{"id":108410,"date":"2021-11-18T18:16:40","date_gmt":"2021-11-18T18:16:40","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=108410"},"modified":"2021-11-19T15:59:44","modified_gmt":"2021-11-19T15:59:44","slug":"el-declivi-del-capital-i-la-crisi-socio-economica-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-declivi-del-capital-i-la-crisi-socio-economica-global\/","title":{"rendered":"El declivi del capital i la crisi socioecon\u00f2mica global"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong>, reflexiona a l’article “El declivi del capital i la crisi socioecon\u00f2mica global”<\/strong>, sobre les conclusions de la recent Cimera del Clima de Glasglow<\/strong> (COP26<\/strong>) i el paper important que ha de desenvolupar la societat civil i la comunitat acad\u00e8mica per afavorir les pol\u00edtiques de sostenibilitat. S’atura en la funci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 i de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) en la tasca de salvaguarda del patrimoni natural a trav\u00e9s del seu estudi i coneixement.<\/p>\n

El declivi del capital i la crisi socioecon\u00f2mica global<\/h2>\n

La recent Cimera del Clima (COP26) celebrada a Glasgow ha concl\u00f2s i, en general, els seus resultats han estat modestos i poc esperan\u00e7adors per fer front amb fermesa a la urgent realitat que ens ofereix l’escalfament global de la Terra.<\/p>\n

La COP26 es flexibilitza amb l’\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils i no ha aconseguit assolir les inversions verdes necess\u00e0ries per finan\u00e7ar les accions d’adaptaci\u00f3 i de lluita contra els efectes del canvi clim\u00e0tic i la p\u00e8rdua de biodiversitat. Efectes que pertorben sobretot els pa\u00efsos m\u00e9s pobres i amb menys capacitat tecnol\u00f2gica per lluitar contra la pujada del nivell del mar, els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics extrems i, entre d’altres, un dels m\u00e9s importants: la disfunci\u00f3 natural del cicle de l’aigua que afectar\u00e0 la productivitat de les collites de tot el m\u00f3n posant al l\u00edmit la nostra capacitat de superviv\u00e8ncia com a societat i generant grans migracions de poblaci\u00f3 (refugiats ambientals) cap a altres pa\u00efsos amb m\u00e9s seguretat i qualitat de vida. En aquest context, el manteniment de l’aigua com a mitj\u00e0 \u00e9s de vital import\u00e0ncia per actuar i fer front als reptes que ens ofereix els canvis del clima a escala global.<\/p>\n

El “Living Planet Report”<\/strong><\/a> (WWF<\/strong>, 2020) presenta una imatge inquietant de l’impacte de l’activitat humana sobre la vida silvestre, la biodiversitat, els boscos, els oceans, els rius, els llacs i el nou comportament clim\u00e0tic impredictible del planeta, accentuant que la nostra capacitat de reacci\u00f3 per actuar \u00e9s cada cop m\u00e9s limitada o gaireb\u00e9 nul\u00b7la. Per tant, hi ha una necessitat urgent que la comunitat global es replantegi com actuar i com redefinir col\u00b7lectivament les accions per protegir, restaurar la naturalesa i progressar com a esp\u00e8cie. Els resultats de la COP26 no en reflecteixen res.<\/p>\n

Els estudis m\u00e9s recents de la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura<\/strong><\/a> (UICN) i de l’Stockholm Resilence Centre<\/strong><\/a> sobre l’estat de la biodiversitat i els l\u00edmits que descarreguen els biomes m\u00e9s importants del planeta ens indiquen que les poblacions globals d’esp\u00e8cies de vertebrats han disminu\u00eft un 60% de mitjana en poc m\u00e9s de 40 anys. Durant les darreres d\u00e8cades, l’activitat humana ha afectat greument els h\u00e0bitats i espais naturals de vida salvatge dels quals la humanitat dep\u00e8n com els oceans i els esculls de corall, els boscos, els rius, llacs, maresmes i manglars. Sense anar m\u00e9s lluny, el 26% de l’Amaz\u00f2nia ha desaparegut en nom\u00e9s 50 anys, mentre que es calcula que els darrers 30 anys els mars del m\u00f3n han perdut aproximadament la meitat dels seus coralls poc profunds.<\/p>\n

Les causes m\u00e9s rellevants de la p\u00e8rdua del capital natural s\u00f3n el desgast i la reducci\u00f3 dels entorns naturals salvatges, la sobreexplotaci\u00f3 dels recursos naturals, l’agricultura, la contaminaci\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic; totes elles accions vinculades a un augment continu del consum hum\u00e0. Les societats humanes estan minvant el capital natural i amb aix\u00f2 la capacitat de la naturalesa per alimentar i mantenir les nostres vides, societats i economies. La nostra manera d’alimentar-nos i de finan\u00e7ar les nostres societats i economies est\u00e0 empenyent la natura i els serveis que ens mantenen al l\u00edmit.<\/p>\n

