{"id":107752,"date":"2021-11-05T12:31:02","date_gmt":"2021-11-05T12:31:02","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=107752"},"modified":"2021-11-09T11:22:31","modified_gmt":"2021-11-09T11:22:31","slug":"compromesos-amb-la-diversitat-i-la-crisi-climatica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/compromesos-amb-la-diversitat-i-la-crisi-climatica\/","title":{"rendered":"Compromesos amb la diversitat i la crisi clim\u00e0tica"},"content":{"rendered":"

Miquel Ventura<\/em><\/strong>
\nDirector de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/em><\/p>\n

Miquel Ventura<\/strong>, director de projectes de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors<\/strong> i impulsor del projecte d’observaci\u00f3 i protecci\u00f3 de la biodiversitat marina Silmar<\/strong><\/a>, presenta a la comunitat acad\u00e8mica l’article “El nostre comprom\u00eds amb la biodiversitat i el canvi clim\u00e0tic”<\/strong>, on comparteix les seves reflexions sobre el desenvolupament d’aquest projecte ambici\u00f3s, assumit per la Fundaci\u00f3, a la llum de la necess\u00e0ria protecci\u00f3 mediambiental que exigeixen les institucions internacionals emparades per les institucions cient\u00edfiques m\u00e9s prestigioses.<\/p>\n

El nostre comprom\u00eds amb la biodiversitat i el canvi clim\u00e0tic<\/h2>\n

Els l\u00edders i representants de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n estan reunits aquests dies a la ciutat brit\u00e0nica de Glasgow (Glasgow Summit 2021<\/strong>) a la cimera sobre el clima o COP26<\/strong>. L’objectiu \u00e9s fer un balan\u00e7 dels acords adoptats a Par\u00eds el 2015 i establir les mesures necess\u00e0ries perqu\u00e8 amb un pacte global es garanteixi que la humanitat no sobrepassi els l\u00edmits de temperatura acordats a la capital francesa. Els eixos prioritaris d’aquesta esperada cimera de Glasgow s\u00f3n la limitaci\u00f3 a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, finan\u00e7ament real per implementar aquestes mesures a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, sobretot als pa\u00efsos pobres, i una cooperaci\u00f3 m\u00e9s gran entre els pa\u00efsos per assolir els objectius clim\u00e0tics.<\/p>\n

\"LaL’escalfament global del planeta \u00e9s el gran repte mediambiental de tota la humanitat que ens exigeix \u200b\u200btreballar junts per aportar solucions efectives i evitar el col\u00b7lapse que plana sobre tots nosaltres pels efectes col\u00b7laterals que aquest fenomen t\u00e9 sobre tots els ecosistemes del globus, el cicle aigua i, entre d’altres coses, sobre la biodiversitat i les seves funcions essencials. Nom\u00e9s l’efecte del canvi dels patrons clim\u00e0tics ja afecta el nostre benestar, la nostra salut i augmenta la pobresa, ja que \u00e9s antag\u00f2nic amb model de desenvolupament que continuem mantenint i que \u00e9s, en gran part, l’origen del problema.<\/p>\n

El nostre gran desafiament com a societat \u00e9s coresponsabilitzar-nos d’aquesta realitat i actuar des de tots els fronts possibles i \u00e9s en aquest context que la RAED i la seva Fundaci\u00f3 actuen a trav\u00e9s del projecte Silmar<\/strong><\/a> per estudiar directament l’estat de salut de les nostres costes, obtenir el coneixement i compartir-ho amb la societat per generar debat i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. El Mediterrani, bressol de la nostra poli\u00e8drica cultura, acull encara un extraordinari patrimoni biol\u00f2gic submergit, avui desconegut per a la gran majoria de nosaltres i oblidat a la seva sort. Aquest entorn mar\u00ed d’incalculable valor ecol\u00f2gic sobreviu al l\u00edmit sotm\u00e8s a forts impactes que el fan malb\u00e9, l’empobreixen i ho fan cada cop m\u00e9s vulnerable.<\/p>\n

Davant d’aquesta realitat inc\u00f2moda \u00e9s imprescindible con\u00e8ixer la situaci\u00f3 d’aquest ecosistema indefugible del qual depenem en tots els \u00e0mbits socioecon\u00f2mics i actuar. En aquest escenari, \u00e9s prioritari implantar sistemes funcionals per estudiar, monitoritzar i diagnosticar l’estat ecol\u00f2gic i mediambiental del medi mar\u00ed i conservar aquest patrimoni de forma perdurable.<\/p>\n

