En el binomi alimentació i salut, els aliments, a més de nodrir, han de tenir efectes beneficiosos; per exemple, prevenint malalties

Dra. Maria Àngels Calvo - Debate alimentos probioticós y prebióticos

Dra. Maria Àngels Calvo

La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va organitzar el passat 1 de febrer la taula rodona “Nous aliments, probiòtics i prebiòtics”, que es va emmarcar en el programa d’actes conjunts de les acadèmies catalanes integrades al Consell Interacadèmic de Catalunya i va respondre al tema genèric proposat per a aquest curs: l’alimentació. A la sessió van participar Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i presidenta de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED i catedràtica de Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona; Javier Aranceta, acadèmic de número de la RAED i professor de la Universitat de Navarra, i Miquel Moretó, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona.

Dr. Javier Aranceta - Debat: Aliments probiótics y prebiótics

Dr. Javier Aranceta

Els tres especialistes van destacar que tant els aliments probiòtics com els prebiòtics són habituals en la dieta tradicional de les diferents civilitzacions humanes encara que la indústria alimentària els comercialitzi en nous productes. Els probiòtics són microorganismes vius que, quan s’ingereixen en les quantitats adequades, poden aportar beneficis per a la salut de qui els consumeix. Es tracta de bacteris o llevats que estan presents en aliments, medicaments o suplements dietètics. Els probiòtics més habituals són els lactobacils i bifidobacteris. Els primers s’han emprat tradicionalment per a la conservació d’aliments mitjançant la fermentació.

Dr. Miquel Moretó - Debat: aliments probiótics y prebiótics

Dr. Miquel Moretó

Els prebiòtics són compostos que l’organisme no pot digerir, però que tenen un efecte fisiològic a l’intestí en estimular el desenvolupament de les bifidobacteris i lactobacils. Es tracta d’un tipus d’hidrats de carboni presents en nombrosos aliments que l’home només és capaç de digerir de manera parcial, però que després de fermentar en el tracte gastrointestinal alimenten aquests bacteris intestinals. Es troben presents en aliments com ara el plàtan, els espàrrecs, l’all, el tomàquet, el porro, la pell del blat, la carxofa, la ceba o la xicoira. Els prebiòtics processats són un suplement apropiat quan cal millorar la flora intestinal.

Els participants van coincidir en que en l’actual binomi alimentació i salut, els aliments, a més de nodrir, han de tenir efectes beneficiosos; per exemple, prevenint malalties. Alguns dels nous aliments contenen prebiòtics i probiòtics que actuen modulant la microbiota. El cos humà posseeix deu vegades més microbiota que cèl·lules eucariotes constitutives (dels seus propis teixits), per això els microorganismes de cada individu es consideren part del cos. Es descriuen concentracions molt elevades de bacteris a nivell de la pell, de la cavitat oral i del tracte intestinal i urogenital.

 

Dr. Javier Aranceta, Dra. Maria Àngels Calvo y Dr. Miquel Moretó. Debat Aliments probiòtics i prebiòtics

Dr. Javier Aranceta – Dra. Maria Àngels Calvo – Dr. Miquel Moretó

 

Debate alimentos probioticos y prebioticos

Debate: Alimentos probióticos y prebióticos

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish