La Reial Acadèmia organitza la jornada Art and Science Journey dins del marc de la seva Expedició Científica a les Illes Galápagos

La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va celebrar el passat 14 de gener a la seva seu barcelonina al costat de la Fundació Quo Artis i el suport de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors la jornada Art and Science Journey sota el títol “Galápagos: un viatge a través de l’art, la ciència i la sostenibilitat al món. Artistes i científics aborden el canvi climàtic”. Es va tractar d’una taula rodona en la qual acadèmics i artistes d’aquestes dues institucions van reflexionar sobre les relacions entre art i ciència, l’emergència climàtica i el poder transformador d’artistes i científics treballant de forma conjunta. La iniciativa s’emmarca en les activitats prèvies a l’Expedició Científica que la Reial Acadèmia i Quo Artis realitzaran el pròxim mes de setembre al costat de National Geographic a les Illes Galápagos.

L’acte va estar moderat per la periodista i investigadora Cecilia Kindelán, integrant de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED, i va comptar amb la participació del reconegut fotògraf i artista plàstic Joan Fontcuberta, participant de l’expedició; l’escriptor Jorge Carrión, expedicionari; la promotora cultural Tatiana Kourochkina, directora de Quo Artis; el periodista Ismael Nafría, director de la revista “National Geographic España”, i l’acadèmic de número i president de l’Institut de Relacions Internacionals de la RAED José Ramón Calvo, participant i impulsor de l’expedició.

Kindelán va destacar la rellevància ambiental, històrica i com a gran laboratori de la biodiversitat que són les Illes Galápagos i va assenyalar que l’expedició de la RAED a aquest arxipèlag “pretén ser un laboratori d’idees, on artistes i científics reflexionaran sobre el futur de la humanitat i de les espècies no humanes i sobre les relacions entre art i ciència. Allà s’entaularan discussions amb els destacats científics que participen sobre temes de gran actualitat com l’emergència climàtica, els grans reptes que tenen les illes per sobreviure i que són extrapolables a altres punts del globus, incloent-hi el nostre Mediterrani. I allà es veurà el poder transformador que tenen artistes i científics treballant de forma conjunta per sensibilitzar la societat i fer un toc d’atenció a un món que de vegades sembla no adonar-se de la transcendència del que ens estem jugant”.

Calvo va fer una exposició detallada sobre l’elecció de Galápagos com a destinació d’aquesta primera expedició de la RAED i va assenyalar els quatre grans problemes a què s’enfronten les illes, alguns dels quals són a més comuns amb el nostre entorn més proper. Començant per la sobrepoblació, ja que les illes han passat de tenir el 1950 amb prou feines 1.500 habitants a superar avui dia els 30.000, el que suposa que a alguna de les tres illes habitades la densitat de població superi a la de ciutats com Calcuta a l’Índia. Un altre problema és el de la colonització d’espècies invasores, que estan alterant un ecosistema protegit, com ho és també el de la pesca il·legal. Flotes senceres d’altres països estan situant vaixells factoria als límits de les aigües territorials i de vegades envaint-les, delmant bancs de peixos i afectant la supervivència d’un ecosistema molt fràgil. Finalment, l’acadèmic també va destacar la invasió de plàstics.

Kourochkina va destacar com mitjançant una gran exposició amb obres realitzades o inspirades al viatge es podrà sensibilitzar el gran públic d’aquests problemes, com Quo Artis ja va fer en una anterior expedició a l’Antàrtida. La directora d’aquesta fundació artística va explicar que diversos estudis demostren que la suma del pensament artístic i científic sobre una mateixa idea multiplica per 49 el seu impacte en complementar-se. Per la seva banda, l’escriptor de viatges i novel·lista Jorge Carrión va plantejar el seu rol com a cronista de l’expedició combinant arguments de ciències i humanitats per construir un relat artístic i científic. Va parlar de diversos autors que al costat de Charles Darwin han tingut les Galápagos com a model i argument.

Joan Fontcuberta, un dels més llorejats fotògrafs espanyols, va presentar les seves propostes per a entendre millor la imatge i la natura mitjançant una sèrie de composicions pedagògiques que va il·lustrar amb nombrosos exemples. El seu objectiu serà persuadir amb la imatge sobre la importància de la preservació de la planeta. Ismael Nafría, per la seva banda, va parlar de la importància que té una revista com la que dirigeix ​​per difondre el coneixement i sensibilitzar els lectors a entendre els riscos pels quals passa el planeta.