RibasAcadèmic Emèrit i Membre de la Comissió Permanent de Publicacions

Ciències Humanes: Dr. en Teologia

Data d’ingrés: 28/05/1996

Medalla: Nº 79

Discurs d’ingrés: L’aventura del pensament teològic

Discurs de resposta: Dr. David Jou Mirabent


Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual esdevingué Vice-degà l’any 1991. També ha realitzat activitats acadèmiques en els Instituts Superiors de Ciències Religioses de Tarragona, de Barcelona i de Vic, ens els Instituts Catòlics de Tolosa de Llenguadoc i de Lió, i a la Facultat de Teologia Catòlica de Tübingen. Entre els anys 1974 y 1977 va impartir classes a la Universitat de

Deusto (Bilbao); el 1985 i el 1986 a la Universitat de San Buenaventura de Cali  (Colòmbia); i el 2014 a la Sulkhan-Saba Orbeliani Teaching University (Tbilisi, Geòrgia).

Va cursar els estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i es va doctorar el 1982, en l’especialitat d’Escatologia. L’any 1977 va impulsar la creació de l’Institut de Teologia de Tarragona, del qual fou director. L’any 1996 va ingressar com a Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Doctors. L’any 1999 va rebre el premi “Joan Maragall” per l’obra L’esperança que no mor.

Prevere de l’Arquebisbat de Tarragona des del 1951, consiliari d’Acció Catòlica, impulsor de Justícia i Pau a Tarragona, ha desenvolupat la seva activitat pastoral en diverses parròquies d’aquesta diòcesi i actualment està adscrit a la de Sant Joan Baptista de El Catllar.

Entre les seves publicacions destaquen: Signes de pertinença a l’Església, Tarragona, Arquebisbat de Tarragona, 1973; La benaurança del cel i l’ordre establert. Aproximació a l’escatologia de la Benedictus Deus, Barcelona, Facultat de Teologia- Herder, 1984; Els nostres morts no envelleixen. Escatologia cristiana, Barcelona, Facultat de Teologia – Herder, 1984; Dios, hombre, mundo, Cali, Universidad de San Buenaventura, 1987; Pentateuco y Narrativos, Cali, Universidad de San Buenaventura, 1987; Fe y Revelación, Cali, Universidad de San Buenaventura, 1987; De la “nosa” a la “nostàlgia” de Déu. Estudi teològic sobre la religió, Barcelona, Facultat de Teologia- Herder, 1992; Evangeli i home d’avui, Barcelona, Claret, 1994;

Escatología cristiana, Barcelona, Facultat de Teologia, 1994; Cartes a

Laura. Quan la mort toca de prop, Barcelona, Claret, 1995; Mariologia, Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 1995;  Antropologia teològica, Barcelona, Institut de Ciències Religioses, 1998; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de

Montserrat – Institut Superior de Ciències Religioses “Sant Fructuós”, 1998; Historia de la Santísima Virgen María, volum IV, Datafilm,

Pamplona, 1998; L’esperança que no mor, Barcelona, Cruïlla – Fundació Joan Maragall, 2001; Al principi hi hagué la dona. Un assaig de recepció teològica del feminisme, Barcelona, Claret, 2002; i Història del pensament cristià (10 volums), Valls, Cossetània, 2009-2013.

 

 

Aquesta entrada també està disponible en: esEspañol enEnglish