Format:<\/strong> Presencial<\/p>\n Inscripci\u00f3: <\/strong>Es prega confirmaci\u00f3 d’assist\u00e8ncia a Secretaria:\u00a0secretaria@raed.academy<\/strong><\/a> o al tel. 93 667 40 54<\/strong><\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ admin_label=”section” _builder_version=”4.17.0″ custom_padding=”0px||||false|false” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_row admin_label=”row” _builder_version=”4.25.0″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” max_width=”1400px” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.16″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text admin_label=”cita” _builder_version=”4.25.0″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n \u201cPer tant, ara prove\u00efu Fara\u00f3 d’un home prudent i savi, i poseu-lo sobre la terra d’Egipte. Gn 41, 33-36.<\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n [\/et_pb_text][et_pb_video src=”https:\/\/youtu.be\/aDFODljGZmo” _builder_version=”4.25.0″ _module_preset=”default” animation_style=”flip” locked=”off” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_video][et_pb_text admin_label=”Itinerario, objetivos y empresas organizadoras” _builder_version=”4.25.0″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” locked=”off” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n Com a consumidors comprem b\u00e9ns en m\u00e9s o menys quantitat, i aquesta quantitat dep\u00e8n de les caracter\u00edstiques del b\u00e9, el nostre poder adquisitiu i les nostres necessitats de consum tant immediates com a curt termini. A m\u00e9s, de forma intu\u00eftiva, la quantitat adquirida est\u00e0 subjecta a la percepci\u00f3 que tenim sobre l’esfor\u00e7 que suposa arribar fins on \u00e9s el b\u00e9 amb independ\u00e8ncia del nombre d’unitats que adquirim. Davant del dubte de si hem de comprar molt poques vegades o comprar poc moltes vegades, sense rec\u00f3rrer als n\u00fameros, intentem trobar un equilibri entre l’esfor\u00e7 (cost) d’anar de compres i de desar les compres.<\/p>\n Aix\u00ed, si l’adquisici\u00f3 del producte implica despla\u00e7aments d’uns 100 quil\u00f2metres o haver de pagar el transport corresponent, \u00e9s raonable fer pocs viatges i comprar a cadascun d’ells moltes unitats; aquesta darrera acci\u00f3 comporta guardar els excedents de forma natural; si no, per qu\u00e8 serveixen els frigor\u00edfics, armaris, vitrines, prestatgeries de llibres, caixes i calaixos i altres espais dom\u00e8stics destinats a guardar coses. En contraposici\u00f3, si el producte est\u00e0 sempre disponible per a comprar a menys de 100 metres, el normal, si no hi ha ofertes especials que ens atreguin, \u00e9s adquirir poques unitats despla\u00e7ant-nos tantes vegades com sigui necessari.<\/p>\n An\u00e0logament, un fabricant produeix articles per lots m\u00e9s grans o m\u00e9s petits en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de l’article, la seva demanda i la capacitat productiva del sistema. La mida dels lots tamb\u00e9 dep\u00e8n de l’esfor\u00e7 que suposa posar a punt i en marxa el sistema productiu amb independ\u00e8ncia del nombre d’unitats fabricades en un tiratge. Ara el dubte \u00e9s fabricar molts lots de mida petita o pocs lots de grans dimensions, i aquell que produeix intenta assolir un equilibri entre l’esfor\u00e7 per arrencar el sistema i el de guardar els articles sobrants per satisfer les comandes immediates.<\/p>\n D’aquesta manera, si un sistema de fabricaci\u00f3 de models mixtos requereix temps de preparaci\u00f3 amb m\u00e0quina parada de 2 hores cada vegada que hi ha canvi de model, i el temps de proc\u00e9s d’una unitat (pe\u00e7a) \u00e9s de l’ordre de 2 segons, \u00e9s raonable fer poques preparacions i fabricar amb cada ordre d’emissi\u00f3 moltes peces, generant aix\u00ed un excedent que passar\u00e0 al magatzem fins a les dates contractuals de lliurament pactades amb els clients. Contr\u00e0riament, si els temps de preparaci\u00f3 s\u00f3n de 2 minuts i els temps de proc\u00e9s s\u00f3n d’1 minut, l’habitual \u00e9s fabricar comanda a comanda, client a client, segons l’ordre que estableixen les dates contractuals, fent tantes preparacions del sistema com calgui.