Durant els darrers vuit mesos d’aquest any la unitat de medi ambient i ecologia de la Fundaci\u00f3 Pro Real Acad\u00e8mia Europea de Doctors ha estat treballant a les costes catalanes i valencianes en el projecte Silmar<\/strong><\/a>, observant i registrant les dades en diferents estacions de control que cal per con\u00e8ixer l’estat d’aquests h\u00e0bitats marins i establir la matrius de relaci\u00f3 que ens permeten determinar les interaccions que els humans generem en aquests ecosistemes, diagnosticar-ne el nivell de qualitat ecol\u00f2gica i establir, amb els agents litorals m\u00e9s importants, els mecanismes de prevenci\u00f3 i les mesures correctores necess\u00e0ries per restablir l’equilibri que ens permeti conviure i continuar progressant.<\/p>\n

La relaci\u00f3 d’activitats que es desenvolupen a les estacions Silmar<\/strong><\/a> es descriuen a continuaci\u00f3 i van compostes per imatges per apropar-nos m\u00e9s a la realitat del projecte que estem impulsant, del seu valor estrat\u00e8gic per a la i objectius de la RAED i de la Fundaci\u00f3, per a la conservaci\u00f3 activa de l’ecosistema mar\u00ed mediterrani del qual depenem, per al coneixement hum\u00e0 i per donar esperan\u00e7a a les generacions futures. A cadascuna de les estacions de control de la xarxa Silmar<\/strong><\/a> es realitzen anualment i de forma peri\u00f2dica vuit protocols de seguiment i control i dels quals destaquem els seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  1. \n
      \n
    1. Seguiment de l’estat biol\u00f2gic d’esp\u00e8cies bioindicadores de qualitat ecol\u00f2gica.<\/strong> En aquesta activitat, els bi\u00f2legs i els voluntaris, seguint un protocol cient\u00edfic estandarditzat, fan les comprovacions pertinents en esp\u00e8cies indicadores de l’estat de qualitat del medi mar\u00ed. Els bioindicadors s\u00f3n esp\u00e8cies d’invertebrats, faner\u00f2games marines, algues i peixos que s\u00f3n sensibles als impactes i les pressions antropog\u00e8niques com ara l’escalfament de l’aigua marina a causa del canvi clim\u00e0tic, la contaminaci\u00f3 de l’aigua de mar, la sobre pesca o la pres\u00e8ncia d’esp\u00e8cies invasores.\n
      \n
      \n

      \"Bioindicadores<\/p>\n

      1. El seguiment de l’estat de les poblacions de mers ens indica la pressi\u00f3 pesquera de la zona i el grau de maduresa ecol\u00f2gica. 2. Els llimacs de mar (mol\u00b7luscs opistobranquis) s\u00f3n molt sensibles a la contaminaci\u00f3 i ens donen una idea de l’impacte d’aquest factor al medi mar\u00ed. 3. La floraci\u00f3 de posid\u00f2nia \u00e9s un indicador de la bona salut de l’ecosistema.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n

        \n
      1. Programes de formaci\u00f3 d’estudiants universitaris i voluntariat.<\/strong> Silmar \u00e9s un projecte disruptiu i molt necessari que ha de consolidar-se a escala local i regional i que requereix accions s\u00f2lides i constants d’informaci\u00f3 i formaci\u00f3 tant als agents locals (ajuntaments, t\u00e8cnics municipals, l\u00edders pol\u00edtics), com a empreses amb visi\u00f3 de futur, que viuen dels actius que els ofereix el medi mar\u00ed incloent-hi el sector tur\u00edstic, el n\u00e0utic i, entre d’altres, l’esportiu i el de la salut. Amb aquest objectiu, la fundaci\u00f3 fa sessions formatives i informatives amb aquests col\u00b7lectius objectiu i tamb\u00e9 amb estudiants universitaris en pr\u00e0ctiques i voluntaris.\n
        \n
      2. An\u00e0lisi de dades, conclusions, presentaci\u00f3 de resultats i comunicaci\u00f3 social.<\/strong> Coincidint amb el final de les campanyes marines, entre l’octubre i el novembre de cada any, \u00e9s el moment de recopilar tota la informaci\u00f3 obtinguda, analitzar-la en profunditat amb la participaci\u00f3 de tots els estudiants, professors i voluntaris per diagnosticar la zona marina objectiu i el seu entorn i establir-ne les conclusions, aix\u00ed com l’acci\u00f3 per a la conservaci\u00f3 perdurable del patrimoni mar\u00ed del qual, no ho oblidem, nom\u00e9s en som els usufructuaris.<\/li>\n<\/ol>\n

