{"id":104575,"date":"2021-07-09T21:03:41","date_gmt":"2021-07-09T21:03:41","guid":{"rendered":"https:\/\/raed.academy\/?p=104575"},"modified":"2021-07-24T09:56:23","modified_gmt":"2021-07-24T09:56:23","slug":"lenvelliment-actiu-com-a-resposta-al-gran-repte-demografic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/raed.academy\/ca\/lenvelliment-actiu-com-a-resposta-al-gran-repte-demografic\/","title":{"rendered":"L’envelliment actiu com a resposta al gran repte demogr\u00e0fic"},"content":{"rendered":"

Laura Rojas-Marcos\u00a0<\/em><\/strong><\/a>
\nPsic\u00f2loga cl\u00ednica, col\u00b7laboradora del Projecte Llibertat d’assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica a les v\u00edctimes de l’11-S i acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)<\/em><\/p>\n

\"LauraLa reconeguda psic\u00f2loga cl\u00ednica Laura Rojas-Marcos<\/em><\/strong><\/a>, va ingressar com a acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Europea de Doctors-Barcelona 1914<\/strong> (RAED) durant una solemne sessi\u00f3 que es va celebrar a la seu de la Reial Corporaci\u00f3 el passat 8 de juliol. L’acte va estar tancat al p\u00fablic, per\u00f2 va poder seguir en streaming pel canal de YouTube<\/strong> de la RAED, on es pot visionar. La recipiend\u00e0ria va llegir el discurs d’ingr\u00e9s “Envejecimiento activo: salud y bienestar en las personas mayores”<\/strong><\/a>. Li va respondre, en nom de la Reial Acad\u00e8mia, l’acad\u00e8mic de n\u00famero i president de l’Institut de Relacions Institucionals<\/strong> de la RAED Jos\u00e9 Ram\u00f3n Calvo<\/strong><\/em><\/a>.<\/p>\n

Doctora en Psicologia Cl\u00ednica, Forense i de la Salut, la nova acad\u00e8mica va presentar el seu estudi com una contribuci\u00f3 al debat sobre les intervencions i atencions sociosanit\u00e0ries al camp de la gerontologia, un \u00e0mbit que cobra vital import\u00e0ncia en les societats occidentals, i en particular a l’espanyola, que camina cap a un envelliment progressiu i imparable que esdevindr\u00e0 un gran repte econ\u00f2mic i social.<\/p>\n

“La gent gran entre els 70 i 100 anys ha augmentat considerablement i s’ha convertit en un grup majoritari a la nostra societat. Es calcula que molts nens nascuts als pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats l’any 2000 podran arribar a complir els 100 anys amb relativa facilitat. Fins i tot es comencen a fer servir termes com supercentenaris per referir-se a persones de 110 anys o m\u00e9s, un concepte sociodemogr\u00e0fic sense precedents”, inicia l’acad\u00e8mica el seu estudi.<\/p>\n

Per a la nova acad\u00e8mica, afrontar aquest repte nom\u00e9s ser\u00e0 possible des del que s’ha vingut a denominar-se envelliment actiu. \u00c9s a dir, que les persones grans participin i contribueixin activament als sectors socials, culturals, econ\u00f2mics, espirituals i c\u00edvics de la comunitat. Rojas-Marcos<\/strong>, tenint en compte els par\u00e0metres marcats per l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong> en aquest aspecte, apunta la import\u00e0ncia que aquestes persones tinguin relacions personals rec\u00edproques, siguin aquestes de la mateixa generaci\u00f3 o no. “A partir d’aquesta premissa, s’ha d’apuntar que la solidaritat intergeneracional \u00e9s un pilar b\u00e0sic de l’envelliment actiu, ja que el nen d’ahir \u00e9s l’adult d’avui i ser\u00e0 la gent gran de dem\u00e0. Per tant, la qualitat de vida que les persones gaudiran com a gent gran dependr\u00e0 en gran part dels riscos i de les oportunitats que experimentin a trav\u00e9s de tota la seva vida, aix\u00ed com de la forma en qu\u00e8 les generacions successives proporcionin ajuda i suports mutus quan calgui”, argumenta.<\/p>\n

\"\"“L’envelliment de la poblaci\u00f3 \u00e9s un gran triomf en el desenvolupament de la humanitat, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un gran desafiament, en exigir canvis i ajustos econ\u00f2mics i socials. De la mateixa manera, genera molts dubtes i preguntes en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social. Qu\u00e8 significa per a les persones envellir en el m\u00f3n actual? Quines s\u00f3n les seves necessitats b\u00e0siques? Qu\u00e8 necessiten per tenir una bona qualitat de vida? Amb quins recursos poden comptar? Com \u200b\u200bafecta el seu benestar i qualitat de vida? Com \u200b\u200bes pot ajudar a la gent gran a mantenir la seva autonomia i independ\u00e8ncia? Quines iniciatives pol\u00edtiques i econ\u00f2miques cal implementar per protegir i ajudar a la gent gran?”, es pregunta Rojas-Marcos<\/strong>. Les respostes les han d’oferir els representants p\u00fablics.<\/p>\n

Especialitzada en tractaments d’ansietat, depressi\u00f3, conflictes familiars, xoc cultural i adaptaci\u00f3, la nova acad\u00e8mica de la RAED \u00e9s llicenciada en Psicologia per la Universitat de Nova York<\/strong> i m\u00e0ster en Psicologia per la Universitat Albert Einstein<\/strong> de Yeshiva, ha treballat a l’Hospital Bellevue<\/strong> de la Universitat de Nova York, a l’Institut de Fam\u00edlia Porto-riquenya<\/strong> i, despr\u00e9s dels atemptats de l’11-S, va col\u00b7laborar en el projecte creat pel Govern nord-americ\u00e0 per oferir assist\u00e8ncia psicol\u00f2gica a les v\u00edctimes. \u00c9s autora de diversos llibres, com ara “Hablar y aprender: conversaciones con mi padre”<\/strong> y “La familia. De las relaciones t\u00f3xicas a las relaciones sanas”<\/strong>. Al setembre del 2019 va participar en el V Congr\u00e9s Internacional<\/strong> de la RAED, que va tenir lloc a Budapest sota el t\u00edtol “L’Europa dels ciutadans versus l’Europa dels estats. Els reptes de segle XXI per a la ci\u00e8ncia”<\/strong>. La cita va aplegar mig centenar d’acad\u00e8mics i docents de la Universitat Sz\u00e9chenyi<\/strong> i de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies d’Hongria<\/strong>.<\/p>\n

Els assistents a l’acte van connectar per videoconfer\u00e8ncia amb el reconegut psiquiatre Luis Rojas-Marcos<\/strong>, tamb\u00e9 acad\u00e8mic i pare de la recipiend\u00e0ria, que es va congratular per l’her\u00e8ncia que deixa a la instituci\u00f3, tancant la sessi\u00f3 d’una forma especialment emotiva.<\/p>\n

Llegiu el discurs d’ingr\u00e9s<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n

V\u00eddeo del ingreso<\/h2>\n