<\/p>\n En ambd\u00f3s casos, consumir i fabricar, s’obt\u00e9 la millor soluci\u00f3, sota l’\u00f2ptica econ\u00f2mica i en abs\u00e8ncia de restriccions, quan s’assoleix l’equilibri entre els costos d’emissi\u00f3 anomenats una ordre i de possessi\u00f3.<\/p>\n De vegades conv\u00e9 acumular un b\u00e9 en gran quantitat; per justificar l’alt c\u00famul d’aquest no cal que sigui cost\u00f3s, n’hi ha prou que sigui necessari. Normalment, guardar o acumular productes respon a una necessitat o a la possibilitat de reduir esfor\u00e7os (costos) a mitj\u00e0 llarg termini, encara que tamb\u00e9, l’acumul massiu i puntual d’un b\u00e9 per a la venda posterior pot estar motivat per fins especulatius, com la compra a massa d’habitatges mitjan\u00e7ant fons d’inversi\u00f3 davant l’expectativa d’una r\u00e0pida revaloraci\u00f3 al sector immobiliari. Aquest tipus de motivaci\u00f3 no ens interessa per ser prop\u00edcia per satisfer l’ambici\u00f3 d’uns quants en detriment de les necessitats de moltes persones, aix\u00ed que no ser\u00e0 objecte d’estudi en aquest text.<\/p>\n La gesti\u00f3 d’estocs \u00e9s un tema fonamental a l’Enginyeria d’Organitzaci\u00f3 Industrial, ja que els estocs s\u00f3n presents a totes les organitzacions ia les empreses (p\u00fabliques i privades) tant si s\u00f3n de b\u00e9ns com si s\u00f3n de serveis, poques vegades es pot prescindir d’ells. A m\u00e9s, els estocs tenen una rellev\u00e0ncia especial en l’economia moderna i en alguns sectors productius (v.gr. farmac\u00e8utic i b\u00e9ns de consum) poden suposar m\u00e9s del 20% de l’actiu total per garantir la qualitat del servei.<\/p>\n Aquest text est\u00e0 enfocat a definir i descriure els aspectes b\u00e0sics relacionats amb la gesti\u00f3 d’estocs i aspectes concrets relatius a la planificaci\u00f3 i el control d’estocs utilitzant models d’optimitzaci\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed, a la primera secci\u00f3 tractarem sobre el concepte i la tipologia dels estocs, la seva utilitat en els sistemes productius i log\u00edstics, i els diversos tipus d’estoc en relaci\u00f3 amb les causes que els generen, les funcions que exerceixen dins i fora del sistema i la naturalesa dels b\u00e9ns que s’emmagatzemen.<\/p>\n Les seccions 2 i 3 estan dedicades al control d’estocs i als factors que intervenen en la gesti\u00f3, entre ells: la demanda dels productes, els costos derivats de la gesti\u00f3 d’estocs, el sistema d’informaci\u00f3 associat a la gesti\u00f3, els terminis de lliurament i aprovisionament, els diversos m\u00e8todes d’aprovisionament, i la manera de classificar l’estoc segons la import\u00e0ncia que tenen els articles dins del sistema productiu a qu\u00e8 estan subjectes.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed ens dedicarem als models d’optimitzaci\u00f3 per planificar i controlar els estocs, establint-ne els fonaments i la nomenclatura b\u00e0sica (secci\u00f3 4), i, posteriorment, model rere model, les hip\u00f2tesis i les formulacions que els regeixen. Per descomptat, perqu\u00e8 el lector pugui adquirir agilitat a l’hora d’aplicar els models, utilitzarem diversos exemples prototips amb un grau de dificultat creixent quant a la seva resoluci\u00f3.<\/p>\n Dr. Joaqu\u00edn Bautista-Valhondo<\/p><\/div>\n El primer model que veurem (secci\u00f3 5) \u00e9s el denominat lot econ\u00f2mic (EOQ: Economic Order Quantity) o de Harris-Wilson, l’aplicaci\u00f3 b\u00e0sica del qual s’il\u00b7lustra amb dos exemples, incloent-hi, a m\u00e9s, el tractament d’inversions en un projecte de millora del sistema productiu i l’aplicaci\u00f3 de la Teoria de Jocs en un entorn col\u00b7laboratiu entre agents (v.gr. prove\u00efdor versus client, fabricants d’un mateix sector industrial) amb la fita de reduir els costos rellevants globals de gesti\u00f3; situaci\u00f3 de tots surten guanyant quan arriben al punt d’equilibri de Nash o b\u00e9 quan reparteixen els guanys globals a trav\u00e9s del valor de Shapley.