\"insecto

Les poblacions d’insectes pol\u00b7linitzadors estan en declivi a escala planet\u00e0ria i, amb aix\u00f2, est\u00e0 en risc la productivitat agr\u00edcola mundial. Aquest \u00e9s un repte sense resoldre per a la humanitat que ha d’afrontar la ci\u00e8ncia i la innovaci\u00f3 en la gesti\u00f3 sostenible i respectuosa de l’entorn natural. Foto: Miquel Ventura<\/p><\/div>\n

L’informe “Living Planet Report”<\/strong><\/a> presenta una visi\u00f3 global de l’estat del nostre m\u00f3n natural, que vint anys despr\u00e9s de la primera publicaci\u00f3, \u00e9s avui un document de refer\u00e8ncia a escala mundial. Aquest informe fa una cosa realment important i \u00fanica: ens proporciona una instant\u00e0nia del panorama global de la p\u00e8rdua de biodiversitat i de les amenaces que les nostres activitats socials col\u00b7lectives representen per al m\u00f3n natural.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia ens mostra la crua realitat que pateixen els nostres boscos, rius i oceans. Pam a pam, esp\u00e8cie per esp\u00e8cie, la reducci\u00f3 dels entorns salvatges i de la biodiversitat \u00e9s un clar indicador del gran impacte i pressi\u00f3 que estem exercint al planeta i que trenca la invisible xarxa interdependent de la vida que ens sost\u00e9 a tots i ens alimenta.<\/p>\n

La tasca de la RAED i la seva Fundaci\u00f3<\/h2>\n

Aquesta tasca de diagnosi actualitzada del que li passa a la naturalesa planet\u00e0ria que realitza el WWF i altres organitzacions del m\u00f3n, \u00e9s el que des de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i la seva Fundaci\u00f3 estem realitzant amb el projecte “Reptes Vitals per a una Nova Era”<\/strong><\/a>, amb l’estat actual de la nostra natura m\u00e9s propera (projecte Silmar<\/strong><\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 integrant totes les \u00e0rees del coneixement hum\u00e0. Una iniciativa que liderem des del saber i l’experi\u00e8ncia dels nostres acad\u00e8mics i col\u00b7laboradors que es veu reflectit al primer volum del document Retos Vitales 2021 i que ara, amb m\u00e9s criteri i instrucci\u00f3, tamb\u00e9 manifesten els primers articles rebuts per a la segona edici\u00f3 del nou document que es publicar\u00e0 durant el primer semestre del 2022.<\/p>\n

\"Gr\u00e0fic

Gr\u00e0fic 1. L’empremta ecol\u00f2gica mesura la superf\u00edcie de terra i aigua que requereix una poblaci\u00f3 humana per produir els recursos que consumeix i absorbir-ne les emissions de di\u00f2xid de carboni i residus. Es mesura en hect\u00e0rees globals per c\u00e0pita, on l’hect\u00e0rea global (gha) es normalitza a la productivitat mitjana ponderada per \u00e0rea del tipus de s\u00f2l espec\u00edfic. NEF 2019<\/p><\/div>\n

A trav\u00e9s d’indicadors com ara l’\u00edndex del planeta viu (LPI), proporcionat per la Zoological Society of London<\/strong><\/a> (ZSL), l’\u00edndex de l’h\u00e0bitat de les esp\u00e8cies (SHI), l’\u00edndex de la llista vermella de la UICN (RLI) i l\u2019\u00edndex d’inactivitat de la biodiversitat (BII), sumat als l\u00edmits planetaris i la petjada ecol\u00f2gica (gr\u00e0fic 1, Network ecological footprint<\/a><\/strong>) se’ns presenta un panorama inquietant i antag\u00f2nic per a nosaltres: l’activitat humana empeny els sistemes naturals del planeta que suporten la vida a la terra al l\u00edmit en un proc\u00e9s de col\u00b7lapse predictible.<\/p>\n

Aquest bany de realitat passa tamb\u00e9 a prop de les nostres cases, pobles i ciutats des de fa d\u00e8cades i en el context de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica tamb\u00e9 on alguns dels sistemes naturals dels quals m\u00e9s depenem, els rius, llacs i aq\u00fc\u00edfers s\u00f3n un clar exemple que ens ha de fer reaccionar a temps.<\/p>\n

