{"id":110488,"date":"2022-01-06T10:53:23","date_gmt":"2022-01-06T10:53:23","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=110488"},"modified":"2022-01-07T17:06:43","modified_gmt":"2022-01-07T17:06:43","slug":"la-unio-europea-aposta-per-la-biodiversitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-unio-europea-aposta-per-la-biodiversitat\/","title":{"rendered":"La Uni\u00f3 Europea aposta per la biodiversitat"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong>, presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’article “La Uni\u00f3 Europea aposta per la biodiversitat”<\/strong>, que complementa les seves recents reflexions sobre el paper que tenen la Fundaci\u00f3 i la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea aposta per la biodiversitat<\/h2>\n

L’estrat\u00e8gia sobre biodiversitat que la Uni\u00f3 Europea impulsa per a l’any 2030 \u00e9s un pla global ambici\u00f3s i a llarg termini per protegir la naturalesa i revertir la degradaci\u00f3 dels ecosistemes. L’estrat\u00e8gia t\u00e9 com a objectiu situar la biodiversitat d’Europa en el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3 d’aqu\u00ed a 2030 i, en aquest context, una part central del Pacte Verd Europeu<\/strong> tamb\u00e9 donar\u00e0 suport a una recuperaci\u00f3 verda a la nova normalitat i integrant els efectes de la pand\u00e8mia de Covid-19. L’objectiu d’aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s posar la biodiversitat d’Europa pel cam\u00ed cap a la recuperaci\u00f3 per al 2030 en benefici del b\u00e9 com\u00fa, del clima i del planeta. L’estrat\u00e8gia tamb\u00e9 t\u00e9 l’objectiu de desenvolupar resili\u00e8ncia a la societat davant d’amenaces futures com l’escalfament global, les crisis econ\u00f2miques, les malalties, la inseguretat aliment\u00e0ria i la degradaci\u00f3 dels ecosistemes.<\/p>\n

\"Paisajes

Paisatges naturals a vista de Dron transformats per a l’agricultura. Aquests entorns mantenen una elevada biodiversitat que cal protegir per mantenir els serveis ecosist\u00e8mics dels quals depenem. Foto Miquel Ventura Mons\u00f3<\/b> \u2013 Fundaci\u00f3 RAED<\/p><\/div>\n

L’estrat\u00e8gia tamb\u00e9 integra compromisos a mitj\u00e0 termini com l’ampliaci\u00f3 d’una xarxa m\u00e9s \u00e0mplia de zones protegides a la UE en l’\u00e0mbit continental i mar\u00ed i, en aquesta l\u00ednia, tamb\u00e9 s’incrementaran les zones actuals de la Xarxa Natura 2000<\/strong>, amb una protecci\u00f3 estricta per a les zones d’alt valor clim\u00e0tic i biodiversitat. L’estrat\u00e8gia de la UE preveu mitjan\u00e7ant accions concretes, restaurar els ecosistemes degradats d’aqu\u00ed al 2030 i gestionar-los de manera sostenible, abordant les causes principals de la p\u00e8rdua de biodiversitat. En aquest sentit de comprom\u00eds, la UE est\u00e0 disposada a donar exemple per fer front a la crisi mundial de biodiversitat promovent el compliment del Conveni sobre la Diversitat Biol\u00f2gica<\/strong>.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aquesta estrat\u00e8gia tingui \u00e8xit \u00e9s imprescindible desbloquejar fons econ\u00f2mics per invertir en el desenvolupament d’accions efectives i perdurables de conservaci\u00f3 de la biodiversitat, aix\u00ed com la posada en marxa d’un nou marc de governan\u00e7a millorat per garantir una bona implementaci\u00f3 de l’estrat\u00e8gia. Tamb\u00e9 cal fer un seguiment dels progressos i en la millora del coneixement, aix\u00ed com del finan\u00e7ament i les inversions i de protegir la naturalesa de la presa de decisions p\u00fabliques i empresarials.<\/p>\n

Informaci\u00f3 dispersa i baix nivell de compliment de legislaci\u00f3<\/h2>\n

Tot i que es disposa de coneixements generals sobre l’estat de les costes i els mars que banyen els pa\u00efsos europeus, aquesta informaci\u00f3 \u00e9s heterog\u00e8nia, incompleta i no est\u00e0 actualitzada. Aquesta manca d’informaci\u00f3, sobretot a la Mediterr\u00e0nia, dificulta enormement establir prioritats per desenvolupar les estrat\u00e8gies de conservaci\u00f3 de la biodiversitat d’una manera efectiva i perdurable. Una realitat que de forma reiterada s’ha expressat durant els darrers 15 anys en els informes i publicacions de la mateixa Ag\u00e8ncia Europea del Medi Ambient<\/strong> (EEA), de la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura<\/strong> (UICN) i del Pla d’Acci\u00f3 Mediterr\u00e0nia<\/strong> (UNEP).<\/p>\n

