{"id":109033,"date":"2021-12-03T07:09:33","date_gmt":"2021-12-03T07:09:33","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=109033"},"modified":"2021-12-04T16:21:15","modified_gmt":"2021-12-04T16:21:15","slug":"la-mort-segons-tres-filosofs-chardin-heidegger-i-morin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/la-mort-segons-tres-filosofs-chardin-heidegger-i-morin\/","title":{"rendered":"La mort segons tres fil\u00f2sofs: Chardin, Heidegger i Morin"},"content":{"rendered":"

August Corominas<\/em><\/strong><\/a>
\nProfessor de la Universitat de M\u00farcia i de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i acad\u00e8mic em\u00e8rit i membre del Senat de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

August Corominas<\/em><\/strong><\/a>, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de M\u00farcia<\/strong> i de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong> i acad\u00e8mic em\u00e8rit i membre del Senat<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), comparteix amb la comunitat acad\u00e8mica l’article “La mort segons tres fil\u00f2sofs: Chardin, Heidegger i Morin”<\/strong>, una reflexi\u00f3 sobre els efectes que estan comportant la conjunci\u00f3 de la pand\u00e8mia de la Covid-19 i l’actual crisi clim\u00e0tica. Un article que se suma a les seves recents reflexions sobre els efectes del clima a la salut publicades tamb\u00e9 a la web de la RAED: “Efectes directes i indirectes del canvi clim\u00e0tic sobre la salut humana<\/a>“<\/strong>, “Salut humana, h\u00e0bitat i canvi clim\u00e0tic<\/a>“<\/strong>, “Emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, degradaci\u00f3 ecol\u00f2gica, malaltia i mort<\/a>“<\/strong>\u00a0i “Una hidrosfera contaminada”<\/a>.<\/p>\n

La mort segons tres fil\u00f2sofs: Chardin, Heidegger i Morin<\/h3>\n

Pierre Teilhard de Chardin<\/strong> (1881-1958), Martin Heidegger<\/strong> (1889-1976) i Edgard Morin<\/strong> (1921) s\u00f3n els que han donat vida liter\u00e0ria al tema de la mort de l’home al darrer segle. La vida \u00e9s per morir. Heidegger desenvolupa el concepte del “dasein”, Teilhard t\u00e9 una visi\u00f3 cristiana de la vida i de la mort i Morin explora els conceptes d’home i cultura i reflexiona sobre la mort humana.<\/p>\n

\"Dr.

Dr. August Corominas<\/p><\/div>\n

Reflexionar sobre la nostra mort \u00e9s reflexionar sobre la nostra vida. La mort \u00e9s una dimensi\u00f3 de la vida. Per a Martin Heidegger, fil\u00f2sof existencialista, la mort \u00e9s l\u2019esdeveniment essencial en l’aventura humana. La mort \u00e9s un misteri, la considerem com el moment de dir adeu a tot, \u00e9s el viatge de marxar i no tornar\u00e0s. Per qu\u00e8 vam n\u00e9ixer, si morirem? Quan el cos malalt sent sensaci\u00f3 de declivi, de fragilitat, desarmonia, malestar, dissoluci\u00f3… s’entreveu un moment tr\u00e0gic de desaparici\u00f3 amb p\u00e8rdua de tot: fam\u00edlia, posici\u00f3 social, patrimoni, fortuna… La mort es produeix en cessar les funcions fonamentals: activitat card\u00edaca i activitat respirat\u00f2ria, cosa que representa el cessament de les funcions cerebrals. Hi ha la mort biol\u00f2gica o mort cerebral i la mort total de tot l’organisme. Ens preguntem si hi ha la vida despr\u00e9s de la vida (Moody, Raymond A.) Morir \u00e9s passar a una altra dimensi\u00f3? El gran fil\u00f2sof, pensador i pol\u00edtic franc\u00e8s Edgar Morin separa home-cultura, vida-natura, f\u00edsica-qu\u00edmica.<\/p>\n

