Sin nombre
La història de la Reial Acadèmia Europea de Doctors és centenària. Denominada Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) des del 16 de febrer de 2016, la institució ha tingut diversos noms oficials en el seu segle d’història: Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya (1914-1920), Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona o simplement Col·legi de Doctors (1920-1954), Acadèmia de Doctors de Catalunya i Balears o simplement Acadèmia de Doctors (1954-1990) i Reial Acadèmia de Doctors (1990-2016).

El primer precedent de l’actual institució és l’Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, creada per un grup de doctors matriculats, a l’entorn del prestigiós cirurgià Álvaro Esquerdo, davant la proximitat del I Congrés de Doctors que se celebraria a la capital catalana el 1915. La inscripció no es faria al Registre d’Associacions del Govern Civil de la província de Barcelona fins el 25 de maig de 1919.

Es pot considerar a Álvaro Esquerdo –secundat pel seu secretari, el Dr. Guillermo de Benavent– el veritable fundador de la institució, que va tenir en els inicis una intensa vida cultural, inclosa la solemne sessió de fi de curs de 1919 presidida per Sa Majestat el rei Alfons XIII al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

El 1920 passa a denominar-se Col·legi de Doctors Matriculats del Districte Universitari de Barcelona, corporació reconeguda oficialment el 1924 mitjancant Reial Orde del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

El Col·legi de Doctors va entrar en una etapa de difícil supervivència pel llarg període d’inestabilitat política que es va viure a Espanya, va tenir escassa activitat durant la Segona República i pràcticament va desaparéixer amb la Guerra Civil.

El 1943 pren novament un gran impuls amb la presidència de l’il·lustre Dr. Guillermo de Benavent Camps, que ostenta amb prestigi el càrrec fins la seva mort el 1963, ajudat pel vicesecretari Dr. Peres Casañas. Ambdós faran possible la renaixença del Col·legi de Doctors després de gairebé dues dècades de turbulències socials i polítiques.

El 1964 assumia les regnes el Dr. Jordi Xifra Heras, que va trobar una Acadèmia de Doctors restaurada i consolidada, però necessitada de canvis. Ell va fer desfilar per la tribuna acadèmica el millor de la cultura i la ciència del seu temps, mentre que el bon ofici del Dr. Bermejo fent de secretari va insuflar ordre i continuïtat en les activitats de l’Acadèmia.

reyEl 1977 va ocupar la presidència el Dr. Luis Dolcet Buxeres, que va continuar amb brillantor la línia dels seus antecessors durant una dècada marcada per l’impuls regenerador i transformador d’una Junta que va viure un període il·lusionant ja en plena democràcia. En aquells anys, i amb la col·laboració del seus successor el Dr. José Casajuana Gibert –exemple de tenacitat, esforç i discreció, un home de ciència i de conciència amb creences fermes i coneixements d’erudit–, es van gestar accions decisives en l’avenir de la institució. Especialment rellevant va ser l’any 1989: l’Acadèmia és reconeguda entitat de dret públic i Sa Majestat el rei Joan Carles I li concedeix el títol de Reial, essent des de llavors Reial Acadèmia de Doctors.

A partir d’aquell moment, els llaços amb la Corona s’han traduït en diversos actes en els quals la Casa Reial ha mostrat el seu afecte cap a la institució.

Així, els reis Joan Carles i Sofia van presidir, al Palau de la Música, una solemne sessió acadèmica el 10 de desembre de 1992. El 29 de maig de 2008 el degà-president José Casajuana Gibert va imposar la Medalla d’Honor de la Reial Acadèmia de Doctors a Sa Majestat el rei Joan Carles I, durant el Consell Interacadèmic de Catalunya, del qual la nostra institució va ostentar la presidència.

Destaquem les paraules de Sa Majestat el Rei en agraïment per la concessió de la Medalla d’Honor de la RAED:

“Una distinció que valoro molt, i a la qual corresponc amb el meu reconeixement sincer de la tasca d’aquesta institució al servei de Catalunya i de tota Espanya.”