Tot i que la UE disposa d’una \u00e0mplia legislaci\u00f3 per a la protecci\u00f3 del mar i de les costes d’Europa com \u00e9s la Directiva Marc sobre l’Estrat\u00e8gia Marina<\/strong> 2008\/56\/CE, la Pol\u00edtica Pesquera Comuna<\/strong> (PPC), la Directiva H\u00e0bitats<\/strong> 92\/43\/CEE i una altra legislaci\u00f3 vinculant que a m\u00e9s impulsen l’estudi del medi mar\u00ed litoral i de la recopilaci\u00f3 de dades, estudis de refer\u00e8ncia demostren que el nivell de compliment \u00e9s molt baix. En el cas de la Mediterr\u00e0nia pel fet que \u00e9s un espai mar\u00edtim com\u00fa amb un conglomerat de pa\u00efsos amb cultures i governs molt diferents el nivell de compliment de les aliances per protegir la biodiversitat \u00e9s encara m\u00e9s baix (“Prospecci\u00f3n y balance del nivel de cumplimiento de los convenios internacionales para la conservaci\u00f3n del entorno natural del Mediterr\u00e1neo”<\/strong>, Ventura, M., Fundaci\u00f3 Abertis, 2018).<\/p>\n

Aquesta realitat de manca d’informaci\u00f3 i d’incompliment de les normatives ens planteja una gran dificultat per tenir una imatge real i completa de l’estat dels mars d’Europa, de la seva qualitat ecol\u00f2gica, del seu estat de conservaci\u00f3 i del valor dels serveis ecosist\u00e8mics que genera. Si b\u00e9 \u00e9s cert que algunes accions en l’\u00e0mbit regional estan donant bons resultats com el projecte Ospar<\/strong> i Helcom<\/strong>, no \u00e9s la norma habitual a la Mediterr\u00e0nia on les pol\u00edtiques sectorials i les compet\u00e8ncies entre les administracions estan poc definides igual que els sistemes per obtenir recursos destinats a la conservaci\u00f3.<\/p>\n

Finalment, el programa Imap<\/strong> (Integrated Monitoring and Assessment Programme<\/strong>) de monitoratge i avaluaci\u00f3 en el marc del Conveni de Barcelona<\/strong> se centra en l’estudi dindicadors comuns que han de mostrar lestat ambiental de les zones marines, les pressions antropog\u00e8niques i els seus impactes i, entre d’altres, els progressos necessaris per assolir els objectius de conservaci\u00f3. En general aquest \u00e9s un programa complex i dif\u00edcil d’implementar de manera efica\u00e7, amb qualitat i a una escala que englobi l’entorn com\u00fa del Mediterrani.<\/p>\n

La Directiva Marc de l’Aigua a Europa<\/strong> (DMA 2000\/60\/CEE) va constituir un bon instrument per a la gesti\u00f3 de les masses d’aigua marines del sistema costaner i per primera vegada es va aconseguir donar un mateix tractament que a les aig\u00fces continentals on es prioritza assegurar la qualitat de l’ecosistema, allunyant-se del mer concepte d’aprofitament de l’aigua com a recurs per si mateix. Per\u00f2, tot i que la directiva ja fa 21 anys de recorregut, i hi ha un abans i un despr\u00e9s en l’aven\u00e7 i la coordinaci\u00f3 entre pa\u00efsos per a l’estudi i millorar la qualitat de les masses d’aigua costaneres, segons els \u00faltims informes de l’Ag\u00e8ncia Europea de Medi Ambient (EEA, 2017-2020) s’observa un nivell de compliment heterogeni i desigual entre els pa\u00efsos europeus, a m\u00e9s d’una transmissi\u00f3 i gesti\u00f3 de les dades limitades que dificulta tenir informaci\u00f3 de qualitat i robusta per establir les accions necess\u00e0ries de conservaci\u00f3 perdurable dels ecosistemes litorals i de la seva biodiversitat.<\/p>\n

\"Costa

La Directiva Marc de l’Aigua va plantejar un canvi radical en la manera de tractar i gestionar les masses d’aig\u00fces marines costaneres, donant-les un valor ecosist\u00e8mic essencial per a la conservaci\u00f3 del paisatge i la biodiversitat. Costa nord del litoral de Platja d’Aro \u2013 Costa Brava \u2013 Girona. Foto Miquel Ventura Mons\u00f3<\/b> – Fundaci\u00f3 RAED<\/p><\/div>\n