No \u00e9s possible bioqu\u00edmicament la immortalitat. Hi ha molt\u00edssimes reaccions metab\u00f2liques irreversibles. No s’accepta la mort, hi ha una cultura negadora de la mort, i \u00e9s una actitud immadura. La mort no \u00e9s pas l’enemic. A les facultats de Medicina es t\u00e9 aquesta creen\u00e7a. Parlar de la mort \u00e9s un tema antisocial, un tab\u00fa. Per\u00f2 la vida de l’home es defineix per la fi d’aquest, com un cam\u00ed a la meta del qual condueix. La vida \u00e9s el temps que transcorre entre naixement i mort, o m\u00e9s ben dit, \u00e9s el conjunt d’actes que un vivent porta a terme.<\/p>\n

Pierre Teilhard de Chardin estudia profundament el tema de la mort relacionat amb el cristianisme. Teilhard de Chardin era pensador, fil\u00f2sof, sacerdot i jesu\u00efta. La mort \u00e9s l\u02bcesdeveniment essencial en l\u02bcaventura humana. A “El medio divino”<\/strong> exposa que la creaci\u00f3, l’encarnaci\u00f3 i la redempci\u00f3 s\u00f3n indissociables. La hist\u00f2ria de la cosmog\u00e8nesi, de la biog\u00e8nesi i l’antropog\u00e8nesi es presenta com un esfor\u00e7 de s\u00edntesi convergent cap a l’exist\u00e8ncia d’un fi \u00faltim que Teilhard de Chardin anomena punt omega. A la mort \u00e9s com un oce\u00e0, ve a confluir les nostres disminucions, brusques o graduals, i la mort \u00e9s el resum. La mort \u00e9s una debilitat incurable dels \u00e9ssers corporals. El mateix autor\u00a0 t\u00e9 els ulls fixos en Crist ressuscitat, vers qui tota la creaci\u00f3 aspira i en qui troba la seva consist\u00e8ncia. Crist ha ven\u00e7ut la mort. Accepta la veritat de la mort com a possibilitat pr\u00f2pia i ineludible de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n

Morin, soci\u00f2leg, pensador, fil\u00f2sof i pol\u00edtic diu que l’home comen\u00e7a les creences religioses a partir d’enterrar els morts, m\u00e0gia, bruixeria, espiritisme, xamans, creences a l’altra vida, resurrecci\u00f3, immortalitat… neixen de l’intent hum\u00e0 de resoldre el problema de la mort. El seu credo cient\u00edfic era separar conceptes home-cultura, vida-natura i f\u00edsica-qu\u00edmica. Morin \u00e9s el gran pensador dels segles XX i XXI, se li van concedir 14 premis importants, 15 honoris causa. Ha publicat 35 llibres, entre els quals destaca “El hombre y la muerte”<\/strong>. Al seu centenari es va posar de manifest la seva gran contribuci\u00f3 a aquest tema, sobre el qual es van fer deu pel\u00b7l\u00edcules. Una de les seves frases encertades i valuoses \u00e9s que \u201cl’home ha oblidat massa la mort\u201d, no sabem res de la psicologia de la mort. Morin posa la crisi de la mort. Explica el concepte d’amortalitat a les c\u00e8l\u00b7lules. Alguns autors, de fet, accepten la possibilitat de la immortalitat (Cordeiro, Grey). D’altres creuen en el manteniment de la vida humana mitjan\u00e7ant la criog\u00e8nia.<\/p>\n

\"Lynn

Lynn Margulis (Bi\u00f3loga Evolucionista)<\/p><\/div>\n

Vull comparar el concepte de mort en la mentalitat filos\u00f2fica-pensadora amb el vessant cient\u00edfic. Cal recordar que el vessant filos\u00f2fic per pensadors es desenvolupa entre els segles XIX i XX; en canvi, les troballes cient\u00edfiques s\u00f3n a partir de la Segona Guerra Mundial. En el per\u00edode cient\u00edfic, la ci\u00e8ncia i la tecnologia, juntament amb altres ci\u00e8ncies, ha progressat molt\u00edssim. Lynn Margulis<\/strong> i Dorion Sagan<\/strong> han definit les vides animals i la humana passant per totes les etapes d’\u00e9ssers vivents. Qu\u00e8 \u00e9s la vida? Un banquet de diversitat biol\u00f2gica, segons el pensament d’Erwin Schr\u00f6dinger<\/strong>.<\/p>\n

Han estat definitius els instruments radiol\u00f2gics per analitzar quan ha tingut lloc la mort. S\u00f3n importants per saber quan podem aprofitar teixits o \u00f2rgans coneixent exactament la mort cerebral irreversible. Els m\u00e8todes primitius ja no es poden fer servir (expiraci\u00f3, prova del mirall, prova del dolor, pols card\u00edac…). Observeu que en aquest temps s’han conegut mitocondris, biologia cel\u00b7lular i molecular, la fosforilaci\u00f3 oxidativa, la s\u00edntesi d’energia en forma d’ATP, la metagen\u00f2mica, la teoria dels radicals lliures…<\/p>\n

La vida \u00e9s un proc\u00e9s din\u00e0mic, actiu, integrat, perfectament ordenat, estructurat, connectat, integrat; la mort\u00a0 \u00e9s un proc\u00e9s destructor, \u00e9s el caos metab\u00f2lic, disfunci\u00f3 mitocondrial, abs\u00e8ncia del proc\u00e9s de fosforilaci\u00f3 oxidativa, desintegrat. No sint\u00e8tic, l\u00edtic, fatiga de materials, autodestructiu. Moren totes les c\u00e8l\u00b7lules alhora? En aquest sentit, \u00e9s molt important l’aportaci\u00f3 filos\u00f2fica de Teilhard de Chardin.<\/p>\n

\u00c9s molt interessant el llibre “\u00bfQu\u00e9 es la vida?”<\/strong>, de Margulis i Sagan. L’\u00e9sser viu \u00e9s un \u00e9sser diferent del conjunt del m\u00f3n, de la biosfera, separat de la resta. Les caracter\u00edstiques d’un \u00e9sser viu depenen de cinc propietats: 1. Autopoesi, 2. Automanteniment, 3. Evoluci\u00f3, 4. Reproducci\u00f3 i 5. Transmutaci\u00f3 de mat\u00e8ria i energia. Alexandr Oparin<\/strong> considera que una atmosfera primitiva formada per hidrogen, met\u00e0, amon\u00edac i una font d’energia creava mol\u00e8cules vives. Altres autors com ja van iniciar la s\u00edntesi d’ATP i la s\u00edntesi d’ADN. La vida\u00a0 permanentment \u00e9s assetjada per la mort, que \u00e9s part de la vida. Segueixen la c\u00e8l\u00b7lula precariota o eucariota. M\u00e9s endavant les c\u00e8l\u00b7lules agrupades, multicel\u00b7lulars, animals. Per a la vida cal la mat\u00e8ria, que es converteix en energia segons el segon principi de termodin\u00e0mica. Per complir els principis de la biosfera cal el cicle de la fotos\u00edntesi. El foc solar\u00a0 es transforma en el foc verd de la fotos\u00edntesi. La vida \u00e9s la celebraci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia. La vida \u00e9s un esdeveniment brillant amb s\u00edntesi i intercanvi termodin\u00e0mic.<\/p>\n

Bibliografia<\/h2>\n

August Corominas: “Hombre, biosfera, muerte”. (En prensa 2020)
\nAugust Corominas: “Fisiopatolog\u00eda ambiental y espacial” (Col. M\u00e9dicos, Barcelona)
\nLynn Margulis y Dorion Sagan: “\u00bfQu\u00e9 es la vida? (Proa, 1997)
\nEdgar Morin: “El hombre y la muerte” (Kair\u00f3s, 1951)<\/p>\n

 <\/p>\n\n\t\t