        Si l’any passat es van incorporar protocols d’estudi per determinar la pres\u00e8ncia de contaminants a les platges de Barcelona i la Costa Brava (vegeu el web del Projecte Silmar<\/a><\/strong>), aquest any hem invertit m\u00e9s esfor\u00e7os i recursos per dissenyar un protocol d’estudi amb l’objectiu d’analitzar la pres\u00e8ncia de micropl\u00e0stics i microfibres a la columna d’aigua i en superf\u00edcie. Els resultats es presentaran a principis d’any 2022 i estaran disponibles a la nostra p\u00e0gina web.<\/p>\n

        Per a la realitzaci\u00f3 dels estudis preliminars sobre la pres\u00e8ncia de micropl\u00e0stics i microfibres a la columna d’aigua del front mar\u00ed de la Mar Bella hem comptat amb el suport del Museu Mar\u00edtim de Barcelona<\/strong><\/a>, que ens ha cedit una embarcaci\u00f3 de la flota tradicional patronejada per dos voluntaris que ens van ajudar en tot moment al mostreig de tres zones marines objectiu.<\/p>\n

        Finalment, com cada any \u00e9s necess\u00e0ria la presentaci\u00f3 dels resultats a les entitats que contribueixen al finan\u00e7ament del projecte com a ajuntaments, empreses privades i tamb\u00e9 al sector p\u00fablic ia la societat en general. Als dos blocs d’imatges seg\u00fcents es pot apreciar d’una manera m\u00e9s visual el que s’ha descrit al text.<\/p>\n

        \n
        \n

        \"Proyecto<\/p>\n

        1, 2 i 3. Treballs de control submar\u00ed que es realitzen de forma peri\u00f2dica a les estacions de la xarxa Silmar<\/strong><\/a>. El registre fotogr\u00e0fic i videogr\u00e0fic de les zones marines ens serveix per analitzar cada imatge de forma detallada, fer el seguiment de les esp\u00e8cies indicadores, millorar els inventaris de biodiversitat, valorar impactes en comunitats submarines o la pres\u00e8ncia d’esp\u00e8cies invasores (3). 4 a les estacions Silmar<\/strong><\/a>, tamb\u00e9 s’analitzen els impactes i pressions sobre el medi litoral, a la imatge s’observen l’acumulaci\u00f3 de residus a la platja de la Mar Bella (Barcelona). 5. Estudiants universitaris i voluntaris a la sala de reunions del centre comercial Diagonal Mar<\/strong><\/a> durant la presentaci\u00f3 de resultats de lestudi Silmar a principis daquest any 2021.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

        \n
        \n

        \"Proyecto<\/p>\n

        1. Sortida del port de Barcelona amb l’embarcaci\u00f3 cedida pel Museu Mar\u00edtim de Barcelona per contribuir a les feines derivades del projecte Silmar.
        \n2. Mostratges amb la m\u00e0niga de pl\u00e0ncton en tres estacions marines diferents d’una longitud de 500 metres, durant 5 minuts cadascuna i amb 3 r\u00e8pliques.
        \n3. Equip de treball amb els t\u00e8cnics de la         Fundaci\u00f3 RAED<\/strong><\/a> i dos voluntaris (Pere i Silvia, al centre de la imatge).
        \n4. Recollida de mostres de cada transsecte per r\u00e8plica que posteriorment seran analitzats al laboratori per obtenir els resultats de l’estudi que formaran part dels treballs de final de grau (TFG) o de M\u00e0ster (TFM) dels estudiants universitaris i de l’informe Silmar anual 2021.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

        Silmar una eina efica\u00e7 i participativa per a la conservaci\u00f3 del mar<\/h2>\n

        El nostre objectiu \u00e9s ajudar els municipis costaners, les administracions p\u00fabliques amb compet\u00e8ncies i la societat local a conservar l’entorn mar\u00ed de qu\u00e8 depenen i, alhora, complir amb les normatives existents, sent conseq\u00fcents amb les directives i resolucions dictades per la Uni\u00f3 Europea. Tamb\u00e9, amb les recomanacions de les organitzacions de conservaci\u00f3 de prestigi mundial com la Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura<\/strong> (UICN) i la Unesco<\/strong> que dins de l’Espai Biosfera<\/strong> impulsa des de fa d\u00e8cades el concepte de conservaci\u00f3 basada amb la comunitat (CBC), a m\u00e9s de ser proactius amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible<\/strong> que impulsa\u00a0Nacions Unides<\/strong> a l’horitz\u00f3 2030.<\/p>\n