El Rei va posar de manifest la tasca desenvolupada per l’Acadèmia, en la qual:

“han treballat enginyers il·lustres, metges de renom, matemàtics famosos, literats brillants, economistes prestigiosos, físics, químics i moltes personalitats de les arts i de les ciències. Homes i dones que van ser capaços de resoldre qüestions fonamentals per al desenvolupament cultural, científic, econòmic i social d’Espanya i de tots els espanyols”.

Sa Majestat va subratllar que:

“l’amor pel treball ben fet, el sentit comú i la visió oberta, així com la capacitat d’iniciativa i la tenacitat, han conformat les millors virtuts que hem reconegut sempre en la societat catalana. Unes virtuts que expliquen l’aportació de Catalunya a la construcció d’Espanya cada vegada més moderna, pròspera i dinàmica que tots junts hem construït, capaç de competir amb força i amb èxit al món sencer. Una Espanya orgullosa de la seva diversitat i pluralitat, que ha sabut recórrer el més llarg període de progrés en democràcia i llibertat”.

Abans d’acabar Sa Majestat va recordar que:

“els reptes, dificultats i transformacions que registra el nostre entorn econòmic, en un món cada vegada més complex i globalitzat, han de revestir un caràcter prioritari per assegurar i impulsar de forma solidària i sostenible el nostre creixement i major benestar. En aquesta tasca, l’activitat científica ha de jugar un paper protagonista, aportant els elements teòrics i tècnics necessaris per atendre el desenvolupament col•lectiu, en particular, dels qui més ho necessiten. No oblidem que l’ensenyament i la investigació constitueixen els pilars fonamentals sobre els quals s’assenta la convivència i el millor futur per a tots els ciutadans”.

“Amb orgull, cent anys després, ens reconeixem en la quàdruple identitat d’acadèmics, doctorals, reials i europeus.”

La història recent de la RAED està marcada pel seu darrer deganat, el presidit pel Dr. Alfredo Rocafort Nicolau, que es va iniciar el 26 de juny de 2012, despres de ser escollit per votació amb un ampli consens.

La nova Junta de Govern presidida pel Dr. Rocafort ha realitzat una reforma global de la institució: una nova seu corporativa i diverses modificacions en els Estatuts, que recullen el sentir d’un programa realista, han obert la institució als nous temps, incorporant-hi com acadèmics prestigiosos científics europeus i americans, entre els que podem comptar alguns premis Nobel.

Fa uns anys, l’Acadèmia es va proposar superar barreres físiques, geogràfiques i polítiques, i apostar decididament per la internacionalització. El 2016, aquest repte ha culminat en afegir l’adjectiu “europea” al nom de la institució.

Pel camí, la Reial Acadèmia de Doctors ha estat admesa el 2013 com acadèmia associada per la Junta rectora de l’Instituto de España, i ha celebrat el seu centenari el 2014. El dia 7 d’abril de 2014 va tenir lloc a Barcelona la commemoració del centenari 1914-2014 de la Reial Acadèmia de Doctors i l’acte d’inauguració de la nova seu corporativa, situada al cèntric edifici de Foment del Treball.

Commemoració del centenari de la RAED (1914-2014). 7 abril 2014A la celebració van assistir Artur Mas i Gavarró, president de la Generalitat de Catalunya, que va presidir l’acte commemoratiu, i Luis Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, que va beneir la nova seu.
Des de la seva fundació, el 1914, la Reial Acadèmia Europea de Doctors ha estat compromesa amb la defensa del prestigi del títol de Doctor i ha vetllat per mantenir l’harmonia i la més estreta colaboració entre els seus membres. Amb aquest orgull, cent anys després, ens reconeixem en la quàdruple identitat d’acadèmics, doctorals, reials i europeus.

This post is also available in: esEspañol enEnglish