Dr. Pedro Clarós Blanch

Dr. Pedro Clarós

Pedro Clarós, acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Francisco López Muñoz, acadèmic de número de la RAED, han elaborat de forma conjunta l’estudi “Consideraciones sobre el do de pecho”, que serà publicat al proper número de Tribuna Plural, la revista científica de la RAED. Reconeguts especialistes mèdics, ambdós acadèmics repassen en el seu treball els diferents registres que utilitza el cantant per centrar-se en el que prefereixen denominar el do a plena veu del tenor, una nota impactant al entonar-se acompanyada d’un vibrato sostingut que transmet força i triomf.

Sense ser la nota més aguda al registre del tenor, el do de pit s’emet amb la veu plena, sense fer servir la tècnica del falset. Tot i que, com assenyalen Clarós i López Muñoz, a la veu del tenor la nota “no pertany al registre de pit, sinó que realment és un registre dels denominats de cap. Amb una bona tècnica s’aconsegueix que el pas del registre de pit al de cap sigui tot just apreciable pel públic”.

Dr. Francisco López Muñoz

Dr. Francisco López

Perquè, com assenyala el treball, tots els cantants tenen tres registres diferents: un de més greu, un d’intermedi i un de més agut. “Quan un cantant passa d’un d’aquests registres a un altre (és el que anomenem passagio), ha de procurar que no es noti el canvi de color de la veu. Un bon tenor ha de tenir, des de la primera nota més baixa que emet fins a la més alta que aconsegueix emetre, la mateixa qualitat i color de la veu, perquè a l’audiència li soni la seva veu com una totalitat en tota l’amplitud del seu registre”, expliquen els acadèmics.

“Clínicament podem demostrar -prossegueixen-, mitjançant imatges de ressonància magnètica de la cavitat oral i cervical, que el mecanisme de la tècnica mixta de pit i cap consisteix a engrandir l’espai de darrere del paladar i desplaçar l’òrgan vocal, laringe, cap amunt, i la veu adquireix una tessitura més àmplia. És a dir deixar la laringe completament relaxada i sense contractura”. Entre els tenors que millor han sabut interpretar aquest do a plena veu, els estudiosos assenyalen a figures com Luciano Pavarotti, Alfredo Kraus, Juan Diego Flórez o Javier Camarena.

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish