{"id":110322,"date":"2021-12-30T15:14:17","date_gmt":"2021-12-30T15:14:17","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=110322"},"modified":"2021-12-31T17:59:24","modified_gmt":"2021-12-31T17:59:24","slug":"ignorem-el-valor-del-mar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/ignorem-el-valor-del-mar\/","title":{"rendered":"Ignorem el valor del mar"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong>, presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’article “Ignorem el valor del mar”<\/strong>, que complementa les seves reflexions recents sobre el paper que tenen la Fundaci\u00f3 i la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) en aquest obligat canvi d’era on la humanitat es juga bona part del seu futur.<\/p>\n

Ignorem el valor del mar<\/h2>\n

Les nostres vides depenen del mar i com deien els savis grecs, “m\u00e9s meravell\u00f3s que la saviesa dels ancians i la saviesa dels llibres \u00e9s la saviesa secreta del mar”. Els mars s\u00f3n el passat, el present i el futur del nostre planeta, de la nostra esp\u00e8cie i sense ells, mai no haur\u00edem pogut evolucionar. Ara mateix no podr\u00edem viure, ni alimentar-nos i el nostre futur sense ells es torna del tot impossible.<\/p>\n

\"Observaci\u00f3

Observant el mar al llarg de les quatre estacions podem arribar a comprendre la seva funci\u00f3 vital com a motor del cicle de l’aigua del qual depenem tots els \u00e9ssers vius. Foto: Miquel Ventura Mons\u00f3 \u2013 Fundaci\u00f3 RAED<\/p><\/div>\n

Des de la Fundaci\u00f3 RAED estudiem el medi mar\u00ed litoral i \u00e9s mitjan\u00e7ant aquest coneixement i experi\u00e8ncia que divulguem les funcions essencials que el bioma m\u00e9s important de la Terra genera i a partir de les quals existim. Una realitat que la majoria de la societat desconeix, ignorant-ne el veritable valor i fortuna.<\/p>\n

M\u00e9s del 76 % de la superf\u00edcie del nostre planeta est\u00e0 coberta per aigua salada, un fet que donaria la singularitat necess\u00e0ria perqu\u00e8 a la Terra li digu\u00e9ssim Planeta Oce\u00e0<\/div>\n

Es creu que els pulmons de la Terra es troben a les selves tropicals que hi ha a la franja de l’equador planetari, espessos boscos que funcionen com les principals fonts d’oxigen, de fixaci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni, de producci\u00f3 de biomassa i de dip\u00f2sits naturals de biodiversitat. Per\u00f2 aquesta afirmaci\u00f3 no \u00e9s del tot certa, ja que la producci\u00f3 m\u00e9s gran d’oxigen del planeta es produeix a les vastes masses d’aigua del gran oce\u00e0 planetari fruit de l’activitat metab\u00f2lica del fitopl\u00e0ncton mar\u00ed.<\/p>\n

Aquests organismes vegetals produeixen oxigen i absorbeixen CO\u2082 mitjan\u00e7ant la fotos\u00edntesi, cosa que genera un flux de gasos que nodreix les aig\u00fces marines i l’atmosfera i gr\u00e0cies a aix\u00f2 podem respirar.<\/p>\n

M\u00e9s del 76 % de la superf\u00edcie del nostre planeta est\u00e0 coberta per aigua salada, un fet que donaria la singularitat necess\u00e0ria perqu\u00e8 a la Terra li digu\u00e9ssim Planeta Oce\u00e0, i aix\u00f2 potser significaria que els humans han ent\u00e8s el valor i el significat del medi mar\u00ed per a les nostres vides i li rendeix el seu just tribut donant-li el nom i el respecte que es mereix.<\/p>\n

La mida i la dimensi\u00f3 de l’oce\u00e0 global empetiteix qualsevol espai que hi ha sobre els continents. El mar \u00e9s per excel\u00b7l\u00e8ncia el veritable ecosistema planetari i aix\u00f2 fa que la nostra llar, dins del sistema solar, sigui tan diferent de la resta dels planetes, curull de formes de vida la qual m\u00e9s bella i interessant de con\u00e8ixer, observar i protegir.<\/p>\n

