{"id":104900,"date":"2021-07-23T13:40:03","date_gmt":"2021-07-23T13:40:03","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=104900"},"modified":"2021-07-24T11:06:59","modified_gmt":"2021-07-24T11:06:59","slug":"els-bacteriofags-una-nova-i-efectiva-alternativa-als-antibiotics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/els-bacteriofags-una-nova-i-efectiva-alternativa-als-antibiotics\/","title":{"rendered":"Els bacteri\u00f2fags: una nova i efectiva alternativa als antibi\u00f2tics"},"content":{"rendered":"

Maria \u00c0ngels Calvo<\/em><\/strong><\/a>
\nCatedr\u00e0tica de la Facultat de Veterin\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona; acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya, de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya, de la Reial Acad\u00e8mia de Doctors d’Espanya i acad\u00e8mica de n\u00famero i vice-presidenta de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

\"\"Maria \u00c0ngels Calvo<\/em><\/strong><\/a>, catedr\u00e0tica del Departament d’Anatomia i Salut Animal de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/strong>, \u200b\u200bsecret\u00e0ria general de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Veterin\u00e0ries de Catalunya<\/strong> i acad\u00e8mica de n\u00famero i vice-presidenta de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED), va protagonitzar el passat 30 de juny dins del marc de les sessions de la Secci\u00f3 Segona<\/strong> de la Reial Acad\u00e8mia de Farm\u00e0cia de Catalunya<\/strong>, de la qual tamb\u00e9 n’\u00e9s acad\u00e8mica numer\u00e0ria, la sessi\u00f3 “Bacteri\u00f2fags. Una possible alternativa als antibiotics?”<\/strong>, en qu\u00e8 va plantejar una soluci\u00f3 a un problema cada cop m\u00e9s evident a la sanitat humana i animal: la resist\u00e8ncia de molts pat\u00f2gens als antibi\u00f2tics.<\/p>\n

“Hi ha diferents opcions per treballar entorns amb menys pat\u00f2gens, combatent-los amb \u00e8xit mitjan\u00e7ant l’\u00fas de probi\u00f2tics i prebi\u00f2tics, bacteriocines, enzims, \u00e0cids org\u00e0nics, extractes naturals i, finalment, bacteri\u00f2fags, un tipus de virus que es coneix des de principis del segle XX que infecta les c\u00e8l\u00b7lules d’un bacteri i l’acaben destruint”, va iniciar la vice-presidenta de la RAED la seva intervenci\u00f3. Es coneix com a fagoter\u00e0pia la t\u00e8cnica que s’ha desenvolupat per fer servir aquests bacteri\u00f2fags en la lluita contra determinats pat\u00f2gens. Calvo, tot i aix\u00f2, va alertar sobre el seu \u00fas, ja que en el cas de la dift\u00e8ria, el bacteri\u00f2fag juga un paper determinant en el paper patogen del bacteri que provoca la malaltia.<\/p>\n

L’experta va assenyalar en la seva xerrada un exemple paradigm\u00e0tic sobre el paper d’aquests virus: les observacions que va fer el bacteri\u00f2leg brit\u00e0nic Ernest Hankin<\/strong> a les aig\u00fces del riu Ganges ja el 1896 sobre l’activitat antimicrobiana que va observar en un patogen mortal per a l’\u00e9sser hum\u00e0 com el Vibrio cholerae, causant del c\u00f2lera. Al llarg dels anys, altres reconeguts bacteri\u00f2legs van documentar processos similars sobre altres bacteris en diferents entorns. El microbi\u00f2leg franco-canadenc F\u00e9lix d’Herelle<\/strong> va fixar el fenomen el 1917 reconeixent i donant el seu nom als bacteri\u00f2fags.<\/p>\n

Maria \u00c0ngels Calvo va repassar els \u00e8xits que ja s’han aconseguit en el camp de la veterin\u00e0ria en l’\u00fas d’aquests virus amb finalitats terap\u00e8utiques. Les recerques en microbiologia veterin\u00e0ria han perm\u00e8s combatre mitjan\u00e7ant bacteri\u00f2fags pat\u00f2gens com ara la Salmonel\u00b7la en poltres i diversos tipus d’aus; l’Scherichi coli en rates, ratolins, poltres, vedells, garrins i xais; el Clostridium difficile en h\u00e0msters; l’Acinetob\u00e0cter baumanii en rates i ratolins; el Pseudomonas aeruginosa tamb\u00e9 en rates i ratolins, o el Staphylococcus aureus en ratolins i vaques. Totes aquestes experi\u00e8ncies han perm\u00e8s certificar l’efectivitat de l’\u00fas d’aquests virus per combatre el contagi de les malalties provocades per aquesta s\u00e8rie de bacteris pat\u00f2gens sense afectar la microbiota, originant a m\u00e9s una baixa resposta immun\u00f2gena.<\/p>\n

L’acad\u00e8mica va destacar els avantatges de l’\u00fas terap\u00e8utic d’aquests virus, especialment en comparaci\u00f3 amb els antibi\u00f2tics: “Els bacteri\u00f2fags poden arribar a zones de l’organisme on no arriben els antibi\u00f2tics, eliminen amb efici\u00e8ncia tots els pat\u00f2gens, es poden administrar com a tractament preventiu i la seva producci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s r\u00e0pida que la dels antibi\u00f2tics”, va assenyalar. Aix\u00ed mateix, va apuntar la modificaci\u00f3 gen\u00e8tica que s’est\u00e0 portant a terme sobre aquests virus per fer-los m\u00e9s efectius i segurs en una l\u00ednia de recerca de la farmacologia que pot marcar futurs tractaments.<\/p>\n

V\u00eddeo de la presentaci\u00f3<\/h2>\n