        Silmar \u00e9s una iniciativa fruit de la llarga experi\u00e8ncia que l’equip d’experts de la nostra organitzaci\u00f3 t\u00e9 en temes de gesti\u00f3 i conservaci\u00f3 del medi mar\u00ed litoral. Cosa que ens ha facultat per dissenyar aquesta eina de gran utilitat, que est\u00e0 reflectit en el plantejament estrat\u00e8gic de treball sobre el medi mar\u00ed costaner, en les t\u00e8cniques d’estudi utilitzades i, tamb\u00e9, en la forma d’integrar els diferents agents que directament o indirectament interactuen amb el mar.<\/p>\n

        En breu, el projecte Silmar<\/strong><\/a> evolucionar\u00e0 amb la integraci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, programes de programari cartogr\u00e0fic (SIG) associats a bases de dades ia les noves tecnologies, per fer un salt qualitatiu i quantitatiu i aconseguir que el projecte evolucioni per convertir-se en un est\u00e0ndard de qualitat del medi mar\u00ed litoral a escala regional capa\u00e7 de determinar l’estat del medi mar\u00ed de manera ordenada, precisa, robusta i generalitzada.<\/p>\n

        \"\"<\/p>\n

        El projecte Silmar<\/strong><\/a> tamb\u00e9 contribueix a cobrir els grans buits d’informaci\u00f3 cient\u00edfica actualitzada i de qualitat que hi ha sobre l’estat ecol\u00f2gic i l’evoluci\u00f3 del nostre entorn mar\u00ed costaner a escala local. Amb la realitzaci\u00f3 de les diagnosis peri\u00f2diques de les zones marines estudiades, representatives dels ecosistemes marins de la Mediterr\u00e0nia, obtenim la informaci\u00f3 essencial per gestionar, conservar i protegir millor aquests espais. A m\u00e9s, Silmar involucra els grups socials que, directament o indirectament, interaccionen amb el mar o busquen en aquest entorn un espai vital per al seu desenvolupament personal o professional, oferint-los l’oportunitat de participar activament en la conservaci\u00f3 d’aquests llocs que, arrelats a la seva cultura, formen part de la seva identitat i de la seva manera de viure.<\/p>\n

        El nostre prop\u00f2sit \u00e9s que, a mitj\u00e0 i llarg termini, Silmar es converteixi en una xarxa d’estacions consolidada al per\u00edmetre costaner de la Mediterr\u00e0nia, per aconseguir amb \u00e8xit la nostra missi\u00f3: contribuir a la conservaci\u00f3 perdurable del capital natural i de la biodiversitat marina amb la implicaci\u00f3 activa de la societat, les administracions p\u00fabliques locals i les empreses.<\/p>\n

        Finalment, amb la implantaci\u00f3 del projecte Silmar<\/strong><\/a> es consolida la visi\u00f3 i l’estrat\u00e8gia de la gesti\u00f3 integrada de les zones costaneres (GIZC) impulsada per la Uni\u00f3 Europea i la UICN i on tenir informaci\u00f3 de qualitat i actualitzada \u00e9s essencial per gestionar i preservar correctament el patrimoni natural costaner i els recursos.<\/p>\n

        El nostre prop\u00f2sit com a societat ha de ser actuar amb responsabilitat per millorar i preservar aquest capital natural perqu\u00e8 continu\u00ef generant riquesa i benestar per nosaltres i per les generacions futures. Aquest gran repte nom\u00e9s s’assolir\u00e0 amb \u00e8xit si hi ha un s\u00f2lid comprom\u00eds social per posar en pr\u00e0ctica eines innovadores que ens apropin al coneixement, cre\u00efn sinergies i dinamisme permanent entre la societat civil, les administracions p\u00fabliques, els centres de recerca i les empreses.<\/p>\n

        Observar i adquirir el coneixement cient\u00edfic suficient per actuar des de l’excel\u00b7l\u00e8ncia en la protecci\u00f3 de la natura i pel progr\u00e9s de la humanitat \u00e9s m\u00e9s necessari que mai i determinar\u00e0 si el comprom\u00eds que avui adoptem pel planeta i la nostra civilitzaci\u00f3 ha estat suficient per garantir la nostra perviv\u00e8ncia.<\/p>\n

         <\/p>\n

        Miquel Ventura Mons\u00f3<\/strong>
        \nDirector de Projectes de la Fundaci\u00f3 RAED
        \nmiquel@raed.academy
        \nM\u00e1s informaci\u00f3n a la         p\u00e0gina web del projecte Silmar<\/strong><\/a>.<\/p>\n

        El projecte Silmar est\u00e0 finan\u00e7at per:<\/p>\n