“Ja a l’època del Virregnat, a Mèxic es recorria al tradicional precepte de ‘que s’obeeixi però que no s’apliqui’ quan els ajuntaments i les audiències estimaven que una llei era inadequada o injusta”
L’historiador mexicà Enrique Sada argumenta com el model de governança autònoma o federal que ha tingut Mèxic des de l’arribada dels espanyols és al darrere no només de la seva independència sinó de la seva viabilitat econòmica com a subjecte polític. Així ho defensa en el treball “De la Gobernanza y su ausencia: Gestión pública y Alta dirección en la forja del Estado mexicano (1821-1840)”, que publica el número 15 de Tribuna Plural, la revista científica de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED). Un estudi que complementa el ja publicat “Antes de México: Auge y caída de la Administración Pública en la Nueva España” per donar continuïtat al monogràfic que va dedicar al Congrés Internacional d’Investigació, Innovació i Desenvolupament Regional que la Reial Acadèmia va celebrar a Mèxic al costat de la Comunitat d’Institucions d’Educació Superior de La Laguna (Cieslag), la Universitat Autònoma de Coahuila i la Universitat la Salle Laguna.
“La legislació arribava de mans del Sobirà a través del Consell d’Índies, però els ajuntaments lliures detenien al seu torn de suficient autonomia per executar-la conforme a les seves pròpies circumstàncies, com era el cas en què es recorria al tradicional precepte o prerrogativa de ‘que s’obeeixi però que no s’apliqui’ quan els ajuntaments i les audiències estimaven que una llei era inadequada o injusta. I aquesta mateixa inèrcia que es manifesta de forma autònoma o federada la trobem des del règim del virregnat per igual a Mèxic com per a l’Espanya d’aquella època gràcies als furs que existien en molts dels regnes diferents que integraven la Monarquia Hispànica”, explica Sada al seu estudi.
Enrique Sada Sandoval
Aquesta política autònoma va ajudar a superar la crisi econòmica tant als segles del virregnat com als governs imperials o republicans. “L’economia mexicana es trobava supeditada al vassallatge tant com a la falta d’autonomia pel que fa a la gestió directa dels seus propis recursos, incloent la mineria, el seu únic i principal suport davant la impossibilitat de comercialitzar amb altres regnes o virregnats. El pitjor de tot és que aquesta mateixa pràctica o inèrcia, assimilada per usos i costums, va acabar sent exercida també per part de la gran majoria dels governs des de la primera meitat del segle XIX”.
Figures com Lucas Alamán, considerat el pare de l’economia mexicana, que va establir els primers mecanismes recaptatoris, va restablir el monopoli del tabac i va industrialitzar el país i aquest model federal que es va demostrar competitiu va acabar de donar consistència al Mèxic que coneixem avui. “Així van començar per establir-se els pilars de la reconstrucció econòmica”, conclou Sada.