En resum, despr\u00e9s de les darreres avaluacions realitzades en el marc de la UE per determinar el nivell, qualitat i extensi\u00f3 dels coneixements cient\u00edfics sobre l’estat real dels ecosistemes costaners i dels mars de la UE i de la Mediterr\u00e0nia encara hi ha les amenaces seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  1. Grans desviacions a la disponibilitat d’informaci\u00f3, els par\u00e0metres utilitzats i les escales en qu\u00e8 es van aplicar.<\/li>\n
  2. Limitada capacitat de comparar les dades i la informaci\u00f3 notificades per cada estat membre.<\/li>\n
  3. S’ha detectat que hi ha una gran quantitat de dades essencials per a un bon diagn\u00f2stic que encara s\u00f3n desconegudes o no estan disponibles.<\/li>\n<\/ol>\n

    Analitzant tota la informaci\u00f3 derivada de les accions de conservaci\u00f3 de la biodiversitat de la UE i dels seus estats, de les iniciatives i projectes que s’han desenvolupat o s’estan implementant actualment hem de ser capa\u00e7os de ser m\u00e9s efectius i aconseguir millors resultats a trav\u00e9s d’una cooperaci\u00f3 real i invertint els recursos necessaris tant a nivell econ\u00f2mic com de personal especialitzat i infraestructures.<\/p>\n

    Sent honestos i fruit de la dilatada experi\u00e8ncia del nostre equip de treball en temes de conservaci\u00f3 de la biodiversitat, perqu\u00e8 tot aix\u00f2 tingui sentit i funcioni cal poder implementar-lo a una escala local per despr\u00e9s intentar extrapolar aquesta informaci\u00f3 a una escala superior a nivell regional.<\/p>\n

    \"municipi

    El municipi de Begur (Costa Brava \u2013 Girona) alberga un patrimoni natural excel\u00b7lent amb bells paisatges mediterranis amb relleus muntanyosos i horitzons marins de postal. \u00c9s vital que per a la conservaci\u00f3 d’aquest patrimoni genu\u00ed del qual dep\u00e8n la seva principal activitat econ\u00f2mica basada en el turisme s’obtinguin fons econ\u00f2mics destinats a la conservaci\u00f3. Foto: Miquel Ventura Mons\u00f3<\/b> – Fundaci\u00f3 RAED.<\/p><\/div>\n

    Si b\u00e9 \u00e9s cert que els fons europeus s\u00f3n importants per assolir fites de l’estrat\u00e8gia sobre la conservaci\u00f3 de la biodiversitat, seran del tot insuficients a mitj\u00e0 i llarg termini i \u00e9s per aix\u00f2 que \u00e9s imperatiu buscar solucions innovadores per progressar de manera segura i perdurable. Azul.In<\/strong> \u00e9s l’acr\u00f2nim del projecte que porta per t\u00edtol “Valoritzaci\u00f3 econ\u00f2mica del capital mar\u00ed litoral i models d’inversi\u00f3 en conservaci\u00f3 local integrant la tecnologia Blockchain”<\/strong>, que la nostra organitzaci\u00f3 ha presentat recentment a una nova convocat\u00f2ria de la Fundaci\u00f3 Biodiversitat<\/strong>\u00a0per accedir a fons Next Generation<\/strong>. El projecte es basa que gr\u00e0cies a l’acc\u00e9s al coneixement, l’evoluci\u00f3 del concepte del capital natural, de l’economia ecol\u00f2gica i la irrupci\u00f3 de les noves tecnologies digitals permeten innovar i crear instruments \u00fatils per millorar la conservaci\u00f3 de la biodiversitat. En aquest context, la Fundaci\u00f3 RAED ha constitu\u00eft un equip de multidisciplinar de t\u00e8cnics i acad\u00e8mics de prestigi per impulsar aquest projecte amb l’objectiu de crear una eina efica\u00e7 que faci valdre el capital mar\u00ed litoral a escala local des d’una perspectiva econ\u00f2mica. L’objectiu \u00e9s comptabilitzar aquest capital natural com un actiu econ\u00f2mic de valor essencial per al seu \u00fas sostenible i la generaci\u00f3 de riquesa. El projecte tamb\u00e9 proposa crear un m\u00e8tode innovador i replicable per obtenir els recursos econ\u00f2mics necessaris per invertir de forma selectiva en la recuperaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del capital natural mar\u00ed (ecosistemes i biodiversitat) integrant el concepte NFT (Non-Fungible Token) en el marc de la tecnologia Blockchain.<\/p>\n

    En uns tres mesos sabrem si la proposta ha tingut \u00e8xit i ha aconseguit ser aprovada, cosa que ens datar\u00e0 de recursos per implementar el projecte a escala local a tres zones pilot de la costa espanyola. Seguim endavant!<\/p>\n

    Per saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n