d’extracci\u00f3 de cru i carb\u00f3, manteniment en flotes pesqueres industrials que exploten al l\u00edmit els mars i els oceans del planeta.<\/p>\n

Si nom\u00e9s una fracci\u00f3 d’aquesta inversi\u00f3 es destin\u00e9s a activitats de recuperaci\u00f3 i conservaci\u00f3 activa de la natura, podr\u00edem obtenir el finan\u00e7ament necessari per garantir la vida a la Terra. S’ha calculat que el cost econ\u00f2mic necessari per conservar la biodiversitat a escala mundial, incloent les \u00e0rees protegides, els ecosistemes costaners i la gesti\u00f3 sostenible dels entorns productius (terres agr\u00edcoles, aiguamolls, deltes, boscos i zones de pesca) ser\u00e0 de m\u00e9s de 980.000 milions de d\u00f2lars anuals per al 2030.<\/p>\n

Per aconseguir el nivell de recursos econ\u00f2mics necessaris, tant de fons p\u00fablics com el sector privat \u00e9s essencial incrementar el “finan\u00e7ament per a la biodiversitat”. Aquest concepte el pod\u00edem descriure de la manera seg\u00fcent: l’habilitat d’obtenir, administrar capital i fer servir mecanismes financers i econ\u00f2mics per donar suport a la conservaci\u00f3 i la gesti\u00f3 sostenible de la biodiversitat. Els nivells actuals de finan\u00e7ament destinats a la biodiversitat s\u00f3n de menys de 150.000 milions d’euros anuals, menys del 10% dels quals es destina a la conservaci\u00f3 de la biodiversitat marina. Aquesta realitat reflecteix el desequilibri entre la inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a la conservaci\u00f3 del patrimoni natural del qual depenem i la inversi\u00f3 real que a l’horitz\u00f3 2030.<\/p>\n

\"Horizonte

Horitz\u00f3 mediterrani des de dalt del mass\u00eds c\u00e0rstic del Garraf. Foto: Miquel Ventura Mons\u00f3. Fundaci\u00f3 RAED<\/p><\/div>\n

Les inversions econ\u00f2miques responsables i amb visi\u00f3 de futur busquen noves maneres de generar un impacte positiu per protegir el nostre entorn i la seva biodiversitat. El recent document “The Little Book of Investing in Nature”<\/strong><\/a> coordinat per Global Canopy<\/strong> compta amb el suport d’AFD<\/strong>, Mirova<\/strong>, Biofin<\/strong>, Cr\u00e9dit Suisse<\/strong>, WWF<\/strong>, PNUD<\/strong> i IDH-The Sustainable Trade Initiative<\/strong> i ofereix les idees m\u00e9s recents sobre formes innovadores d’entendre les finances en biodiversitat mitjan\u00e7ant interessants casos d’estudi que mostren com es pot dur a terme amb \u00e8xit. Aquest document sobre la nova inversi\u00f3 a la natura \u00e9s una excel\u00b7lent guia d’oportunitats per invertir en capital natural i biodiversitat i assegurar la vida a la Terra.<\/p>\n

En paraules de la subsecret\u00e0ria general de l’ONU<\/strong> i secret\u00e0ria executiva de la Convenci\u00f3 de la Biodiversitat Biol\u00f2gica<\/strong>, “The Little Book of Investing in Nature”<\/strong><\/a> proporciona un tresor d’informaci\u00f3 perspica\u00e7 sobre com progressar com a civilitzaci\u00f3 finan\u00e7ant la conservaci\u00f3 de la biodiversitat.<\/p>\n

Actualment, la major part del finan\u00e7ament per a la protecci\u00f3 de la natura prov\u00e9 de fonts p\u00fabliques (80%-85%), per\u00f2 en un futur pr\u00f2xim el sector privat i la societat ha de tenir un paper fonamental per ajudar a tancar la bretxa de falta recursos econ\u00f2mics, a trav\u00e9s de mecanismes financers que generen ingressos per a la “infraestructura” de la biodiversitat que ajuda a mantenir la Terra vital i funcional. En aquest sentit, els governs i les empreses han de replantejar-se radicalment els subsidis que s\u00f3n perjudicials per a la natura i incentivar els que s\u00f3n positius per a la conservaci\u00f3 de la biosfera, a m\u00e9s d’enfortir la prevenci\u00f3 de riscos ambientals i socials.<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 cultural, cientificoacad\u00e8mica i socioecon\u00f2mica d’aquesta tem\u00e0tica \u00e9s un factor clau a tenir en compte per analitzar tend\u00e8ncies cap a la sostenibilitat i si anem convergint cap als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible<\/strong> (ODS) a l’horitz\u00f3 2030. En aquest sentit el segon volum del llibre “Reptes Vitals per a una Nova Era 2022”<\/strong> integra un cap\u00edtol que explica de forma pedag\u00f2gica i detallada aquest desafiament i de com afrontar-lo amb \u00e8xit amb les noves eines educatives i d’inversi\u00f3 que sorgeixen de la capacitat d’innovaci\u00f3 de la nostra poli\u00e8drica i creativa societat global.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n