Tot i que les estad\u00edstiques s\u00f3n esfere\u00efdores quant a la p\u00e8rdua de qualitat ecol\u00f2gica i biodiversitat de les nostres fonts d’aigua dol\u00e7a no podem perdre l’esperan\u00e7a. Com diu el professor Ken Norris<\/strong>, director de ci\u00e8ncies de ZSL, “tenim l’oportunitat de dissenyar un nou cam\u00ed que ens permeti conviure de manera sostenible amb la vida salvatge de qu\u00e8 depenem, per\u00f2 hem de ser conseq\u00fcents amb una ambiciosa agenda de canvis que tots hi hem de participar”. \u00c9s incompatible dir que l’activitat humana sacrifica la capacitat de la naturalesa de fer costat a la humanitat, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un fet irrefutable.<\/p>\n

La p\u00e8rdua dels rius, un s\u00edmbol d’involuci\u00f3 humana<\/h2>\n

Els rius s\u00f3n un dels ecosistemes m\u00e9s diversos del planeta i dels que depenen m\u00e9s les societats humanes i la biodiversitat, per\u00f2, com ja hem dit, estan molt amena\u00e7ats per la seva explotaci\u00f3, contaminaci\u00f3 i fragmentaci\u00f3 dels seus h\u00e0bitats. Actualment, a escala mundial, hi ha m\u00e9s de 58.400 grans preses de rius que serveixen principalment per al reg, la producci\u00f3 d’energia hidr\u00e0ulica, el subministrament d’aigua i el control d’inundacions (Icold, 2016). Les preses fragmenten m\u00e9s del 60% de tots els grans rius d’Europa i els nivells de segmentaci\u00f3 dels rius m\u00e9s petits encara s\u00f3n m\u00e9s grans, l’estat actual de tots els rius d’Espanya en s\u00f3n un clar exemple. Al nostre continent nom\u00e9s el 22% dels rius romanen amb un grau de circulaci\u00f3 de l’aigua ecol\u00f2gicament acceptable (WWF, 2019). A causa de les limitades oportunitats de mobilitat de les esp\u00e8cies eminentment aq\u00fc\u00edcoles, hi ha fortes desconnexions entre els diferents h\u00e0bitats i trams al llarg dels rius i entre masses d’aigua. Aquests s\u00f3n efectes especialment perjudicials per a les esp\u00e8cies migrat\u00f2ries o de mobilitat din\u00e0mica, cosa que fa m\u00e9s dif\u00edcil o fins i tot impossible evitar les barreres als peixos i altres invertebrats amb una p\u00e8rdua dram\u00e0tica de vigor h\u00edbrid de les poblacions per l’efecte gen\u00e8tic de l’a\u00efllament.<\/p>\n

\"El

El valor econ\u00f2mic i social de l’aigua com a mitj\u00e0 (rius, llacs, aq\u00fc\u00edfers, neu, paisatge) \u00e9s vital per a la nostra superviv\u00e8ncia i qualitat de vida; aprenguem a valorar-la i a protegir-la des de l’acci\u00f3 personal i col\u00b7lectiva. Foto: Miquel Ventura Mons\u00f3<\/p><\/div>\n

Als passadissos i sales de Glasgow es va parlar una vegada i una altra sobre la import\u00e0ncia i el valor de la naturalesa per a la salut i el benestar de les persones, per les nostres societats i economies. A escala mundial, la natura proporciona serveis per valor de prop de 125 bilions de d\u00f2lars a l’any, alhora que contribueix a garantir el subministrament d’aire fresc, aigua neta, aliments, energia, medicaments i altres productes i materials.<\/p>\n

En el context de la p\u00e8rdua de la biodiversitat \u00e9s essencial donar import\u00e0ncia dels pol\u00b7linitzadors responsables de la fecundaci\u00f3 d’infinitat de plantes, aix\u00ed com de la producci\u00f3 dels cultius i factors com un clima incert i canviant, la contaminaci\u00f3 de rius i llacs, les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles intensives, la introducci\u00f3 d’esp\u00e8cies invasores i les malalties emergents han afectat l’abund\u00e0ncia d’esp\u00e8cies clau, la diversitat i el seu estat de salut.<\/p>\n

Com va dir el capit\u00e0 Jacques Cousteau<\/strong> (1910-1997) que a tants ens va inspirar, “durant la major part de la hist\u00f2ria, l’home va haver de lluitar contra la natura per sobreviure; ara comen\u00e7a a adonar-se que, per sobreviure, l’ha de protegir”. Una premissa que des de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/strong> i la seva Fundaci\u00f3 assumim com un prop\u00f2sit ferm d’acci\u00f3 avui i en el futur.<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/h2>\n