Ángel Aguirre, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ret el seu particular tribut a la Universitat de Salamanca amb motiu del seu vuitè centenari en l’article “Homenaje a la Universidad de Salamanca en sus 800 años de existencia (1218-2018)”, que publicarà Tribuna Plural, la revista de la RAED, al seu número 16, corresponent al quart trimestre de l’any 2017.

La Universitat de Salamanca és la més antiga de les universitats espanyoles i el seu símbol universitari per excel·lència. Fundada com Estudi General el 1218, va formar amb les universitats de Bolonya (1088), Oxford (1096) i París (1200) el nucli inicial de les universitats tardo-medievals que van donar a llum Europa. El seu origen, com el de les grans universitats europees medievals, van ser les escoles catedralícies. Com explica Aguirre, com a derivació de la càtedra papal, els bisbes van implantar la seva seu doctrinal a la catedral, on els canonges assessoraven jurídica i teológicamente el bisbe, impartint a més docència a les aules adossades al claustre catedralici (claustre de professors) amb l’objectiu de formar al clergat. El canonge doctoral impartia les lliçons sobre el dret canònic de l’església i el canonge magistral ensenyava la teologia cristiana. Les universitats meridionals de Bolonya i Salamanca van centrar la seva docència en el Dret, mentre que les d’Oxford i Paris ho van fer en Teologia.

Ángel Aguirre Baztán: Diccionario Temático de Antropología Cultural

Dr. Ángel Aguirre Baztán

L’acadèmic assenyala com el títol actual de doctor apareix referit als docents, per primera vegada en espanyol, al “Llibre d’Alexandre” (S XIII). El 1480, els Reis Catòlics van promulgar a Toledo una llei que ordenava l’obtenció dels graus acadèmics de batxiller, llicenciat, magister i doctor. Aquests graus van ser reconeguts per les butlles papals d’Inocenci VIII (16 de gener del 1486) i d’Alexandre VI (26 de juliol del 1493).

Aguirre repassa els plans d’estudi, els rituals acadèmics i la didàctica del centre al llarg de la seva vasta història i se centra en les seves dues figures clau, fra Luis de León, que va pronunciar la seva coneguda sentència “com dèiem ahir” després de la seva forçada absència de les aules en ser empresonat durant cinc anys per la inquisició, i la de Miguel de Unamuno, rector durant la Guerra Civil.

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish