“Després de millorar la màquina de vapor de Watt, Betancourt va fer de Sant Petersburg una gran capital occidental”

Agustín de Betancourt, un enginyer nascut a 1758 a Tenerife, va ser un dels personatges clau de la Revolució Industrial a Espanya, França i Rússia i, al seu torn, un gran desconegut al seu país, que va abandonar per pressions polítiques. Així ho va explicar, en una didàctica exposició, Xabier Añoveros, acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), durant el III Acte Internacional de la RAED, que es va celebrar el passat juliol a diferents ciutats del Bàltic. Añoveros va presentar la ponència “Agustín de Betancourt, un ingeniero genial de los siglos XVII y XIX entre España y Rusia”.

“Agustín de Betancourt té una personalitat científica tan excel·lent que qualsevol detall de la seva vida cobra per si sol interès -afirma Añoveros al seu treball-. Betancourt desenvolupa la seva vida i el seu treball en quatre països dispars: Espanya, Rússia, França i Anglaterra. Va viure seva joventut sent ja un reconegut científic i treballant d’espia pel comte de Floridablanca per esbrinar el funcionament de la tecnologia francesa. Anys més tard va treballar per al govern francès construint una màquina pròpia de vapor que imitava a l’anglesa en plena florida de la Revolució industrial. Arran de la seva mala relació amb Manuel Godoy a Espanya, Betancourt va decidir provar sort a Rússia sota el comandament del tsar Alexandre i i el 1812 va construir un dels ponts més importants de Rússia, el Kamennoostrovski. Finalment, va ser el protagonista de la urbanització de ciutats tan importants com Sant Petersburg”.

Després de mostrar la seva vàlua amb tot just 20 anys, Betancourt va ser reclamat en 1788 pel comte de Floridablanca per dirigir un nou Gabinet de Màquines, que es va situar en el Palau del Retiro i va començar a funcionar sobre la base del material elaborat pel mateix enginyer i seus col·laboradors. Betancourt va rebre l’encàrrec d’esbrinar tot el possible sobre la tecnologia francesa i anglesa per replicar-la en Espanya. I així va ser, relata l’acadèmic, com el jove es va convertir en una figura a França i com va millorar la màquina de vapor dissenyada per Watt, que guardava els seus dissenys amb zel.

Xabier Añoveros presenta la ponència sobre Agustín de Betancourt

Dr. Xabier Añoveros Trias de Bes

“Va succeir el que ningú podia sospitar en terres angleses, el genial Agustín de Betancourt va començar a dissenyar i construir la seva pròpia màquina de vapor de doble efecte i a més molt perfeccionada. El més important i per a molts sorprenent: va funcionar. Les peces que no havia aconseguit a Londres senzillament les va construir ell. Des d’aquest moment els anglesos van deixar de tenir el monopoli de la tecnologia de vapor”, explica Añoveros al seu discurs.

Des de llavors la seva fama va ser notable i va inventar i va desenvolupar tot tipus de màquines, des de telers mecànics, instruments de precisió per a laboratoris o màquines per a obres hidràuliques. A França va ser conegut pels seus treballs de telegrafia òptica. A la fi de 1796 va presentar l’anomenat telègraf Betancourt-Breguet. Però la seva mala relació amb Manuel Godoy a Espanya li va fer acceptar l’oferta del tsar Alexandre I, que va posar a les seves mans la modernització de la indústria, carreteres, canals, ports i fins i tot la formació de nous enginyers.

“En visitar Sant Petersburg, sorprèn que les inscripcions de la catedral de Sant Isaac estiguin escrites en rus, en francès i en espanyol. Va ser una idea personal del tsar en reconeixement a la col·laboració en els aspectes tècnics de Betancourt en la seva reconstrucció”, explica Añoveros destacant la importància que té la figura de l’enginyer canari al seu país d’adopció, on va residir fins a la seva mort.