\"Colonia

Col\u00f2nia de corall vermell (Corallium rubrum) observada a la costa de Sant Feliu de Gu\u00edxols (Costa Brava, Girona) una esp\u00e8cie que pel seu valor comercial ha estat sobreexplotada i que l’escalfament global i la contaminaci\u00f3 est\u00e0 minvant la capacitat de desenvolupament en aig\u00fces del Mediterrani. Foto: Joan Ll\u00e0tzer Mateu. Projecte Silmar. Fundaci\u00f3 RAED<\/p><\/div>\n

S’estima que dels 375 milions de quil\u00f2metres quadrats de superf\u00edcie terrestre submergida al mar nom\u00e9s hem explorat un petit percentatge no superior al 15%. Avui sabem m\u00e9s coses de l’univers proper que del medi oce\u00e0nic de la Terra i de les diverses i estranyes formes de vida que hi habiten.<\/p>\n

La part ner\u00edtica del mar, la m\u00e9s a prop del continent que oscil\u00b7la entre els 15 i els 200 metres de profunditat, \u00e9s la zona m\u00e9s estudiada, i a partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a la inexplorada i remota zona oce\u00e0nica. Com va expressar Isaac Newton<\/strong>, el pare de la llei de la gravitaci\u00f3 universal (Philosophiae Naturalis Principia Mathematica<\/strong>, 1687), “el que sabem \u00e9s una gota d’aigua; all\u00f2 que ignorem \u00e9s l’oce\u00e0”<\/strong>.<\/p>\n

Avui, les noves tecnologies de cartografia submarina de precisi\u00f3, el programari, la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i els nous robots submarins fan m\u00e9s accessible l’estudi prec\u00eds del fons del mar, per\u00f2 encara estem limitats perqu\u00e8, en gran part, la llera oce\u00e0nica est\u00e0 a una profunditat mitjana d’uns 3.800 metres, on les altes pressions, els corrents marins i la nul\u00b7la visibilitat dificulten en exploraci\u00f3. En uns quants anys les tecnologies oce\u00e0niques i els nous drons submarins canviaran radicalment aquesta realitat i ser\u00e0 en aquell moment quan serem m\u00e9s capa\u00e7os de percebre la veritable dimensi\u00f3 de valor i coneixement que el mar acull, d’entendre millor el seu funcionament i aprendre’n, aix\u00ed com de gestionar-ho de forma correcta i preservar aquest patrimoni per a les futures generacions.<\/p>\n

“El que sabem \u00e9s una gota d’aigua;
\nall\u00f2 que ignorem \u00e9s l’oce\u00e0”
\nIsaac Newton (1642 \u2013 1727)<\/div>\n

El 90% de la biomassa (quantitat de mat\u00e8ria viva) del planeta es troba als oceans i aix\u00f2 significa que gaireb\u00e9 tot el que \u00e9s viu a la Terra es troba al mar. De tota aquesta biomassa marina la gran majoria correspon a organismes microsc\u00f2pics o molt petits, i es pot considerar que el medi mar\u00ed \u00e9s com un brou viu on un cent\u00edmetre c\u00fabic d’aigua alberga aproximadament tres milions de virus, un mili\u00f3 de bacteris, milers d’algues i d’altres esp\u00e8cies microsc\u00f2piques, totes inofensives i necess\u00e0ries per mantenir la salut dels oceans i la de les nostres vides.<\/p>\n

\u201cAmb cada gota d’aigua que beus, cada respiraci\u00f3 que prens est\u00e0s
\nconnectat amb el mar. No importa a quina part de la Terra viva.
\nLa majoria de l’oxigen de l’atmosfera el genera el mar\u201d.<\/div>\n

L’aigua de mar no \u00e9s simplement aigua salada, cont\u00e9 els 118 elements de la taula peri\u00f2dica en la seva forma org\u00e0nica i biodisponible, encara que la gran majoria (85%) siguin ions de sodi i clor. De fet, la seva composici\u00f3 \u00e9s similar a la del l\u00edquid extracel\u00b7lular i per aix\u00f2 \u00e9s un aut\u00e8ntic s\u00e8rum fisiol\u00f2gic natural concentrat capa\u00e7 de satisfer les necessitats minerals de les c\u00e8l\u00b7lules de tots els \u00e9ssers vius a l’escala animal i humana, una realitat cient\u00edficament demostrada que posa de manifest el nostre origen mar\u00ed.<\/p>\n

En el context particular de la mar Mediterr\u00e0nia cal parlar de l’entorn natural on la humanitat s’ha desenvolupat al llarg de milers d’anys i avui som el fruit de l’hibridisme gen\u00e8tic i cultural que els nostres avantpassats van forjar en el seu esfor\u00e7 per la superviv\u00e8ncia i el progr\u00e9s. La nostra hist\u00f2ria evolutiva en aquest lloc del m\u00f3n \u00e9s excel\u00b7lent i ha estat possible gr\u00e0cies a la capacitat de l’entorn mar\u00ed per acollir-nos i d’abastir les nostres necessitats en un escenari de bells paisatges i de clima benigne que captiva els que el coneixen.<\/p>\n

Avui, la Mediterr\u00e0nia continua sent generosa amb nosaltres, per\u00f2 aquesta magn\u00edfica benvolen\u00e7a s’ha tornat insuficient per cobrir les nostres necessitats ingents d’espai, de recursos naturals i d’energia, una situaci\u00f3 que posa en perill cr\u00edtic la qualitat de l’entorn natural i la seva capacitat de resili\u00e8ncia.<\/p>\n

\"Impactos

Impactes acumulatius d’origen antropog\u00e8nic a la Mediterr\u00e0nia, destacant la contaminaci\u00f3, la sobrepesca, l’escalfament global i la pres\u00e8ncia d’esp\u00e8cies invasores. Font Model d’estudi d’impactes acumulatius a la Mediterr\u00e0nia basat en els treballs de Halpern el 2008-2017 i utilitzats per la NCEAS<\/p><\/div>\n

Els esfor\u00e7os de persones, organitzacions i governs que des dels anys 70 treballen per posar soluci\u00f3 a la degradaci\u00f3 d’aquest entorn mar\u00ed com\u00fa mitjan\u00e7ant acords, pactes i convenis \u00e9s insuficient per fer front al gegant\u00ed repte mediambiental i hum\u00e0 a qu\u00e8 ens enfrontem.<\/p>\n

Mentre escric aquestes lletres, la Fundaci\u00f3 RAED est\u00e0 preparant un projecte interessant i innovador per a una convocat\u00f2ria d’ajudes derivades dels Fons Next Generation<\/strong> titulat “Valoritzaci\u00f3 econ\u00f2mica del capital natural mar\u00ed litoral i models d’inversi\u00f3 en conservaci\u00f3 amb la integraci\u00f3 de la tecnologia NFT”<\/strong>, una interessant iniciativa que t\u00e9 l’objectiu de valorar el capital natural del medi mar\u00ed litoral i dels serveis ecosist\u00e8mics que genera a escala local i regional, a m\u00e9s de dissenyar una f\u00f3rmula econ\u00f2mica efica\u00e7 per obtenir recursos econ\u00f2mics recurrents i estables per a la millora i la conservaci\u00f3 del capital natural i mantenir els ecosistemes marins sans assegurant la nostra superviv\u00e8ncia socioecon\u00f2mica i benestar.<\/p>\n

La realitat ens ensenya amb infinitat d’arguments, que cal canviar la nostra manera de pensar i actuar si volem trobar noves vies d’acci\u00f3 i solucions per fer front al futur del nostre entorn natural amb esperan\u00e7a. Si som capa\u00e7os de compartir el coneixement, si gestionem efica\u00e7ment els recursos naturals disponibles, dels quals nom\u00e9s som usufructuaris i si implementem les nostres capacitats col\u00b7lectives amb saviesa podrem recuperar i mantenir sa i vital el patrimoni natural gr\u00e0cies al qual podrem continuar vivint i progressar com a esp\u00e8cie.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s<\/h2>\n