La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va recordar als seus últims acadèmics difunts en una emotiva Consolatio que es va celebrar el passat 20 de març a Barcelona. La cerimònia en memòria als acadèmics Joaquim Barraquer, Joan Trayter, Josep Llort i Joan Olivé, es va iniciar amb un solemne ofici a la cripta de Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona presidida pel cardenal i acadèmic d’honor Lluís Martínez Sistach en presència d’un nodrit grup d’acadèmics, familiars i amics dels homenatjats.

L’acadèmic de número i secretari general de la Junta de Govern de la RAED, José Luis Salido, va rememorar la figura de Joan Trayter, de qui va destacar la seva afabilitat tot i els cops emocionals que havia rebut en la vida i el llegat que va deixar per la ciència econòmica i el barcelonisme, la seva gran passió. “Joan Trayter encarnava l’esperit de l’antic mestre d’escola, en el qual havien de coincidir tot un seguit de virtuts i característiques vocacionals d’aptitud, d’actitud i tot morals, perquè n’era el primer exemple”, va assenyalar Salido.

El també acadèmic de número Joaquim Gironella va recordar a Josep Llort, que va assumir amb entusiasme els càrrecs de vicepresident de la Junta de Govern i després de president del recentment constituït Senat de la RAED. “Va ser un home recte i gris, en el sentit d’un home necessari que mai va voler destacar -va assenyalar Gironella-. Un home generós i amb una forta capacitat per a suportar frustracions i superar barreres. De tracte senzill i proper que gaudia d’interminables converses amb amics i coneguts”.

Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED, va destacar la personalitat i la polifacètica trajectòria professional i acadèmica de Joan Olivé. “Va ser un home polièdric, que va dedicar la seva vida a l’enginyeria en la seva doble vessant de projectista i professional a peu de màquina en diferents i importants empreses del sector, i des de la seva retirada de la vida activa laboral, historiador i cooperant social. Sense oblidar el seu passat com a gimnasta que va acompanyar al mític Joaquim Blume als Jocs Olímpics de Helsinski el 1952″, va destacar.

Especialment emotiu va ser el record que l’acadèmic de número Rafael Barraquer va tenir per al seu pare, Joaquim Barraquer, a qui va voler dedicar les paraules que ell sempre havia tractat d’imprimir en els seus fills: pau, serenitat i amor. Més enllà de la seva fonamental dimensió científica, que va permetre notables avenços en el camp de l’oftalmologia, Barraquer va voler destacar la tasca social que el seu pare sempre va impulsar al capdavant de la seva clínica.