<\/p>\n Les seccions 6 i 7 estan dedicades als models EOQ amb taxa de producci\u00f3 finita i amb possibilitat de diferir-ne la demanda, respectivament. Per aplicar aquests models resoldrem diversos exemples relacionats amb una l\u00ednia d’estampaci\u00f3, un sistema de refrigeraci\u00f3 d’un reactor, una empresa de compravenda i un joc entre prove\u00efdors i diferirem la demanda en dues situacions: competici\u00f3 i alian\u00e7a entre ells.<\/p>\n A la secci\u00f3 8 s’unifiquen els models presentats a les seccions 5, 6 i 7: EOQ generalitzat. Dos exemples prototip serviran per il\u00b7lustrar l’aplicaci\u00f3 del model unificat: una planta de fabricaci\u00f3 de bateries el\u00e8ctriques i un prove\u00efdor de components electr\u00f2nics.<\/p>\n Els models seg\u00fcents a tractar (secci\u00f3 9) contemplen la possibilitat d’adquirir les unitats de l’article amb un cost unitari dependent de la mida del lot. Es distingeixen tres casos: (i) descomptes homogenis, (ii) descomptes progressius, i (iii) costos de fabricaci\u00f3 en funci\u00f3 de la quantitat produ\u00efda en una tirada. Els exemples utilitzats per mostrar l’aplicaci\u00f3 d’aquests models tenen relaci\u00f3 amb un fabricant de motos el\u00e8ctriques i amb un taller mec\u00e0nic dedicat al muntatge d’un component.<\/p>\n A la secci\u00f3 10 s’estudien dos models de fabricaci\u00f3 amb temps de preparaci\u00f3 del sistema productiu, sent els primers en qu\u00e8 apareixen de forma expl\u00edcita restriccions sobre els atributs de gesti\u00f3: lot, freq\u00fc\u00e8ncia i per\u00edode de reposici\u00f3. El primer model correspon al tractament d’un sol article, mentre que el segon fa refer\u00e8ncia a m\u00faltiples articles. Tres exemples il\u00b7lustren l’aplicaci\u00f3 d’aquests models, els quals estan relacionats amb una l\u00ednia d’estampaci\u00f3 i amb el sistema de refrigeraci\u00f3 d’un reactor.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=”1_2,1_2″ use_custom_gutter=”on” gutter_width=”1″ admin_label=”Fila” _builder_version=”4.25.0″ _module_preset=”default” max_width=”1400px” locked=”off” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_2″ _builder_version=”4.16″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_code admin_label=”C\u00f3di – Organitzen” _builder_version=”4.21.0″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]\n
Feu aix\u00f2 Fara\u00f3, i posi governadors sobre el pa\u00eds, i quinte la terra d’Egipte en els set anys de l’abund\u00e0ncia.
I ajuntin tota la provisi\u00f3 d’aquests bons anys que v\u00e9nen, i recullin el blat sota la m\u00e0 de Fara\u00f3 per a manteniment de les ciutats; i guardin-ho.
I sigui aquella provisi\u00f3 en dip\u00f2sit per al pa\u00eds, per als set anys de gana que hi haur\u00e0 a la terra d’Egipte; i el pa\u00eds no morir\u00e0 de gana\u201d.<\/p>\nDescripci\u00f3 de l’acte<\/h2>\n
![\"Portada](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/portada-libro-Planificacion-y-Control-de-Stocks-Dr-Joaquin-Bautista-Valhondo.webp\")
Per qu\u00e8 guardem b\u00e9ns? En principi, no sembla que sigui per una necessitat biol\u00f2gica, ja que molts \u00e9ssers vius no ho fan i sobreviuen. Entre els humans, les causes d’aquest fet s\u00f3n diverses i en aquest llibre en tractarem. Tamb\u00e9 donarem resposta a preguntes com: qu\u00e8 guardar, quant guardar i cada quant de temps conv\u00e9 adquirir un b\u00e9 i en quina quantitat.<\/p>\n
Pensem: qu\u00e8 passaria si el Ministeri responsable de la gesti\u00f3 dels embassaments d’un pa\u00eds pretengu\u00e9s reduir-ne el cost de manteniment, eliminant l’estoc d’aigua al complet, atenent el lema: si no hi ha contingut sobri continent, per tant, s’anul\u00b7la el pressupost.<\/p>\n![\"Dr.](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Dr.-Joaqu\u00edn-Bautista-Valhondo.jpg\")
![\"Fundaci\u00f3n](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Logo-Fundacion-RAED-160px.jpg\"){kind=logo}
<\/p>\n
![\"Real](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Logo-RAED-160px.jpg\"){kind=logo}
<\/p>\n![\"Fundaci\u00f3n](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/Fundacion-Cajasol.png\")
<\/a><\/div>\n![\"Generalitat](\"https:\/\/raed.academy\/wp-content\/uploads\/2021\/10\/Generalitat-de-Catalunya-dept-Justicia-215px.jpg\")
<\/a><\/div>\n