{"id":105236,"date":"2021-08-07T08:13:07","date_gmt":"2021-08-07T08:13:07","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=105236"},"modified":"2021-08-07T11:30:42","modified_gmt":"2021-08-07T11:30:42","slug":"el-paper-de-la-nostra-gent-gran-al-mon-del-present-i-del-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/el-paper-de-la-nostra-gent-gran-al-mon-del-present-i-del-futur\/","title":{"rendered":"El paper de la nostra gent gran al m\u00f3n del present i del futur"},"content":{"rendered":"

Ignacio Buqueras<\/em><\/strong><\/a>
\nAcad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya, president del Comit\u00e8 Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associaci\u00f3 per a la Difusi\u00f3 i Promoci\u00f3 del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Confederaci\u00f3 Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

Ignacio Buqueras<\/em><\/strong><\/a>, president d’honor de la Confederaci\u00f3 Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran<\/strong> i acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya<\/strong> i de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), presenta a la comunitat acad\u00e8mica una reflexi\u00f3 amb motiu del Dia Mundial dels Avis i la Gent Gran<\/strong>, celebrat el 26 de juliol, onom\u00e0stica de Sant Joaquim i Santa Anna, a inst\u00e0ncies del III Congr\u00e9s Nacional d’Organitzacions de Gent Gran<\/strong> <\/a>celebrat a Madrid el 1997. L’acad\u00e8mic incideix en la necessitat d’implementar les mesures acordades ja en aquella cita.<\/p>\n

Dia Mundial dels Avis i la Gent Gran<\/h3>\n

Estem vivint una revoluci\u00f3 demogr\u00e0fica sense precedents. Si el 1900 l’esperan\u00e7a de vida era de 34,8 anys, actualment \u00e9s de 82,1. Avui, els espanyols tenim certa facilitat per poder arribar als 100 anys, i fins i tot als 110 anys. Som l\u00edders europeus en longevitat, i despr\u00e9s de Jap\u00f3, del m\u00f3n. A aix\u00f2 han contribu\u00eft els aven\u00e7os m\u00e8dics, les millores dels serveis socials, el desenvolupament de les noves tecnologies, per\u00f2 tamb\u00e9, sense cap dubte, la nostra dieta mediterr\u00e0nia, el nostre clima i el nostre nivell convivencial.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, alhora \u00e9s m\u00e9s que preocupant el nostre lideratge en baixa natalitat. Despr\u00e9s d’un petit pa\u00eds com Malta, Espanya \u00e9s el pa\u00eds europeu de m\u00e9s baixa fertilitat, agreujada pel confinament produ\u00eft per la pand\u00e8mia.<\/p>\n

Actualment, el sector de les persones entre els 70 i 100 anys ha augmentat de forma molt important i \u00e9s majoritari en la societat espanyola. En un alt percentatge s\u00f3n a la categoria d’avis i \u00e0vies i exercint un paper cada dia m\u00e9s rellevant en la nostra societat.<\/p>\n

Preveient el paper cada dia m\u00e9s destacat de la gent gran, que per a moltes fam\u00edlies juguen un paper de gran import\u00e0ncia, fa m\u00e9s de dos decennis, al III Congr\u00e9s Nacional d’Organitzacions de Gent Gran, celebrat al Palau d’Exposicions i Congressos de Madrid<\/strong> el 1997, es van aprovar diverses conclusions. Entre elles, em permeto destacar-ne algunes que poden convidar-nos a la reflexi\u00f3 i l’actuaci\u00f3:<\/p>\n